ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinòs, membre del Moviment Veïnal del Sud
El passat mes de maig van fer dos anys del canvi de cicle al consistori, quan el nou equip de govern socialista va prendre les regnes de la ciutat després del parèntesi que va significar el quatripartit, retornant al poder i sumant una legislatura més als 16 llargs anys del bustisme i hereus, fent com si no hagués passat res a la nostra ciutat.
Nosaltres com a entitat -és a dir, del Moviment Veïnal del Sud– aquest dies hem estat fent un repàs i analitzant quina ha estat la dinàmica i l’actitud del govern envers a les nostres propostes constructives què durant aquest dos anys els hem fet arribar amb tota la bona voluntat, són propostes, per altra banda, que en part ja venien de contactes amb l’anterior ajuntament, reivindicacions com el parc de Can Rimbles, sobre el trasllat de la fundició Suñer, el projecte Covadonga que inclou la modificació de la Gran Via i la façana del riu Ripoll, un pla de mobilitat pel Sud, el mercat de Campoamor, l’encaix de la zona industrial, la residència pública, o quin ha de ser el futur de l’aeroport, precisament un debat candent pel recent accident que ha reactivat protestes veïnals que es venen succeint des de fa vint anys -denunciant l’incompliment en matèria de seguretat, la contaminació acústica, la seva inutilitat i dèficit…- així com l’ampliació que es proposava per a Barcelona-El Prat.
En tot cas, des del primer moment vam intentar mantenir els canals oberts i continuar la relació amb el nou govern, que la fèiem a través de la coordinadora de districte que ens posava en contacte amb el regidor o responsable polític pertinent, però ja des de l’inici van modificar la normativa i protocol per reunir-se amb ells, el que, tot i que admetem una millora en la manera de fer i queda constància en el registre, en canvi ha provocat -ja sigui per la nova burocràcia o per les noves prioritats fixades- una demora impressionant a l’hora de fer retorn de les peticions i concertar les reunions, passant d’unes setmanes de marge a mesos o amb cap resultat tangible, com és l’exemple de la petició de reunió a l’alcaldessa -tràmit 4708244 amb data del 14 d’agost de 2020- per tractar el projecte de Can Rimbles, gairebé un any d’espera i sense resposta. Similar situació hem viscut pel que fa al conflicte amb la Fundició Suñer -el veïnat exigim el seu trasllat, que va demorant per interessos econòmics- que hem hagut d’esperar tota la pandèmia -i entenem les complicacions que va generar, però ja resulta l’excusa per a tot- per reactivar les converses.
Com a entitat veïnal ens agradaria dir, com sembla han fet d’altres, que es nota un canvi -ja que no enganyarem a ningú, amb el quatripartit tampoc tot era flors i violes- de major atenció, comunicació i debats oberts per fer propostes, però la realitat és que el govern s’ha tancat sobre si mateix, i si més no amb qui no fa gaire soroll, realitzant això sí molta propaganda per qualsevol actuació, com és el cas dels centenars d’arbres que es replantaran a la nostra zona, o sobre l’eix central des de Ca’n Oriac fins a la Creu de Barberà, les de Gran Via… però amb qui contacten per a exercir una veritable participació veïnal, escoltar les problemàtiques i necessitats dels barris?
Quina estratègia a llarg termini hi ha per a la nostra ciutat? Hi ha alguna cosa darrera de tanta propaganda, o és tot un escenari artificial que recorda, juntament amb altres mètodes i maneres de fer, a velles pràctiques del bustisme? Si no és així ho han de demostrar per la via dels fets, i de moment, aquest meitat de mandat ha proporcionat més ombres que llums.
Per la nostra part seguirem demostrant que hi ha alternatives, propostes, idees i iniciatives des d’abaix, que creiem en la participació dels veïns i veïnes, en la seva força, com demostren les darreres mobilitzacions, perquè hi ha moltes ganes de recuperar els carrers i dir la nostra. És el que estem fent amb altres entitats veïnals, ecologistes i de mobilitat sostenible formant un nou espai que pugui aixoplugar-nos a tots i servir de punt de trobada o coordinació per a la ciutat, ajudant a potenciar aquestes reivindicacions i multiplicar l’energia transformadora que ens uneix, evitant que bons plantejaments acabin en un calaix de l’ajuntament per desídia o interessos aliens al poble de Sabadell.
Ignorem si serem capaços de posar fil a l’agulla, però com sembla va dir el ‘bo’ de Napoleó, “el coratge no és tenir força per a seguir, és seguir quan no tens força”, i seguirem doncs picant pedra malgrat tot per fer una ciutat més justa, moderna, equilibrada i verda.
Foto portada: la foneria Suñer, entre Sol i Padrís i Covadonga, fa uns anys. Autor: David B.
