El passat diumenge 7 de juny, milers de persones van sortir al carrer a Sabadell amb un missatge molt clar: el Riu Ripoll s’ha de renaturalitzar, i no tornar als temps, no tan llunyans, que era la claveguera dels abocaments i els residus de les empreses. La ciutadania ha dit molt clar que vol un pulmó verd, on pugui passejar i gaudir de la natura. No és gaire demanar, després de segles de veure’l degradat per benefici d’uns pocs empresaris.
Els nets dels industrials volen fer el mateix que els seus avis, els amos del riu: seguir guanyant diners a expenses del Ripoll i la salut dels sabadellencs i sabadellenques. Per això han maniobrat amb els principals partits polítics de Sabadell per anar en contra de l’interès general: l’aprovació de l’MPG-132, una modificació urbanística que obre la porta a més ciment, més cotxes i més rotondes, més de mantenir les fàbriques que ja hi ha actualment: Les que fan aparcaments a la llera del riu sense llicència (APRESLAN), la que llança fum a l’Hospital Taulí (E.Cima) o la que aboca residus tòxics al curs del riu (TIMSA) (més informació: ‘Presentació de l’exposició Els Amos del Riu’).
La reacció no es va fer esperar. En poques hores Adrián Hernández, amb la fe del convers (en el seu cas, del molt convers), ja escrivia llançant pilotes fora, culpant un govern de fa gairebé 8 anys que ja no hi és, i brandant unes dades que amb prou feines amaguen la veritat: una modificació a la mida del Gremi de Fabricants. I si no, el seu company de files Carmel Montllor, ni més ni menys que el responsable de política municipal del PSC, s’encarregava de dissipar els dubtes a Radio Sabadell el dilluns següent, quan encara no havien passat 24 hores. Sense cap mena de rubor, el Sr. Montllor parlava de la necessitat “d’ajudar els empresaris del Gremi”, perquè la majoria d’ells s’havia “arruïnat”. Fer modificacions urbanístiques a mida d’interessos particulars té una llarga tradició en aquest país, i una paraula concreta, no per castellana menys aplicable a les nostres terres: pelotazo. I això és el que suposa la modificació MPG-132: que els industrials, els amos, que han deixat degradar les seves fàbriques al riu hi puguin posar un centre de formació professional, un restaurant o una discoteca i així “guanyar-hi diners” (paraules de Carmel Montllor, no nostres).
Som conscients la MPG-132 ha tingut un gran impulsor en la figura del defenestrat Lluis Matas, indissimuladament vinculat al Gremi (què seria de nosaltres sense els empresaris que es passen a polítics?). Però veiem com el PSC no va mancat de persones que, sota la bandera de la sostenibilitat, el progrés i el bé comú, segueixen defensant els interessos d’uns pocs industrials en detriment de l’únic espai natural que queda a Sabadell.
Sabadell es mereix un Riu Ripoll net, més que res perquè els nostres impostos han pagat unes depuradores que netegen els residus que els empresaris hi segueixen abocant. Cap empresa farà millor el Riu, i pensar que més ciment i rotondes ajudaran a la recuperació del Ripoll és d’un cinisme intolerable. Però el que sobretot no mereix Sabadell són uns responsables polítics que, com el Sr. Carmel Montllor, són poc més que la veu dels seus amos.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
