L’expulsió de les persones dels habitatges de propietat municipal buits de l’antiga Caserna de la Guardia Civil on s’hi havien allotjat per aixoplugar-se, és un nou episodi de menyspreu pels sensesostre, per les persones que es troben en una situació d’exclusió social que han de triar entre viure un espai sense condicions d’habitabilitat o al carrer.
Qui els ha expulsat no ha estat un fons voltor, ni una entitat bancaria, ni un gran tenidor, sinó un govern municipal a mans d’un partit que s’anomena socialista. Els ha expulsat sense donar-els-hi cap alternativa mínimament digne més enllà de que es busquin la vida i vagin a refugiar-se en algun altre espai abandonat. Alguns s’han refugiat a la glorieta del Parc Taulí, d’on l’octubre del 2022 el govern socialista ja els va desallotjar i va precintar la glorieta.
L’esfondrament com a falsa excusa
Per expulsar-los el govern municipal del PSC i Junts ha al·legat que hi havia risc d’esfondrament imminent dels habitatges. Un argument més que dubtós. Han utilitzat uns informes de l’any 2019 sobre les deficiències de la Caserna com si fossin dels habitatges. Aquests informes, signats per arquitectes municipals, exposaven les deficiències de la Caserna i reconeixien que els tres blocs d’habitatges no presentaven patologies estructurals que posessin en risc la seva solidesa. Si realment hi ha risc d’esfondrament imminent caldria un informe tècnic
actualitzat sobre la solidesa estructural dels habitatges. Informe que, si existeix, no s’ha donat a conèixer.
És cert que els habitatges no tenen condicions d’habitabilitat, per manca dels serveis bàsics d’aigua, llum i gas, tancaments malmesos, etc. a causa del desinterès per mantenir-los i reutilitzar-los, però en cap cas no es pot expulsar unes persones basant-se en un risc d’esfondrament inexistent.
De l’operació especulativa a la negativa a rehabilitar-los
Aquests habitatges van ser objecte d’un intent d’operació especulativa. L’any 2005 el PSC va segregar la parcel·la dels habitatges de la del conjunt de la Caserna i la va requalificar de residencial per fer-hi habitatges d’alt nivell i els va posar a subhasta pública amb un preu de sortida d’11 milions d’euros. Operació que va quedar aturada arran de la demanda que va interposar l’Entesa per Sabadell.
També l’Entesa per Sabadell, el novembre de 2012, va presentar una moció al Ple municipal per a rehabilitar els 32 habitatges i destinar-los a habitatges socials. Proposta que va quedar rebutjada pels vots en contra del PSC. Marta Farrés, llavors regidora de Serveis Socials, també hi va votar en contra.
La negativa permanent a crear un alberg per acollir els sensesostre
A Sabadell, segons dades de les entitats socials (el govern municipal s’ha negat reiteradament a donar xifres) malviuen al carrer, o en espais en condicions infrahumanes, gairebé unes 350 persones. Tot i aquesta situació no hi ha hagut cap interès per part del PSC d’habilitar un espai digne per acollir les persones sensesostre. Tot el contrari.
L’any 2019 el govern de transformació va aprovar inicialment el Pla Local d’Habitatge 2019-2024 que preveia la construcció d’un espai Casa d’acollida / Alberg per allotjar temporalment les persones sense llar fins trobar una solució més definitiva. Amb l’arribada del PSC a l’alcaldia el Pla va ser menystingut i arraconat, i l’alberg també. El juny del 2021 el govern PSC-Junts van tancar l’alberg temporal del Molí de Sant Oleguer i les 40 persones que s’hi allotjaven van acabar al carrer sense cap solució habitacional. L’excusa? Que el cost anual de 400.000 euros era molt elevat. Per contra, ens podem permetre gastar cada any 1.700.000 euros amb el Nadal i Llaminer. El desembre de 2021 la Crida per Sabadell va proposar al Ple municipal una moció per donar resposta a les persones en situació de sensellarisme. Entre les propostes la creació d’un equipament -alberg- per allotjar les persones en situació d’exclusió social-residencial. La proposta va ser rebutjada pels vots en contra del PSC i Junts.
En el Ple de juliol de 2025 el PP va proposar la creació d’un alberg públic per atendre a les persones sense llar. Moció que també va ser rebutjada pels vots contraris del PSC i Junts.
Fins i tot el director de drets socials del Síndic de Greuges de Catalunya, Jordi Sánchez, en un cicle de conferències sobre el sensellarisme organitzades per la Fundació Bosch i Cardellach, el passat mes d’abril, va preguntar-se que “Com és possible que Sabadell no tingui un recurs per abordar el fenomen del sensellarisme?”.
Més humanitat i més solucions
En una societat com la catalana en la que, segons dades de l’IDESCAT, la taxa de risc de pobresa o exclusió social de l’any 2024 és del 24 per cent, el sensellarisme és un fenomen que afecta a un ventall social cada vegada més ampli i a més persones. Davant d’aquesta realitat no es pot mirar cap una altra banda o tractar les persones amb desafecte. Estem parlant de persones, de persones que per motius molt diversos pateixen una vulnerabilitat extrema, amb una manca total de recursos i en general sense cap vincle familiar o social, però que tenen tot el dret a ser tractats i atesos com a persones.
La ciutat té el deure de garantir el dret a una vida mínimament digne als nostres conciutadans i el govern municipal la responsabilitat de posar els mitjans per fer-ho realitat, amb solucions estables i no amb mesures insuficients de curta durada per treure’s el “problema” de sobre.
Cal reconèixer la inestimable tasca de les entitats socials com Ningú Sense Sostre, Actua Vallès, Càritas, Creu Roja, Supercoopera…que acaben atenen les persones sensesostre i assumint les obligacions que correspon a l’administració. Sense la seva implicació la situació de les persones vulnerables seria molt pitjor
