L’emergència residencial ja no és una crisi puntual; és un crim social sostingut. Malauradament, els desnonaments diaris, el sensellarisme i l’ansietat per no arribar a final de mes ha passat a formar part de la quotidianitat de cada més persones. Tothom sap que tenir una llar on viure dignament és una necessitat bàsica i que calen recursos suficients per pagar-la. Malgrat això, assistim diàriament a l’enriquiment impune de fons d’inversió, grans tenidors i especuladors a costa de les nostres vides. La majoria de la població ja ho té clar: el mercat privat i el sistema capitalista no garanteixen ni garantiran mai el dret a un habitatge digne.
Aquesta situació no és fruit de l’atzar ni de cap error de càlcul. Les polítiques públiques impulsades durant dècades, majoritàriament per PP i PSOE/PSC, sostingudes per l’antiga CIU o l’actual Junts, ens han portat fins aquí de manera sabuda i volguda. Dissenyar lleis que legitimen la compra d’habitatges per especular-hi, llogar-los a preus abusius o revendre’ls per obtenir el màxim benefici econòmic no és desconeixement: és una decisió política deliberada de posar l’interès d’uns pocs per sobre de la vida de la majoria.
És profundament insultant veure com un parc d’habitatges com el de la Sareb —pagat íntegrament amb diner públic— es manté buit o es desallotja a famílies que, després de deu anys d’abandó institucional, han decidit alliberar-lo, com és el cas del Bloc 10 de Manresa el passat cap de setmana. Mentrestant, els preus del lloguer i de la compra continuen una escalada descontrolada. La inacció de les institucions per frenar aquesta escanyada només s’explica pels interessos econòmics que hi ha al darrere.
Portes giratòries i complicitat institucional
Com va revelar recentment el mitjà La Directa, el pas d’alts càrrecs públics a l’empresa privada és una pràctica recurrent, i els lobbies immobiliaris en són un dels principals destinataris. A Sabadell ho coneixem bé: Joan Carles Sánchez, tinent d’alcalde d’Urbanisme durant el govern del condemnat Manuel Bustos i alcalde entre 2013 i 2015, va passar directament al Grup CORP com a director de Relacions Institucionals. Una promotora d’habitatge nascuda el 2008 en plena bombolla immobiliària i que ha promogut més de 6.000 habitatges privats arreu de Catalunya.
Aquestes portes giratòries expliquen clarament a quins interessos responen les polítiques públiques i per què ens trobem en aquesta situació d’emergència residencial.
Exigències de la classe treballadora: Mesures immediates
En aquest context d’explotació i precarietat, la Vaga General de l’11 de novembre no és només una opció, és una necessitat. Neix perquè no arribem a final de mes, perquè la situació és insostenible i perquè hem arribat a un punt de no retorn.
Interpel·lem directament qui ostenta el poder i exigim immediatament:
- Prohibició immediata dels desnonaments: És fonamental garantir que les persones no siguin expulsades de les seves llars.
- Prohibició de la compra especulativa: Els habitatges són per viure-hi, no per fer-hi negoci.
- Recuperació total de la Sareb: Retorn immediat a la gestió pública local dels 8.484 habitatges a Catalunya, dels quals 454 són a Sabadell.
- Expropiació dels Fons Voltors: Fora fons voltors del nostre territori.
- Rebaixa immediata dels lloguers: Adaptació dels preus a la realitat dels sous de les classes populars.
- Topall als preus de venda i del sòl: Limitació estricta dels beneficis d’aquells que especulen amb un dret bàsic.
- Ampliació del parc públic d’habitatge: Rehabilitació del parc existent i construcció d’habitatge 100% públic en aliança amb promotores socials sense ànim de lucre.
Davant d’aquesta taula de reivindicacions, cal preguntar clarament: Què en pensa l’Ajuntament de Sabadell (PSC) d’aquestes mesures? Com pensen fer efectiu el dret a l’habitatge per a tota la població? Què en diu el govern de Salvador Illa?
L’11 de novembre: Aturem-ho tot!
Ja n’hi ha prou. Ni volem ni podem permetre que continuï aquesta deriva neoliberal que fa que els rics siguin cada vegada més rics a costa d’empobrir la majoria treballadora. El dimecres 11 de novembre cal buidar els centres de treball, les aules i els comerços, i omplir els carrers de Sabadell. No ens mobilitzem només per l’habitatge: ens mobilitzem perquè la vida pot ser descaradament millor i només organitzant-nos i lluitant la farem possible. Tothom a la vaga general! Per l’habitatge, per la vida, organitza’t i lluita!
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
