Durant els últims anys, els mitjans afins a la dreta econòmica i política ens han venut la imatge d’un líder de l’oposició a Espanya moderat. Tanmateix, aquells que el coneixen de la seva etapa al capdavant de la Xunta de Galícia, fa temps que ens adverteixen de tot el contrari.
L’última proposta anunciada pel líder del PP, que planteja reduir els salaris i drets vinculats a la incapacitat temporal, ha fet caure definitivament la careta. Aquell discurs de moderació amb què s’ha intentat seduir una part de la classe treballadora queda desmentit quan es posen sobre la taula mesures que suposen un atac directe als drets laborals.
Des de CCOO sabem prou bé que la dreta espanyola no ha impulsat mai cap gran avenç social o laboral. I repeteixo, mai, al contrari, històricament no han donat suport a cap avanç social o laboral, en canvi, ha defensat polítiques orientades a reduir drets i a afavorir els interessos dels grans poders econòmics. Recordar-ho és especialment important en un moment en què aquests poders econòmics reaccionen amb virulència contra el govern per posar fi a uns anys de recuperació de drets i millora de la vida de la gent amb els avenços socials i laborals assolits durant els darrers anys.
Només cal escoltar les declaracions dels principals representants de les patronals CEOE, PIMEC o CECOT i comparar-les amb els posicionaments de partits com el PP, Vox o Junts en matèria laboral. Les coincidències són evidents: flexibilització del mercat de treball, menys regulació i més poder per a les empreses.
Donar suport a aquestes opcions polítiques significa obrir la porta a noves reformes regressives de l’Estatut dels Treballadors, de la Llei General de la Seguretat Social i quantes lleis que condicionen la vida laboral i personal de milions de persones.
L’últim anunci fet per Feijóo de reduir les prestacions o els salaris de les persones que es troben de baixa mèdica és una autèntica barbaritat, ja que aquesta visió criminalitza qui pateix una malaltia o un accident i ignora una realitat evident.
Ningú vol estar de baixa. Una incapacitat temporal significa perdre salut, qualitat de vida i, sovint, també tranquil·litat econòmica. En molts casos, aquestes baixes són conseqüència directa de dècades de feina en condicions exigents, de sobrecàrregues físiques o de riscos laborals acumulats.
A més, cal recordar que les competències en sanitat són de les comunitats autònomes. Quan alguns governs opten per infrafinançar la sanitat pública mentre afavoreixen la derivació de recursos cap a la sanitat privada, com és el cas de Quirón a Madrid i la Sra. que va deixar morir a 7291 persones en les residències durant la Covid. Si es reforcés el sistema públic de salut amb els recursos necessaris, moltes incapacitats temporals serien més curtes perquè els diagnòstics, els tractaments i les intervencions arribarien abans.
La millor recepta per fer front a l’onada reaccionària que avança és, sens dubte, l’organització col·lectiva. I, sobretot, no deixar-se seduir per discursos que es presenten com a moderats, però que, quan es tradueixen en propostes polítiques concretes, acaben posant en risc drets fonamentals.
No podem donar suport a opcions que, malgrat els seus discursos i els seus insults contra qui governa, no milloraran les condicions de vida ni de treball de la majoria social, sinó que acabaran governant en benefici dels poders econòmics, com han fet històricament.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
