Fa uns quants anys en una paret del barri de Gràcia va aparèixer una pintada amb el lema: “Més biblioteques i menys discoteques” que mostrava una doble reivindicació: el rebuig a la proliferació de discoteques a la Zona Hermètica, pel model d’oci que representaven i les molèsties que generaven, i el reclam de poder disposar d’una biblioteca al barri. Dit d’una altra manera, fa més de 30 anys el barri ja reclamava més equipaments culturals públics i menys negocis privats d’oci.
Han passat els anys i la concentració de discoteques i tota la seva problemàtica pel barri han anat desapareixent. Pel contrari, la biblioteca encara és una reivindicació pendent, tot i les reiterades campanyes i accions per assolir-la encapçalades per l’Agrupació de Veïns de Gràcia.
Una biblioteca és molt més que un lloc on anar a manllevar llibres o anar a mirar els diaris. Avui és un equipament cultural essencial per a garantir l’accés a la cultura en igualtat d’oportunitats i crear comunitat. Uns objectius fonamentals en uns moments on la cohesió social és gairebé una urgència.
La biblioteca de barri proporciona un espai de trobada de proximitat, on poder accedir al coneixement i a la informació i alhora afavorir la inclusió digital. Un espai de promoció d’activitats, com tallers i clubs de lectura que reforcen el teixit associatiu. I també és un refugi climàtic i social de primer ordre obert a tothom.
Disposar d’una biblioteca a cada barri hauria de ser un objectiu que hauria de formar part de les polítiques culturals locals d’aquells governs i d’aquelles organitzacions polítiques que veritablement volen una societat cohesionada, culta i democràtica.
La biblioteca del barri de Gràcia va estar a punt de ser una realitat quan l’octubre de 2018 el govern municipal del quadripartit va adquirir la fàbrica Sallarès i Deu per implantar nous equipaments públics d’àmbit de ciutat i de barri: un “Centre tecnològic d’innovació per la inclusió social i la Biblioteca. Un equipament inexistent en aquest sector de la ciutat i objecte de reclamació veïnal durant molt de temps. Equipament públic d’abast ciutadà i del barri de Can Feu-Gràcia” (sic- acta del Ple del 25.10.2018).
L’objectiu era crear un eix de coneixement i de formació estratègic amb l’Escola Illa, l’Institut Pau Vila, l’Escola Teresa Claramunt i el futur Centre tecnològic i la Biblioteca de Gràcia al Sallarès Deu. L’any 2019 el PSC va tornar al govern municipal i va capgirar els equipaments previstos a les naus del Sallarès Deu. Hi va ubicar l’Escola d’Hosteleria i la Biblioteca va desaparèixer de les previsions.
Ara, en el passat Ple municipal del mes de juny, el PSC va oposar-se a la moció presentada per l’AV de Gràcia, amb el recolzament de més d’una trentena d’entitats del barri, proposant ubicar la Biblioteca en una de les naus sense ús del conjunt Sallarès Deu. Va votar en contra amb l’excusa que la biblioteca de Gràcia no forma part del seu programa polític i que no la construiran ni allà ni enlloc.
De fet el PSC és coherent amb la seva negativa de construir la Biblioteca de Gràcia. La seva aposta per la Cultura, el coneixement i la Memòria és més aviat escassa o nul·la més enllà de la repartidora de subvencions a determinades entitats i del populisme llaminer. N’és una mostra el Patrimoni arquitectònic abandonat i en estat de ruïna; el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera menystingut; els museus desfasats i sense inversió; la proposta de crear la Casa de la llengua i la Cultura rebutjada i un llarg etc.
Pel contrari el PSC ha destinat molts esforços i recursos a satisfer els interessos privats dels propietaris de naus i parcel·les del riu Ripoll perquè hi puguin posar de tot i treure’n rèdit econòmic, i entre el tot locals d’oci, o sigui discoteques i sales de festa.
Potser tornarem a tenir discoteques, però la Biblioteca de Gràcia haurà de seguir esperant i els veïns hauran de continuar reivindicant-la. Esperem que el negacionisme cultural del PSC no els porti a inscriure en alguna paret del barri: Menys biblioteques i més discoteques.
