ARTICLE D’OPINIÓ
Guillem Fuster, regidor de la Crida per Sabadell
Un “error tipogràfic” que no se sosté
El ple municipal de dilluns a Sabadell va aprovar una modificació pressupostària per comprar dues furgonetes a la Policia Municipal. Al text original s’hi llegia clarament “furgones d’antiavalots”. Davant la polèmica, el govern va rectificar i va assegurar que es tracta d’un “error tipogràfic” i que, en realitat, eren vehicles per reforçar el treball de proximitat – i així ho reforçava en mitjans l’endemà-.
La rectificació, però, obre més interrogants que no pas en resol. Fer-nos creure que això és un error tipogràfic és del tot absurd. És evident que hi ha un error humà, d’algú que li ha semblat del tot normal dir-ne que compraven una furgoneta antiavalots. Si la cadena de tècnics municipals no ha sostingut que no eren antiavalots, com ens ho hem de creure la ciutadania?
Els fets i les xifres
Hi ha dos elements fàcilment contrastables. El primer és el cost, i és que parlem d’uns 115.000 euros per vehicle. Per una furgoneta estàndard de trasllat d’agents?
I aquí cal prestar atenció a la configuració que el propi plec administratiu demana, en la licitació en curs, escrita per tècnics de l’Ajuntament. En aquesta documentació podem veure les imatges de la distribució interna, on es mostra elements característics dels vehicles d’antiavalots, com l’enreixat de protecció. Una furgoneta de proximitat no necessita aquesta arquitectura; un vehicle per a contenció, sí.
És cert que una furgoneta d’antiavalots pot, òbviament, desplaçar agents. Però una furgoneta de proximitat no pot operar igual. I un vehicle polivalent, com dèiem, té més d’antiavalot que de furgoneta tradicional. El sentit comú —i el pressupost— indiquen cap a on s’orienta la compra.
I si fem memòria?
Sabadell no pot fer veure que no recorda. Fa uns anys es va impulsar la Unitat de Reacció Ràpida (URP), que es va estrenar amb una posada en escena al Bemba (memorable per la seva desproporció en força i rebuig a la ciutat) , amb l’alcalde Bustos i el seu germà, també regidor, a peu de porta. Aquella unitat es va estrenar perseguint i atonyinant joves per tot el centre de la ciutat. El risc avui és repetir aquell patró, i dir “proximitat” mentre es compra infraestructura per a contenció també és fer-nos trampes.
I és que una ciutat sense memòria està condemnada a repetir els seus errors. Cal dir-ho clar a la ciutat i al govern municipal, no acceptem gat per llebre.
El govern assegura que no vol amagar res i que, si defensés antiavalots, ho diria. Però és que la realitat quotidiana no avala una escalada i la constitució de noves unitats especials, molt probablement amb nous complements econòmics per a qui en formi part. Sabadell ha viscut episodis greus aquest estiu, com hem vist, incentivats i promoguts per l’extrema dreta. No obstant això, les competències municipals no són aquestes i no el justifiquen per dotar-se d’equipament com aquest, encara que vulguin joguines noves.
Què necessitem de veritat?
La seguretat, en clau democràtica, s’aguanta per tres potes:
- La proximitat real, i no etiquetes buides. Patrulles visibles i properes, capaces de conèixer el teixit veïnal, els comerços, les escoles, les entitats.
- Agents formats en mediació i en enfocament comunitari, amb temps, horaris i recursos per fer prevenció i en treball conjunt amb tècnics de l’àmbit comunitari i social.
- Polítiques socials i urbanes per lluitar contra desigualtats, la soledat no desitjada, el consum problemàtic, violències masclistes i LGTBI-fòbiques, i conflictes d’espai públic, entre d’altres.
Sense aquestes polítiques, es força la policia a fer de solució universal on no és més que un pedaç sobre vehicles cars.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: dues imatges de les furgonetes, incloses a l’expedient. Foto cedida per la Crida.
