A les ciutats, la cultura és imprescindible. Els museus, els equipaments culturals i els espais de difusió del coneixement no només són necessaris, sinó que contribueixen a fer ciutat, a generar identitat i a enriquir la vida col·lectiva. Per tant, cal dir-ho clar d’entrada, sí als museus. Ara bé, aquesta aposta per la cultura no pot fer-se a qualsevol preu. I menys encara en els centres històrics, on l’espai públic és escàs, fràgil i absolutament essencial.
El centre de Sabadell: una realitat amb pocs espais lliures
El centre històric de Sabadell no es caracteritza per l’abundància de parcs i jardins. Els espais lliures els conformen, essencialment, els carrers, les placetes i els xamfrans. Són aquests els veritables espais de convivència i relació. En aquest context, la Plaça del Gas és un dels pocs espais lliures realment rellevants per la seva posició i superfície.
Es tracta d’un espai unitari configurat des del punt de vista del planejament per la suma de qualificacions urbanístiques part de zones verdes i part de vialitat que, funcionen plenament com un únic espai lliure públic obert, accessible i permeable. Encara diria més, el planejament vigent preveu una millora ampliant la plaça amb l’obertura del pati de l’edifici municipal on es vol fer el museu, eliminant la tanca, urbanitzant-lo adequadament i posant en valor els dos arbres monumentals existents. Això reforçaria la qualitat urbana de l’àmbit sense necessitat de reduir cap espai.
Una modificació que redueix l’espai lliure real
La Modificació Puntual del Pla General (MPG-139) s’ha presentat com una operació que incrementa la zona verda en 141 m². Però aquesta lectura és incompleta. Si es considera el conjunt d’espais lliures d’ús públic (zones verdes + vialitat), el resultat és inequívoc:
- Situació vigent: 1.812 m²
- Situació proposada: 1.424 m²
- Pèrdua real: 3 88 m² d’espai lliure funcional
La desaparició dels 529 m² de viari, que avui està urbanitzats formant part indissociable de la Plaça, són espai obert utilitzable, que el nou planejament proposa la seva transformació en sòl d’equipament, implica a la pràctica, una reducció clara de l’espai públic.
L’espai per a equipament serà edifici, i l’edifici no és espai lliure públic.
La vulneració del principi d’equivalència funcional
Des del punt de vista jurídic, aquest és el punt central. La doctrina consolidada del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estableix que qualsevol modificació de planejament que afecti espais lliures o zones verdes ha de respectar el principi d’equivalència funcional. No n’hi ha prou amb mantenir o incrementar formalment la superfície, cal garantir que el nou espai sigui igual o millor en termes d’accessibilitat, permeabilitat, continuïtat urbana, qualitat ambiental i funcionalitat real.
En el cas de la Plaça del Gas, aquest principi no es compleix. La pèrdua de 388 m² d’espai lliure funcional, la desaparició del viari i la reducció de la connectivitat urbana comporten un empitjorament evident de l’espai resultant previst al planejament vigent i encara no executat en la seva totalitat (falta el pati de l’edifici amb els seus dos arbres monumentals).
Conseqüència jurídica: nul·litat de ple dret
Aquesta vulneració no és menor. Té conseqüències jurídiques clares.
Quan una modificació del planejament urbanístic redueix o empitjora els espais lliures sense garantir l’equivalència funcional exigida per la jurisprudència, incorre en una infracció de l’ordenament jurídic. I en aquests casos, la doctrina és igualment clara: la modificació és nul·la de ple dret.
Aquesta nul·litat deriva, entre d’altres, de: la vulneració dels estàndards urbanístics qualitatius, l’incompliment del principi d’equivalència funcional, la desnaturalització del sistema d’espais lliures, i la contradicció amb l’interès general que ha de regir el planejament.
Per tant, no es tracta només d’una qüestió d’oportunitat o de criteri urbanístic: estem davant d’un vici estructural que invalida la modificació.
La pèrdua de patrimoni ambiental
A tot això cal afegir-hi un altre element greu: la desaparició dels dos arbres monumentals. Aquests arbres no només tenen valor simbòlic i identitari, sinó també ambiental. La seva eliminació implica la pèrdua de serveis ecosistèmics consolidats (ombra, regulació tèrmica, qualitat de l’aire) que no poden ser substituïts a curt termini. En un context d’emergència climàtica, aquesta decisió resulta especialment injustificable.
Cultura sí, però no a costa de l’espai públic
Cal insistir-hi: el problema no és la implantació d’un equipament cultural. La ciutat necessita cultura, i els centres urbans són espais idonis per acollir-la. Però la cultura no pot créixer a costa de reduir l’espai públic. No són objectius incompatibles. El planejament vigent ja permet ja permet mantenir l’espai lliure funcional, conservar els arbres, garantir la permeabilitat, i integrar l’equipament de manera respectuosa.
Conclusió: preservar la ciutat real i acabar de completar la plaça
La Plaça del Gas és un espai amb vida, amb història i amb una funció urbana insubstituïble. En un centre dens i amb dèficit d’espais oberts, cada metre quadrat és essencial. Acabeu la plaça, obriu el pati a la ciutat !! Per això, la conclusió és doble i inequívoca: sí als museus i no a la reducció de l’espai lliure de la Plaça del Gas. I encara més: en la seva formulació actual, la modificació del planejament no només és inadequada urbanísticament, sinó jurídicament inviable, en tant que incompleix el principi d’equivalència funcional i ha de ser considerada nul·la de ple dret.
