Les elits globals són les que acumulen la riquesa i ostenten el poder. A partir dels anys vuitanta del segle XX, van imposar el neoliberalisme amb la globalització de l’economia i la limitació de les atribucions polítiques dels estats, que van veure reduïda la seva capacitat de supeditar l’activitat econòmica a l’interès general. Les conseqüències van ser molt negatives per les classes mitjanes i populars dels països occidentals, perquè d’una economia productiva es va passar a una economia financera i especulativa, que va portar a la pèrdua de molts llocs de treball de qualitat a la indústria i a la greu crisi del 2008. Els EUA, amb el seu potencial tecnològic i militar, el control dels organismes internacionals i la posició dominant del dòlar com a moneda d’intercanvi i reserva, van fomentar la instauració de la democràcia més enllà de les seves fronteres, no pels valors intrínsecs del sistema, sinó com a instrument útil d’integració dels països en la seva òrbita d’influència.
Ara que els efectes negatius del neoliberalisme s’han consolidat en les societats occidentals (precarització laboral, manca d’habitatge, deteriorament dels serveis públics, incertesa davant el futur, etc.) i que el lideratge dels EUA està qüestionat, són les elits d’aquest país, liderades pels dirigents de les empreses tecnològiques i armamentístiques, les que qüestionen el sistema i culpabilitzen a la democràcia de tots els problemes. Un representant rellevant és Peter Thiel, cofundador i copropietari de Palantir, empresa especialitzada en programes de tractament de dades i presa de decisions elaborats amb intel·ligència artificial, que EUA i Israel han utilitzat en el conflicte d’Orient Mitjà. Thiel defensa públicament que la llibertat és incompatible amb la democràcia i planteja la constitució de governs forts basats en la tecnologia i la indústria militar per exercir el control sobre la població i fer prevaldre la força en les relacions internacionals.
En un espai de temps relativament curt, aquestes elits han redefinit les funcions de l’estat i el concepte de democràcia i s’han exonerat de qualsevol responsabilitat respecte a la situació actual. D’un estat amb una intervenció mínima en l’economia han passat a un estat potenciador dels sectors tecnològic i armamentístic, i d’una democràcia fonamentada en el govern de la majoria i el respecte a les minories han evolucionat cap a una democràcia basada en el control de la població i en una llibertat individual forta per innovar amb el mínim de restriccions.
L’existència de problemes greus difícils de gestionar que afecten el conjunt de la ciutadania i la manipulació de la informació través de les xarxes socials ha permès desviar l’atenció sobre els autèntics responsables i culpabilitzar a la democràcia i al model de relacions internacionals vigent fins fa poc. L’extrema dreta ha aprofitat l’oportunitat per intentar accedir al poder (als EUA ja ho ha aconseguit), focalitzant la problemàtica en la immigració i proposant solucions simples a problemes complexos. Davant d’aquesta situació, els partits progressistes han de reforçar el discurs i la coordinació i centrar l’acció de govern en la resolució de les qüestions que afecten negativament la vida diària de la població.
És el context d’aquest plantejament que s’ha de situar el “Global Progressive Mobilisation” celebrat 17 i 18 d’abril Barcelona. Aquest esdeveniment va ser una gran cimera internacional de l’esquerra democràtica organitzada a Espanya pel PSOE amb el suport d’altres institucions, que tenia com a objectiu unir i coordinar les forces progressistes a escala mundial per afrontar els desafiaments polítics globals. Durant dos dies diferents líders van posar en comú les seves idees, que es van plasmar en una declaració final conjunta en defensa de la democràcia, la coordinació internacional, la lluita contra la desigualtat, la transició ecològica i la protecció dels drets laborals en l’economia digital. És important destacar la participació presencial de tres presidents iberoamericans (Lula da Silva del Brasil, Claudia Sheinbaum de Mèxic i Gustavo Petro de Colòmbia) i la de polítics dels EUA, com el senador demòcrata Chris Murphy i el governador de Minnesota Tim Waltz. Aquest últim va posar de manifest la possibilitat real en el seu país de fer polítiques progressistes i exercir una oposició ferma a Donald Trump. La cimera ha estat un gran impuls pel moviment progressista internacional i representa un primer pas en la creació de xarxes permanents de cooperació.
Cal aprofundir en el camí obert per la cimera de Barcelona per evitar que es tergiversi la realitat. El nostre enemic no és l’immigrant que ha de fugir de la seva terra a la recerca d’una vida més digna, sinó els que des d’una posició dominant i en un món interconnectat, creen les condicions perquè això passi i posen al conjunt de la població al servei dels seus interessos, dels quals en Trump en seria el representant més destacat.
