ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor, responsable de Política Municipal del PSC Sabadell
Quan imagino el Sabadell que m’agradaria, penso en una ciutat compromesa en la lluita contra el canvi climàtic i en la protecció del seu entorn natural, emprenedora i cohesionada, amb una economia generadora de llocs de treballs de qualitat, un teixit associatiu participatiu i uns dirigents polítics que, sense renunciar a la pròpia ideologia, estiguin disposats a arribar a acords mitjançant el diàleg, la negociació i e pacte, que són els principals instruments per avançar com a societat.
Aquesta reflexió ve arran del debat que s’ha creat els darrers dies a la ciutat amb relació a dos projectes, la Ronda Nord Terrassa – Sabadell (Ronda Vallès) i l’escola de surf del Ripoll (Surfcity), que determinats sectors plantegen de forma taxativa com una confrontació entre la preservació del planeta (crisi climàtica i protecció del medi natural) i l’activitat humana (mobilitat i economia), sense tenir en compte que el planeta tampoc el salvarem si obviem les expectatives i les necessitats d’una població força creixent, que segurament està disposada a fer sacrificis, però que vol també solucions que contemplin tots els condicionants i siguin assumibles.
La construcció d’infraestructures viàries al voltant de la ciutat o la potenciació d’activitats econòmiques en el Parc Fluvial del Ripoll no atempten per definició contra un model sostenible, perquè cal tenir en consideració també dos aspectes bàsics:
- L’impacte global que generen.
- Els requeriments urbanístics i mediambientals establerts.
En aquest sentit, la Ronda Nord Sabadell – Terrassa (Ronda Vallès) millora la comunicació per carretera entre les dues ciutats, permet la descongestió dels nuclis urbans, disminuint la contaminació, i facilita la mobilitat dels pobles de l’entorn, com Castellar o Matadepera. L’acord assolit entre el Govern Central, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments implicats (Sabadell, Terrassa i Castellar) després de quasi dos anys de negociació, preveu que l’Estat aporti els recursos i que la Generalitat dissenyi i executi el projecte en clau comarcal i reduint al mínim l’impacte en l’entorn natural. La idea de partida seria construir una autovia de dos carrils per banda i enllaços amb la Ronda Oest (C-58c) i la carretera de Castellar (B-124).
Aquest projecte no és incompatible amb el transport ferroviari, que cal potenciar amb la priorització de les inversions previstes en la xarxa de rodalies i en el corredor mediterrani i amb l’estudi d’altres iniciatives, com la prolongació de FGC fins a Castellar, ni representa una continuació del 4t Cinturó (B-40), de responsabilitat estatal (disseny, execució i finançament) i planificat als anys seixanta del segle passat com una gran autovia de circumval·lació al voltant de Barcelona. En aquest cas es tracta d’una autovia de dimensions més petites pensada des del territori, que facilita també de retruc la connexió amb el Baix Llobregat a través de l’únic tram del 4t Cinturó que s’acabarà construint (Abrera – Terrassa) i que, després de molts anys de retards, està previst finalitzar en el 2023.
Pel que fa a l’escola de surf (Surfcity), es tracta d’una inversió privada de 14 milions d’euros i 65 nous llocs de treball directes, situada en un terreny de l’anella esportiva de Sant Oleguer sense destinació prèvia, que forma part del 3,8% de l’espai del Parc Fluvial del Ripoll destinat a equipaments. El projecte implica generar una oportunitat econòmica entorn una activitat esportiva en creixement, catalogada recentment com olímpica, i només es realitzarà si l’empresa assumeix els requeriments urbanístics i mediambientals establerts, justifica la viabilitat tècnica i financera i cobreix el risc de fallida abans del final de la concessió. Si aquestes condicions es compleixen, el projecte s’incorpora perfectament en l’Estratègia de Recuperació del Ripoll 2030, que considera la major part del riu com espai natural protegit (85,7%), però que permet també la instal·lació d’indústria i equipaments amb criteris de sostenibilitat mediambiental. Sense aquesta presència, el Ripoll, que està inserit en la ciutat, perdria una de les seves funcions històriques més rellevants.
Oposar-se dràsticament ja des de l’inici a aquests dos projectes, argumentant que contribueixen a la crisi climàtica i perjudiquen l’entorn natural, és un plantejament força simplista, que dificulta la recerca de solucions. Abans d’adoptar un posicionament definitiu, seria molt més raonable esperar que la Generalitat, des del coneixement del territori i amb visió de comarca, elabori una proposta de Ronda Nord i que l’empresa concessionària del Surfcity es posicioni davant del plec de condicions, que impliquen un cost addicional significatiu per cobrir els requeriments mediambientals.
Un terme municipal de Sabadell pensat bàsicament pels vianants, amb predomini del transport públic i amb una presència força limitada del vehicle particular, i un riu convertit en un reserva natural amb el patrimoni museïtzat i accés restringir a les persones, està bé com a plantejament teòric, però resulta imprescindible contrastar-ho amb la gestió de la realitat, que és força més complexa. Haurem de canviar molts paràmetres del nostre model de vida, així i tot, no desapareixeran els cotxes (seran elèctrics, compartits o de lloguer), ni el transport de mercaderies per carretera (funcionarà amb electricitat o combustibles verds) i continuarà sent necessari generar activitat econòmica, també en el Ripoll.
