Mala pell i mala raça. Aquestes són les dites populars que es refereixen a Sabadell i Terrassa, respectivament, les dues cocapitals del Vallès Occidental, separades per uns sis quilòmetres i que sumen prop de mig milió d’habitants. Les dues ciutats tenen moltes coses en comú, malgrat que els pesi, i moltes diferències fruit de les seves evolucions urbanístiques, econòmiques i socials.
Avui volem referir-nos a un tema que, malauradament, les uneix: la manca d’una política decidida i valenta en el tractament dels residus municipals. Les dades són clares i esfereïdores: segons l’Observatori dels Residus del Vallès Occidental 2025, Sabadell es troba amb un 38,5 % de recollida selectiva dels residus (orgànica, paper, vidre i cartró); Terrassa, una mica més alta, es troba en un 43,3 % de recollida selectiva. La mitjana de la comarca se situa en un 46 % i l’objectiu per al 2026 és del 60 %, segons les lleis i els plans catalans. És evident que totes dues ciutats estan molt lluny de complir aquests objectius ambientals. Qualsevol es pot imaginar l’enorme muntanya de residus que generen les dues ciutats sense reciclar cada any.
La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, és molt clara en determinats aspectes. El primer és que la ciutadania s’ha de fer càrrec del 100 % del cost del servei de tractament dels residus. Ja no es pot subvencionar amb aportacions dels ajuntaments. La segona qüestió important és que els ajuntaments han d’aplicar una Taxa Justa, és a dir, una taxa que premiï i afavoreixi aquella ciutadania que ho fa bé, que diposita correctament els seus residus als contenidors adequats. Per calcular la Taxa Justa, la Llei parla de dos sistemes que permeten aquest càlcul: la recollida porta a porta i la recollida mitjançant contenidors tancats intel·ligents.
Aquests dos sistemes permeten mesurar el bon comportament de la ciutadania i rebaixar el cost de la taxa. Val a dir que ni Sabadell ni Terrassa tenen implantat cap d’aquests sistemes i, per tant, no poden calcular la Taxa Justa: tothom paga igual, independentment del seu comportament ambiental.
Sabadell, a més, té una fórmula molt enrevessada per calcular la taxa, tenint en compte la renda i el patrimoni, que res tenen a veure amb la generació de residus. Terrassa aplica el padró per calcular la taxa, que és una aproximació més real a la generació de residus. Aquesta situació implica una enorme injustícia i desincentiva la separació correcta dels residus i el reciclatge. L’única cosa que fan Sabadell i Terrassa és cobrar el 100 % del cost del servei, això sí. Aquest és el motiu pel qual, des del 2024, la ciutadania paguem una nova taxa comarcal que no té en compte el nostre comportament en la generació i separació dels residus.
No separar correctament els residus i no afavorir el reciclatge té implicacions directes en els costos del servei que es presta i, per tant, en el cost de la taxa que paga la ciutadania. Com més tones de residus no separats (resta) s’aporten a les plantes de tractament, més car és el servei. En canvi, per les tones que s’aporten a les plantes de paper, vidre i envasos, els ajuntaments reben ingressos que poden rebaixar el cost global del servei de recollida i transport dels residus. No calcular i aplicar la Taxa Justa per a aquella ciutadania que ho fa bé no només és injust, sinó que és un malbaratament de recursos i segurament una il·legalitat flagrant.
En conclusió, Sabadell i Terrassa disposen de serveis de recollida i transport de residus més cars i ineficients que carreguen a la butxaca de la ciutadania i fan malbé el medi ambient. Cap de les dues ciutats compleix els objectius ambientals i, a més, està incomplint la llei per no aplicar la Taxa Justa, perjudicant la ciutadania que ho fa bé. Altres pobles i ciutats de la comarca, amb menys recursos, estan complint aquests objectius i aplicant una Taxa Justa. Per què les cocapitals no es prenen la gestió de residus seriosament? Covardia o irresponsabilitat?
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
