«És totalment possible enganyar tothom durant algun temps (i fins i tot alguns durant tot el temps), però és impossible enganyar tothom durant tot el temps»
Hi ha frases que resumeixen perfectament una manera de governar i de gestionar. I aquesta, malauradament, descriu massa bé el que està passant en matèria de prevenció, salut laboral i seguretat a l’Ajuntament.
Durant mesos —i en alguns casos durant anys— s’han acumulat compromisos, anuncis, calendaris “imminents” i solucions “en estudi” que després acaben atrapats en un laberint de burocràcia, informes interns, licitacions eternes o simples ajornaments indefinits.
Però arriba un moment en què les actes del Comitè de Seguretat i Salut parlen per si soles. I el relat cau.
Riscos coneguts des de fa més de 20 anys
Una de les dades més greus és comprovar que encara existeixen riscos detectats des de l’any 2003 que continuen sense resoldre’s. Vint anys després.
La justificació és sempre la mateixa:
— que hi ha altres prioritats,
— que cal esperar una rehabilitació integral,
— que s’actuarà “més endavant”.
Mentrestant, el personal continua treballant en espais degradats o insegurs.
El cas de la Nau de Manteniment i Logística és especialment escandalós. La Inspecció de Treball va donar un termini de 8 mesos per solucionar un paviment amb risc d’enfonsament. La resposta municipal ha estat reconèixer obertament que el termini és “inviable” i assumir retards que poden arribar als 20 mesos.
És a dir: ni tan sols davant un requeriment de la Inspecció de Treball es garanteix una actuació immediata.
La cultura del “ja ho estudiarem” i de pilotes capa endavant.
El problema no és només la lentitud. És la normalització del bloqueig administratiu com a model de gestió.
Passa amb el talús del Parc Catalunya, on el risc de caiguda continua pendent mentre ningú concreta ni projecte ni terminis ni mesures físiques de protecció.
Passa amb els cortinatges de la Biblioteca Vapor Badia, reclamats des del 2023 per evitar enlluernaments continus a les pantalles i que ara, tres anys després, encara depenen d’un futur contracte menor.
Passa amb les equipaments de climatització espatllats, on la burocràcia de les licitacions serveix d’excusa permanent perquè equipaments continuïn sense condicions mínimes.
I passa també amb la violència ocupacional.
Molts discursos, poques mesures
Fa anys que es parla de protegir el personal municipal davant d’agressions, insults i situacions de tensió.
Però les mesures reals continuen encallades.
La campanya de sensibilització ciutadana continua sense data ni compromís concret. Els protocols específics per a serveis especialment exposats, com Acció Social o el SAC, acumulen més d’un any de retard. I el programari informàtic d’alerta interna per situacions de violència continua “pendent de desenvolupament”, sense calendari ni previsió real.
Mentrestant, els treballadors i treballadores continuen afrontant situacions complexes i perilloses, sovint amb recursos insuficients.
Quan la burocràcia es converteix en una forma d’inacció
La situació del reglament del Comitè de Seguretat i Salut i del Protocol d’Assetjament és paradigmàtica.
Un queda bloquejat perquè “s’ha de posar en agenda”. L’altre queda paralitzat perquè depèn del primer. I així passen mesos. I després anys.
És la burocràcia convertida en mecanisme de dilació.
El mateix patró es repeteix amb els vigilants de seguretat, amb els retards mèdics del nou Servei de Prevenció Aliè (SPA), amb les adaptacions de lloc de treball o amb la cobertura de places tècniques essencials per reforçar la prevenció.
Tot acaba entrant en una roda infinita:
— licitacions desertes,
— informes pendents,
— problemes contractuals, incompliments,
— canvis organitzatius,
— “estem treballant-hi”.
Però la realitat és tossuda.
Denunciem com a últim recurs.
Les denúncies registrades recentment, cobreixen 4 àmbits crítics on la desídia municipal s’ha enquistat:
- Dotació de recursos materials: Llocs de treball que no disposen dels equipaments necessaris per exercir les funcions amb seguretat, reclamats reiteradament. Servei de grua municipal.
- Riscos en el lloc de treball: Perills identificats i transmesos al Servei de Prevenció que s’han ignorat de manera sistemàtica. Parc Catalunya.
- Riscos de temperatura: Infraestructures obsoletes i condicions tèrmiques inadequades que posen en perill la salut del personal (Cal Estruch, CC Poblenou, CC Can Deu, CC Can Rull, Vapor Codina, Pavelló Sud, Casal Per Quart, Escola Municipal de música del Carrer Jardí, Museu d’Història).
- Coordinació empresarial: Manca de transparència i negativa a facilitar informació amb resultat de manca de control preventiu sobre les activitats desenvolupades per empreses externes en dependències, serveis o equipaments municipals.
La prevenció no pot ser només un discurs
Quan un Ajuntament tarda anys a executar mesures correctores bàsiques, quan els protocols queden eternament en revisió o quan la seguretat depèn constantment de futures licitacions, el problema ja no és puntual. És estructural.
La prevenció laboral no pot funcionar a base de promeses permanents i terminis mòbils. No es pot exigir responsabilitat al personal mentre l’organització assumeix amb normalitat incompliments crònics. I no es pot construir una cultura preventiva real si les decisions acaben subordinades sempre a la lentitud administrativa.
Perquè arriba un moment en què les actes parlen soles. I aleshores ja no serveixen els discursos.
Perquè, com diu la frase, es pot enganyar tothom durant algun temps, però és impossible enganyar tothom durant tot el temps.
Abans d’acabar, permeteu-nos una reflexió sobre els recursos humans dedicats a la prevenció. La nostra plantilla anual 2025 identifica dues places específiques de “Tècnic/a Municipal d’Enginyeria, especialitat Prevenció de Riscos Laborals” sense vacants en una organització de 1.881 places totals. A Terrassa, en canvi, compten amb set tècnics: un cap de PRL i desenvolupament professional, quatre tècnics/ques de prevenció i dos tècnics/ques superiors especialistes en seguretat per a una plantilla de 2.062 persones.
Unes dades, certament, que només es pot interpretar com un indicador de “l’interès” de l’Ajuntament de Sabadell per la salut de la seva plantilla. Ironies a banda, aquestes xifres haurien de fer-nos reflexionar.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
