ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Brunet i Mauri
Llegeixo amb interès que Sabadell impulsa la primera comunitat energètica públicoprivada d’àmbit local. Segons s’explica, es tracta d’un projecte que amb el nom d’Energia feta a Sabadell, començarà a veure la llum –i mai més ben usada aquesta paraula– el mes de gener vinent quan el ple municipal –l’Ajuntament és el principal impulsor de la iniciativa– aprovi les bases que hauran de regir en la societat mixta públicoprivada que, al seu torn, tindrà la responsabilitat de dinamitzar el projecte i fer-lo realitat. Segons paraules d’Adrián Hernández (5è. tinent d’alcaldessa i responsable de l’Àrea d’Urbanisme, Desenvolupament Sostenible i Seguretat) es tracta d’un projecte que pretén que “ciutadania, empreses i administracions comparteixin la generació i el consum d’energia renovable, reduint costos i dependència energètica”.
Tot està molt bé, si no fos –ai, el si no fos!– que el projecte es planteja de nou amb un retard de justament 17 anys!, atès que el novembre de 2008, quan Ricard Estrada era el titular de la cartera municipal de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, amb el gremi d’instal·ladors de Sabadell i comarca, intentaren avançar cap a la creació de la que s’havia de denominar Oficina Municipal de l’Energia, com a primer pas de la futura Agència Local de l’Energia que comptava amb l’aval de l’Institut Cerdà. Els objectius de l’agència, molt semblants –per no dir mimètics– als que es plantegen ara en el cas de la comunitat energètica públicoprivada. L’oposició, però, de determinats ens de la ciutat al projecte, amb la Cambra de Comerç i el Centre Metal·lúrgic al capdavant, impediren que el projecte progressés. Es malbaratava d’aquesta manera, una iniciativa que d’haver quallat hauria estat pionera no només a Catalunya sinó que també a tot l’Estat.
D’aquell projecte, malauradament fracassat, n’havia de resultar, això no obstant, la instal·lació del que va ser el primer punt de recàrrega elèctrica de tot Espanya, que amb la col·laboració de l’empresa vallesana Circutor, S. A. es va ubicar a l’Eix Macià a tocar d’El Corte Inglés. Punt de recàrrega que, talment com si d’una metàfora del projecte de la no nata Agència es tractés, va acabar per desaparèixer del mapa pocs mesos després de la seva posada en marxa, enmig de l’oblit generalitzat de tothom.
De justícia és recordar-ho precisament ara quan, d’alguna manera, es recupera aquell projecte que sens dubte hauria situat la ciutat de Sabadell com a referent obligat en matèria de sostenibilitat energètica i de gestió de l’aigua.
Algú ho havia de dir!
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
