La ciutat que volem es mesura també per com cuida la seva gent gran. Davant l’envelliment de la població, calen més serveis públics, habitatge accessible, xarxes comunitàries i polítiques que posin la vida al centre.
Sabadell és una ciutat que envelleix. Més de 43.000 persones tenen 65 anys o més, el 19 % de la població, segons les dades de 2025. D’aquestes, el 58% són dones i el 42% són homes. A més, les previsions apunten que el nombre de persones de més de 80 anys continuarà augmentant fins al 2035. Aquesta realitat demogràfica ens obliga a reflexionar sobre quin model de ciutat volem i com garantim una vida digna per a tothom.
Envellir no hauria de significar perdre autonomia, renunciar a la vida social o afrontar en solitud les dificultats quotidianes. Tanmateix, moltes persones grans pateixen problemes de salut, precarietat econòmica, solitud no desitjada, barreres arquitectòniques o dificultats per accedir als serveis digitals. No són problemes individuals, sinó reptes col·lectius que requereixen polítiques públiques valentes i uns serveis socials i sanitaris ben dotats.
Cuidar és una responsabilitat col·lectiva
L’augment de les malalties cròniques i de les situacions de dependència, especialment a partir dels 80 anys, fa imprescindible reforçar l’atenció domiciliària, la teleassistència, els centres de dia i els serveis de rehabilitació. Cal garantir que les persones puguin continuar vivint a casa seva amb seguretat, autonomia i dignitat.
Les cures no poden recaure exclusivament sobre les famílies, especialment sobre les dones, que històricament han assumit aquesta responsabilitat de manera invisible i sovint no remunerada. Una ciutat que cuida ha de disposar de serveis públics accessibles, de qualitat i amb prou professionals, que treballin en condicions laborals dignes. També és fonamental millorar la coordinació entre els serveis socials i sanitaris per oferir una atenció integral.
Combatre la solitud i recuperar els vincles
La solitud no desitjada és una realitat que afecta moltes persones grans i que pot tenir conseqüències sobre la salut física i emocional. La pèrdua de persones estimades, les dificultats de mobilitat o la manca de relacions socials poden afavorir l’aïllament.
Per combatre-la, cal enfortir la xarxa comunitària dels barris, potenciar els casals de gent gran, els centres cívics, les activitats culturals i els espais de trobada. Els programes d’acompanyament, els grups de suport i les iniciatives intergeneracionals poden contribuir a recuperar els vincles i a construir una ciutat més cohesionada i solidària.
Una ciutat accessible i un habitatge digne
Les barreres arquitectòniques, les voreres en mal estat, la manca de bancs o un transport públic poc adaptat poden limitar la mobilitat i l’autonomia de moltes persones. Sabadell necessita espais públics accessibles, itineraris segurs, zones d’ombra i un transport públic que connecti adequadament els barris amb els equipaments sanitaris, els mercats i els centres cívics.
L’habitatge és també un factor determinant. Moltes persones grans viuen en pisos antics, sense ascensor o que no estan adaptats a les seves necessitats. D’altres han de fer front a pensions ajustades i a l’augment del cost de la vida. Cal impulsar ajuts per adaptar els habitatges, instal·lar-hi ascensors i millorar-ne l’eficiència energètica, així com promoure alternatives residencials, com els habitatges amb serveis i els models de cohabitatge sènior.
Garantir el dret a envellir a casa, sempre que sigui possible i sigui la voluntat de la persona, ha de ser una prioritat de les polítiques municipals.
Combatre la pobresa i la bretxa digital
Les pensions baixes, l’encariment de l’habitatge, l’energia i l’alimentació poden situar moltes persones grans en una situació de vulnerabilitat. Els serveis socials municipals han de disposar de recursos suficients per detectar aquestes situacions, facilitar l’accés als ajuts i garantir els drets bàsics.
Alhora, la digitalització de molts tràmits administratius, bancaris i sanitaris pot esdevenir una nova barrera. Cal oferir formació i acompanyament digital, però també mantenir l’atenció presencial i telefònica. La tecnologia ha de facilitar la vida de les persones, no excloure-les.
Participar i decidir també és envellir bé
Les persones grans no són només receptores de serveis i cures. Són ciutadanes actives, amb experiència, coneixements i un paper fonamental en la vida social i comunitària. Cal fomentar la seva participació en les decisions municipals, impulsar activitats culturals, educatives i esportives, i promoure el voluntariat i les relacions entre generacions.
Reconèixer la seva capacitat de decisió és també combatre l’edatisme i garantir que puguin continuar participant plenament en la societat.
Un Sabadell que cuida és un Sabadell per a tothom
L’envelliment de la població no s’ha de plantejar com un problema, sinó com un repte col·lectiu que exigeix planificació, inversió pública i compromís social. L’atenció a la dependència, la lluita contra la solitud, l’habitatge digne, l’accessibilitat, la protecció econòmica i la participació han de formar part de les prioritats municipals.
Sabadell ha estat construïda amb l’esforç de generacions de persones que han treballat, han cuidat i han contribuït a fer ciutat. Avui tenim la responsabilitat de garantir que puguin viure la vellesa amb dignitat, autonomia i benestar.
Una ciutat justa no es mesura només per la seva activitat econòmica o les seves infraestructures, sinó també per la manera com cuida les persones. Perquè tenir cura de la gent gran és tenir cura de la societat que som i de la que volem ser.
