Quan el 2028 va començar la col·laboració entre Sabadell i Terrassa, ningú no s’esperava l’èxit de la proposta. Històricament, el Festival de Jazz de la cocapital del Vallès Occidental, havia mirat cap a les poblacions veïnes, Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses o Ullastrell. Malgrat que algunes veus reclamaven des de feia dècades alguna mena d’acostament a aquest esdeveniment internacional de prestigi, mai no hi havia hagut cap indici de complicitat o de ganes de participar amb algun concert. Des que l’any 2012 es van acabar els que havien tingut lloc durant la festa major al Casal Pere Quart, es podien comptar amb els dits d’una mà els que s’hi celebraven a Sabadell, la qual cosa obligava a fer un pelegrinatge a la ciutat veïna per tal de gaudir-ne d’algun.
El 2028 s’inicien tímidament els concerts a la llosa que cobreix la ronda Oest, entre els barris de Castellarnau i Can Llong. Un espai diàfan i espaiós que va ser força criticat per la manca d’ombratge en un mes de març on el sol ja picava. Malgrat tot, la qualitat dels músics que hi van actuar va ser molt reconeguda pel nombrós públic assistent. L’any següent, el jazz va arribar al Parc de les Aigües amb un concert espectacular a les vuit del vespre, amb aquelles vistes de la Mola, del Puig de la Creu i del Montseny que tant van animar la gent a acostar-s’hi.
Els altres tres anys successius hi ha hagut concerts a la plaça de la Creu Alta, a la del doctor Robert, a la del Mestre Planas i a la de Picasso, en un recorregut nord-sud programat expressament perquè el jazz arribés a tota la ciutat. En aquests cinc anys de música al carrer, s’ha consolidat aquesta col·laboració entre Sabadell i Terrassa, especialment també gràcies a l’entitat que va néixer fruit d’aquesta entesa, els Amics del Jazz de Sabadell.
Els analistes polítics i periodístics coincideixen a afirmar que aquest pas fet en l’àmbit musical pot conduir a una reconciliació entre les dues ciutats que han viscut durant massa dècades a esquenes l’una de l’altra. Encara és aviat per veure l’abast de tot plegat, però sembla que les forces vives sabadellenques comencen a adonar-se de la importància d’unir estratègies de tota mena en un món cada vegada més globalitzat. La posada en marxa del nou tramvia que uneix Sabadell i Terrassa per l’N-150 i l’ampliació de serveis hospitalaris de l’Hospital de Terrassa per a veïns dels barris del nord de Sabadell amb l’obertura de nous mòduls, fa pensar que pot haver-se trencat aquella línia que ens ha separat sempre.
Altres mitjans pensen que això que ha passat amb el jazz és flor d’un dia, que no deixa de ser una mera anècdota fruit de la insistència de persones molt concretes i que, per tant, és com un caramel que s’hi posa a la boca d’algú perquè deixi de molestar. En qualsevol cas, l’evidència és clara i ja no hi ha marxa enrere. Per a aquest any 2032 s’han programat fins a tres petits concerts, coincidint amb el 51è aniversari del Festival de Jazz de Terrassa, a la plaça de la Llibertat, a la Concòrdia, a la plaça del Pi a Ca n’Oriac i al pati de la Torre d’en Feu, ja totalment restaurada gràcies a l’impuls que la nova regidora de Cultura li va donar l’any 2030.
De fet, la regidora ha assenyalat que Sabadell vol fer de pont entre Terrassa i Cerdanyola, amb l’objectiu que el Festival de Blues d’aquesta última, s’integri en el projecte, aconseguint una mena de circuit, de línia recta musical, que començaria al març a Terrassa i acabaria a l’octubre a Cerdanyola. Està per veure si al setembre, durant la Festa Major de Sabadell, podrien tenir lloc alguns concerts de jazz o de blues fruit d’aquesta entesa, però el que sí que sembla segura és l’aposta de la regidora per fugir de dècades d’aïllament musical.
Algunes forces polítiques representades al consistori sabadellenc, així com algunes entitats de caràcter cultural, han manifestat el seu desacord i la seva preocupació per tot plegat, ja que, segons la seva opinió, pot acabar per sempre amb el sabadellenquisme pel que sempre han treballat. Asseguren que, unint-se a les ciutats veïnes, sigui pel que sigui, desvirtua i empobreix la cultura pròpia, negant-la i portant-la, obligatòriament, a l’oblit.
La regidora no ha volgut respondre a aquestes afirmacions, però sí que ha llençat un al·legat en favor de la feina conjunta, de la participació i de la força del jazz com a eina de cohesió i d’entesa entre les persones. No ha volgut confirmar res de nou, tot i que ha dit que volen anar més enllà, portant la música a les escoles fent-ne partícips als adolescents. L’alcalde de Sabadell, també present a la compareixença davant els periodistes, no ha amagat la seva predilecció per aquest gènere musical, recordant els seus desplaçaments a Terrassa, Sant Quirze i Cerdanyola per a gaudir-ne.
