Cinquanta anys després de la mort de Jaume Viladoms i Valls, Sabadell torna a posar en relleu una de les personalitats més singulars i influents de la seva història contemporània. És així com l’exposició commemorativa i el cicle de taules rodones impulsats per la Fundació Bosch i Cardellach i l’Ajuntament no són només un homenatge a la seva memòria, sinó també una oportunitat per redescobrir l’abast i la vigència del seu llegat. Perquè Viladoms no pertany únicament al passat: el seu pensament, la seva concepció del servei al país i a la ciutat i el seu compromís amb la cultura continuen projectant interrogants i oferint referents que mantenen intacta la seva capacitat d’inspiració.
Hi ha persones que deixen obra. D’altres deixen exemple. I n’hi ha unes poques que aconsegueixen deixar totes dues coses alhora. Jaume Viladoms pertany, sens dubte, a aquesta darrera categoria. La seva trajectòria vital escapa a qualsevol definició reduccionista. Va ser mestre, pedagog, activista cultural, esperantista, sindicalista i militant polític. Però, sobretot, va ser un educador en el sentit més noble i profund del terme: un home convençut que la formació és el camí més segur cap a l’emancipació de les persones i el progrés de la comunitat.
Nascut en un entorn obrer, va comprendre ben aviat que el coneixement constitueix una forma essencial de llibertat. Potser per això va dedicar la seva vida a formar persones abans que professionals. A les seves aules no només s’hi ensenyaven matemàtiques, dibuix industrial o mecànica. S’hi aprenia també a pensar, a qüestionar, a desenvolupar criteri propi i a assumir responsabilitats envers els altres. L’Escola Professional Delta acabaria convertint-se així en molt més que un centre docent: fou un espai de promoció cultural, de formació ciutadana i de creixement humà.
Tanmateix, la grandesa de Jaume Viladoms no rau únicament en allò que va fer, sinó també en la manera com ho va fer. Va conèixer i patir alguns dels episodis més foscos del segle XX: la guerra, l’exili, els camps de concentració, la presó i la repressió política. Però lluny de deixar-se vèncer pel rancor o el ressentiment, va perseverar en la defensa dels seus ideals. Va continuar creient en la força transformadora de l’educació, de la cultura i del diàleg. Pacifista convençut, va combatre durant tota la vida la ignorància, la intolerància i qualsevol forma de fanatisme.
Probablement aquesta sigui la lliçó més valuosa del seu llegat, una lliçó que podrem reviure i aprofundir a través de l’exposició Treball, cultura i compromís social, oberta des d’avui fins al 3 de novembre a la Societat Coral Colón (Casinet), i del cicle Jaume Viladoms: pedagogia, cooperativisme i valors que miren el futur, que tindrà lloc a la Fundació Bosch i Cardellach els dies 21 i 28 d’octubre i 4 de novembre, a les 7 de la tarda.
En dies dominats per la polarització, la immediatesa i la simplificació dels debats públics, la figura de Jaume Viladoms ens recorda que les transformacions profundes no neixen de la crispació ni de la confrontació permanent. Neixen de l’educació, de la perseverança, del diàleg i del compromís sostingut amb el bé comú.
També ens recorda una altra veritat fonamental: el paper imprescindible de les persones que treballen des de la discreció. Viladoms no va perseguir protagonismes ni reconeixements. La seva influència no es mesura en titulars ni en càrrecs, sinó en les centenars de trajectòries personals que va ajudar a orientar, en els alumnes que va formar i en la petjada cívica que va deixar en diverses generacions de sabadellencs.
Per això, el millor homenatge que avui podem retre-li no consisteix únicament a recordar-lo, sinó a preguntar-nos què podem aprendre del seu exemple. La seva vida ens parla de coherència, de servei, de cultura, de responsabilitat i de dignitat. Ens parla de la necessitat de formar ciutadans abans que consumidors; persones compromeses abans que simples espectadors de la realitat.
Cinquanta anys després del seu traspàs, l’empremta de Viladoms continua visible: en les institucions, en les iniciatives i en els espais que porten el seu nom. Però sobretot continua viva en una determinada manera d’entendre l’educació: no com una simple transmissió de coneixements, sinó com una eina de llibertat, de progrés i de construcció d’una societat més justa.
Hi ha mestres que ensenyen una matèria. Hi ha mestres que ensenyen una professió. I hi ha mestres excepcionals que, amb el seu exemple, ensenyen una manera de viure i d’estar al món. Jaume Viladoms va ser un d’aquests.
I és precisament per això que, cinquanta anys després, Sabadell continua devent-li quelcom més que un record: li deu gratitud, memòria i reconeixement.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
