ARTICLE D’OPINIÓ
Cuca Santos. Portaveu del PP a l’ajuntament de Sabadell
Els incidents ocorreguts durant l’acte de VOX al barri de Campoamor haurien de fer-nos reflexionar sobre el deteriorament del debat públic i la pèrdua de respecte en la convivència democràtica.
Aquests dies Sabadell ha tornat a ser notícia per raons que no ens enorgulleixen. El que va passar en l’acte convocat per VOX al barri de Campoamor —on es van produir aldarulls, enfrontaments i llançaments d’objectes— no és només un episodi lamentable de tensió política. És, sobretot, un símptoma preocupant de la pèrdua de valors essencials en la nostra convivència democràtica.
Podem estar més o menys d’acord amb les idees d’un partit polític. A mi, personalment, hi ha moltes coses de VOX amb les quals no coincideixo. Igual que hi ha moltes coses de l’extrema esquerra que em resulten completament inacceptables i perilloses per a l’Estat de dret i la convivència democràtica. Perquè els extrems, vinguin d’on vinguin, sempre tendeixen a l’autoritarisme i a la imposició del pensament únic; per a ells només hi ha una única visió del món: la seva.
Però precisament per això existeix la democràcia: perquè cadascú pugui expressar les seves idees, defensar-les en públic i sotmetre-les al judici dels ciutadans a les urnes, no al carrer a pedrades.
La llibertat d’expressió no pot ser un valor condicionat. O es defensa per a tothom, o no es defensa per a ningú. I el que ha passat a Sabadell demostra que alguns només creuen en la llibertat quan qui parla pensa igual que ells. És una incoherència perillosa, i més encara quan aquells que s’autoproclamen defensors de la tolerància són els primers a intentar silenciar qui no comparteix la seva ideologia.
L’acte de VOX, segons relaten diversos veïns que hi van ser presents, no era multitudinari ni especialment rellevant. Pocs assistents, la majoria militants del propi partit. Si no s’hagués produït la contramanifestació, si no hi haguessin acudit grups d’extrema esquerra i associacions disposades a “rebentar” l’acte, ningú en parlaria avui. Però en anar a provocar-lo, li van donar exactament el que VOX buscava: protagonisme i focus mediàtic. Un acte que hauria passat desapercebut es va convertir, gràcies a ells, en notícia nacional.
L’esquerra, i especialment la seva vessant més radical, sap que amb aquestes actituds no debilita la dreta populista: l’alimenta. Cada pedra, cada insult, cada acte violent, es converteix en el millor combustible per a aquells que viuen del conflicte. Uns i altres no deixen de ser els extrems d’una mateixa corda que a tots dos els interessa tensar. I mentrestant, Sabadell es deteriora una mica més.
El problema de fons és un altre, i el govern municipal de Marta Farrés hauria de reconèixer-ho: hi ha un problema real de convivència i integració d’una part de la immigració en alguns barris de la nostra ciutat. Negar-ho no el fa desaparèixer. És preocupant l’escalada de delictes i comportaments incívics que deterioren la convivència, moltes vegades protagonitzats per persones que no s’integren en les nostres normes ni respecten la societat que els acull. La tolerància no es pot confondre amb la permissivitat, i les actituds paternalistes i bonistes no solucionaran mai el problema.
Des del Partit Popular de Sabadell fa temps que advertim d’aquesta realitat. Hem presentat mocions contra la multireincidència, contra les ocupacions conflictives, contra l’incivisme, i hem proposat un pla integral de seguretat per reforçar la presència policial als barris. Tres d’aquestes mocions ja han estat aprovades. Això és fer política útil, constructiva i responsable.
Ni és cert, com diu VOX, que Sabadell visqui assetjada les 24 hores del dia per hordes d’immigrants descontrolats, ni és cert, com sosté l’esquerra, que aquí tot funcioni perfectament i hi regni l’harmonia. La veritat és al mig. Hi ha molts barris que pateixen tensions i un augment dels comportaments incívics i delictius tant per persones nacionals com per immigrants, i cal afrontar aquest fet sense por i amb mesures concretes.
Perquè quan els populismes creixen, ho fan sobre el buit que deixa la inacció. I si l’Ajuntament no pren seriosament els problemes de seguretat i convivència, d’altres els utilitzaran —com ja estem veient a un i altre extrem del tauler polític— per obtenir vots, no per millorar la vida dels veïns.
Nosaltres no som aquí per dividir ni per cridar més fort que ningú. Som aquí per escoltar, per proposar i per buscar solucions reals. Perquè la política no hauria de ser una batalla d’ideologies, sinó una eina al servei del sentit comú i del benestar de tots els sabadellencs.
I és precisament això el que avui necessita Sabadell: sentit comú, valentia i fermesa. Valentia per dir les coses pel seu nom i no amagar els problemes sota la catifa. Fermesa per aplicar la llei i defensar la convivència davant d’aquells que confonen llibertat amb impunitat, tolerància zero amb els delinqüents. I sentit comú per no deixar que els extrems segrestin el debat públic ni converteixin la nostra ciutat en un camp de confrontació ideològica.
La convivència no es defensa amb crits ni amb pedres, sinó amb respecte, amb normes clares i amb autoritat moral. La llibertat no es protegeix callant davant els intolerants, sinó essent coherents i defensant el dret de tothom a expressar-se, fins i tot —i sobretot— quan no pensem igual.
Sabadell no pot resignar-se a ser notícia pels enfrontaments ni pel soroll. Sabadell mereix tornar a ser exemple de convivència, de respecte i d’orgull ciutadà.
I des del Partit Popular de Sabadell continuarem treballant perquè així sigui, sense complexos, amb propostes sòlides i viables, sense amagar la realitat ni vendre fum amb solucions populistes que ofereixen respostes simplistes i irrealitzables a problemes complexos.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: Cuca Santos, en roda de premsa. Autor: Xavi Cano.
