La democràcia es considera el millor sistema polític, perquè, com va dir Winston Churchill, és “la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres que s’han provat”, però la seva viabilitat es fonamenta en el bon funcionament de les estructures d’estat, entre les quals hi ha la justícia, i en l’estabilitat social, que garanteix el suport d’un ampli sector de la població. Si aquests dos condicionants fallen, la democràcia es debilita i s’obre la porta a governs autoritaris, que poden arribar a qüestionar-la. Actualment, aquest risc es força present pels canvis disruptius que sacsegen el món i per l’hegemonia de les xarxes socials com a canal d’informació amb moltes notícies no contrastades, falses o manipulades.
En unes condicions adverses, la transició política espanyola (1975-1981) va possibilitar un canvi de règim en un curt espai de temps. Els polítics de l’època van saber arribar a acords per establir una democràcia parlamentària, que va quedar consolidada el 1986 amb l’entrada d’Espanya a la UE. L’aparell institucional ha evolucionat de forma positiva, però la justícia ho ha fet més lentament i per aquest motiu es caracteritza pel predomini d’òrgans de representació conservadors i per la limitada eficiència dels processos judicials. Aquesta situació ve en part motivada per una via d’accés a la judicatura llarga i costosa, que reforça el seu caràcter endogàmic i la poca predisposició als canvis.
És en aquest context que cal destacar el risc que representa per a la democràcia la utilització del sistema judicial per manipular el debat polític. Aquesta estratègia, feta servir pels partits de dretes i d’extrema dreta, consisteix en: 1) Seleccionar persones rellevants de l’oposició i realitzar prospeccions directes o en el seu entorn per trobar elements per “preparar” denúncies, 2) Utilitzar els mitjans de comunicació afins i les xarxes socials per esbombar aquestes denúncies, tergiversant la informació, 3) Buscar jutges amb una certa afinitat política i presentar querelles de forma directa o través d’entitats ultraconservadores i 4) Intensificar la campanya mediàtica amb l’objectiu prioritari d’aconseguir la condemna de l’opinió pública, que s’allarga en el temps a conveniència fins al final del procés judicial.
Aquesta sistemàtica s’està aplicant en l’entorn de l’actual president del govern, Pedro Sánchez, amb les imputacions de la seva dona i del seu germà i la recent condemna de l’ex-fiscal general de l’Estat, Álvaro Garcia Ortiz, amb una sentència força discutible (rebuig de testimonis exculpatoris i atribució de delicte sense proves) i anteriorment es va utilitzar amb dirigents de partits d’esquerres i de l’independentisme català. Un cas força rellevant va ser el de Mónica Oltra, vicepresidenta primera de la Generalitat Valenciana entre 2015 i 2022 per Compromís, que, davant la pressió mediàtica, va dimitir del seu càrrec, si bé a posteriori el jutjat d’instrucció ha arxivat la causa per dues vegades.
Denunciar aquests fets, no vol dir qüestionar l’actuació de la justícia quan a l’administració pública es produeixen delictes de corrupció o masclisme, per desgràcia força presents a la nostra societat. No sempre és possible detectar a priori aquests comportaments, per la qual cosa els partits polítics han de disposar protocols d’actuació, forçar als implicats a dimitir dels seus càrrecs i expulsar-los del partit i posar-se a disposició de l’autoritat judicial, tal com ha fet el PSOE en els recents casos que han afectat a alguns dels seus dirigents.
Resulta evident que la justícia té punts de millora rellevants i en aquest sentit s’ha de destacar l’entrada en vigor l’1 de gener del 2026 de la Llei d’Eficiència de la Justícia. Aquesta llei organitza els jutjats en un equip únic dividit en seccions amb l’objectiu de compartir recursos i experiència professional. Altres canvis legals van en la mateixa direcció, si bé és difícil que es puguin aprovar en aquesta legislatura, com la dotació de beques per ampliar el ventall de persones que poden accedir a la carrera judicial, la regulació de presentació de denúncies per part de l’acusació popular o la reforma del principal òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Aquests canvis han de contribuir a superar els dos grans reptes de la justícia del nostre país: evitar la seva utilització com a arma de confrontació política i millorar l’eficiència. El poder judicial ha d’aplicar la legislació sense modificar l’esperit de la llei, que correspon al poder legislatiu, i no ha d’acceptar denúncies poc fonamentades, que responen únicament a interessos polítics. També ha de millorar la gestió i reduir la durada dels processos judicials, perquè una justícia poc eficient i lenta té el risc d’acabar sent injusta. Si aconseguim avançar en aquesta direcció, reforçarem la nostra democràcia en un temps que s’imposen líders autoritaris detractors dels valors democràtics.
