Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
Aquest dies podem veure com la majoria de mitjans de comunicació o diuen ben poca cosa o directament criminalitzen la vaga indefinida dels treballadors del metall de Cádiz. En aquest sentit, observem com sempre obren els telenotícies parlant d’aquesta lluita amb imatges de la crema de containers, de barricades, de com llencen pedres… i en canvi no parlen de les pilotes de goma, de les càrregues policials, ni dels ferits que aquest policies provoquen amb les seves porres, i ara fins i tot amb tanquetes militaritzades.
L’alcalde de Cadis José María González (Kichi) va demanar la dimissió del subdelegat del govern per l’actuació de la UIP i Guàrdia civil d’aquests dies i amb la de la multitudinària manifestació del passat 21 de novembre, manifestació integrada sobre tot per famílies que donaven el seu suport i la seva solidaritat.
El veïnat de Cadis també denuncia l’actuació indiscriminada davant dels centres de salut i d’educació, trobant-se molts dies amb alguna pilota de goma en el pati de jocs.
Aquesta vaga indefinida dels treballadors de Cadis no es la primera que fan, ja que han viscut durant mols anys el desmantellament de les drassanes per la construcció de vaixells, una ciutat que pateix un 28% d’atur, prop del 50% juvenil, contractes en precari, on la patronal incompleix sistemàticament tots els acords i a on els dos grans sindicats els han girat l’esquena, això malauradament és una dinàmica que ja fa molts anys que es repeteix, tant a la ciutat com més enllà. Aquest paper galdos dels sindicats del règim davant una gran lluita i mobilització veïnal que els passa per sobre ens recorda la vaga de l’empresa Mir Miró de Ripollet el 1982, que malgrat la seva posició contrària es va aconseguir la solidaritat del veïnatge del poble amb una impressionant vaga general i en contra del consistori.
Quantes vegades em sentit, quan ja tens una certa edat, oi què et tornes més conservador? Aquest podria ser el cas d’aquest dos sindicats, però augmentat per la col·laboració amb la patronal i en connivència amb el poder polític. Nosaltres com una entitat veïnal aquest dies ens sentim molt a prop del veïnat de Cadis perquè sabem el què se sent quant estàs lluitant per sobreviure i a sobre t’intenten criminalitzar i tenim en contra a entitats que es diuen representants de la classe obrera.
Només recordar què gràcies a la lluita dels treballadors de la Canadenca avui podem gaudir legalment del treball de les 8 hores, una lluita, guardant les distàncies, semblant a la que avui porten els treballadors andalusos. Ens agradaria que la ciutat de Sabadell no oblidéssim la solidaritat entre pobles i entre la classe treballadora, per això convidem a aquelles entitats interessades a fer un acte solidari. I com deia recentment una veïna d’allà, i si és necessari que cremi Troia!
