ARTICLE D’OPINIÓ
Màrius Navazo, geògraf
Segurament s’estarà d’acord que quan un fenomen succeeix de forma puntual difícilment resulta ser un problema. En canvi, si el fenomen s’esdevé “massa”, aleshores fàcilment es converteix en problema i cal començar a pensar en regulacions. Ara bé, què és “massa”? Potser estaríem d’acord que “massa” és quan comencen a esdevenir-se danys o disfuncions.
Així, doncs, de què tenim massa a la nostra ciutat? Doncs centrant-nos només en els carrers, que són una competència exclusivament municipal, tenim massa cotxes en circulació (perquè congestionen i impedeixen la pròpia circulació), massa cotxes aparcats (ocupant un lloc públic per a un ús privat), massa infants tancats a casa sense jugar pels carrers (perdent-se les necessitats d’autonomia), massa contaminació de l’aire i acústica (que es comptabilitza en malalties i morts prematures), massa persones atropellades mortes (no cal dir res més)…Tot això son fenòmens que succeeixen massa als carrers de la nostra ciutat, és a dir, que deixen de ser fenòmens puntuals i originen disfuncions i danys col·lectius. I resulta que aquests fenòmens pràcticament no els regulem! O algú ha vist que regulem el trànsit de cotxes perquè desapareguin les congestions i assegurem que sempre hi hagi pocs cotxes en circulació (i no massa)?
En canvi, ara resulta que allò que tenim massa són tovalloles i canalla amb banyador a les fonts del Passeig! I, això, ves per on, sí que ho regulem! I ja que ens hi posem, ho fem amb la regulació més contundent i radical de totes: la prohibició. Deu ser que el dany i la disfunció que creen és tan gran que s’imposa una urgent erradicació!!!
Ara bé, amb l’erradicació anem buidant paulatinament de vida els carrers. I sabem que tenir gent al carrer –especialment barreja de gents– és allò que les persones més cerquem de la vida urbana, allò que crea seguretat i confiança en l’entorn. Potser per això, cínicament, a la vegada que erradiquem allò que dona vida, instal·lem càmeres de vigilància al Passeig que donin “seguretat” (però, de fet, la paraula ja ho diu: ens donen vigilància, no seguretat).
I és que hi ha a qui li molesten les tovalloles i banyadors en un espai central com el Passeig. Molèstia més que legítima i respecte la que no hi ha res a dir, perquè sobre molèsties n’hi ha per a tots els gustos! Molèsties perquè fan soroll, esquitxen a tercers, no es pot caminar bé, fan mala imatge, això simplement aquí no toca, se’ls hi veuen massa les cuixes o el que vulguis! Ara bé, des de la política, caldria tenir ben clar que les molèsties (que recordem que n’hi ha de tots els colors) no poden donar peu a prohibicions. De fet, les molèsties ni tan sols poden ser quelcom important en qualsevol presa de decisions. Les molèsties, ens agradi o no, simplement s’han de tolerar en nom d’un bé superior. De fet, en nom de l’activitat econòmica i productiva de la ciutat, aguantem les molèsties (o no) que generen les furgonetes que distribueixen mercaderies a les botigues, la pudor i soroll dels contenidors, les parades del bus o els cotxes aparcats. Doncs, igualment, en nom de la vida social i cultural de la ciutat, hem de tolerar les molèsties (o no) que provenen de la vida de la gent (de la nostra vida!), com crits, veus, música, o tovalloles i banyadors. O, sinó, perquè els humans vivim plegats en pobles i ciutats?
Contràriament, allò que no hauríem de tolerar (i tolerem sense gaires manies), són els danys de tot allò que sí que hi ha “massa” a la ciutat –esmentats més amunt. Aquells danys, que no molèsties, sí que haurien de ser erradicats. Per tant, des de la política municipal més valdria que tinguessin clar respecte què cal regular i què no. I en el cas dels carrers, la política municipal hauria d’aportar una mirada sobre per a qui i per a què són els carrers que no es posés de peus a la galleda, eixamplant la contradicció que significa prohibir expressions de la vida de les persones i mostrant màniga ample amb els cotxes. En definitiva, caldria una mirada sobre els carrers que no portés el govern municipal a ser, encara més, una “font” de contradiccions.
Foto portada: les fonts del Passeig. Autor: D.Jiménez.
