ARTICLE D’OPINIÓ
Lluís Perarnau, militant d’Endavant – Sabadell
Llegeixo a l’informe d’ACNUR 2023 que hi ha 7,7 milions de persones migrants de Veneçuela, de les quals 6,5 milions en països d’Amèrica Llatina i el Carib. També, que hi ha més de 3 milions de persones amb necessitats humanitàries al país caribeny. El que no trobo per enlloc és alguna referència a la principal causa d’aquesta situació. Tampoc és possible trobar-la als mitjans. I mira que Veneçuela és present als informatius de TV i ràdio i als mitjans escrits!
Se’n parla molt de la crisi política veneçolana però com de difícil és trobar les explicacions que facin referència a la guerra econòmica empresa pels EUA contra la República Bolivariana. Després de l’arribada de Maduro al govern el 2013, el govern dels Estats Units ha impulsat 930 mesures contra el govern, la indústria petroliera i el comerç exterior de Veneçuela. Des del 2015, les sancions il·legals dels EUA han provocat unes pèrdues de 232.000 milions de $. El bloqueig de recursos financers i la confiscació d’actius a l’exterior (comptes bancaris, reserves d’or, Citgo…) es quantifica entre 24.000 i 30.000 milions de $. Des del 2019, Washington ha prohibit l’accés de Veneçuela al mercat energètic, a les institucions financeres i bancàries nord-americanes i als seus operadors al món. De tot això, en resulta la impossibilitat de finançar el deute. Aquestes sancions conculquen les lleis del dret internacional, però els EUA les apliquen sense cap mirament, igual que fa amb el bloqueig de Cuba, que ja compleix més de 60 anys. Les sancions les va iniciar Obama el 2015, amb l’increïble excusa que Veneçuela representa una «amenaça poc corrent i extraordinària per a la seguretat nacional i la política exterior dels EUA». Trump les va reforçar i Biden les va mantenir.
Es tracta, doncs, d’una guerra econòmica que té per objectiu directe l’empobriment de la població i agreujar els problemes econòmics quotidians. Milions de persones es veuen forçades a migrar. Però això no cal explicar-ho, a les cròniques sobre el país caribeny! Com tampoc cal fer referència a les constants interferències dels Estats Units en els afers interns del país. Ni als continuats intents de desestabilització des del 2002, l’any del cop d’estat contra Chávez. Fem un breu repàs: vaga petroliera el 2003, polarització extrema i violència política del 2014 al 2017, intent d’assassinat de Maduro el 2018, incursions de «caràcter humanitari» des de Colòmbia el 2019 -amb Juan Guaidó com a autoproclamat president amb el suport dels Estats Units-, incursions de mercenaris paramilitars (operació Gedeón) el 2020…
L’oposició «democràtica» de María Corina Machado i Edmundo González ha comptat durant anys amb el suport polític i financer dels Estats Units. El 2020 va arribar a aconseguir el suport militar per derrocar Maduro. Arribats a aquest punt, la pregunta que ens hauríem de fer és si en aquestes condicions materials i polítiques d’ingerències, desestabilització i guerra econòmica és possible garantir un procés electoral en què la població es pugui pronunciar de manera lliure i democràtica. No és la guerra econòmica del poderós veí del nord contra Veneçuela una manera de «convèncer a la gent de votar com desitja els EUA»? Que «democràtic» que és tot això, oi? L’Esquerra Independentista diem ben clar: Estats Units, traieu les vostres mans de Veneçuela! Poseu fi a les ingerències, la desestabilització i la guerra econòmica contra la República Bolivariana de Veneçuela.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
