Qui ho diu això? De veritat que qui ho diu s’ho creu? O és que realment no surt de casa i no s’assabenta de res? O és que vol fer mal? O fer-se mal? Tenen part de raó aquells que diuen que som massa crítics amb nosaltres mateixos, que només veiem les coses dolentes, que, malgrat les evidències, continuem fustigant-nos i de quina manera. I per molt que ens posin al davant aspectes que contradiuen el que molts pensen en la intimitat, som incapaços de voler veure la realitat. I és que sembla que, o ens agrada fer-nos les víctimes, o tenim el cervell tan tocat, tan rentat, que és difícil, a vegades impossible, que parem una estona, seiem i analitzem allò que passa al nostre voltant.
Sabadell no és una ciutat perfecta. Quina ho és? No tenim mar, que fa aquella sensació de puresa, de tranquil·litat; tenim poques zones verdes, amb un Ripoll que pot substituir aquesta mancança. Però el que sí que tenim és vida, vida pròpia, molt allunyada d’aquella desolació de la qual molts en parlen. Que no, que no, que Sabadell no agonitza, no es panseix, no és cap cadàver. Només cal sortir i veure, caminar per carrers i places i adonar-se de les activitats que s’hi desenvolupen.
No estic massa al cas de tot el que passa a la meva ciutat; això és del tot inviable, perquè en són tants els esdeveniments que s’hi fan, que és impossible abastar-los tots. Ignoro també si aquest cap de setmana passat ha estat excepcional pel que fa a episodis de tota mena. Qui diu que la ciutat és morta? Qui vol enganyar-me i enganyar-se a si mateix? De veritat m’haig de creure que Sabadell es troba immersa en una mena de cau on no es veu cap llum? Va, home!
I m’hi fico en un dissabte i un diumenge plens de vida: esport, música, festa, color, tradicions… Un dissabte que comença a l’Eix Macià amb sabor gallec, amb aquella gastronomia tan particular que fa del pop la seva bandera. I el so de la gaita que ho impregna tot, i gent diversa vestida amb roba d’aquells indrets, cofoia i orgullosa dels seus orígens i encantada que tothom hi participi. La Festa Galega, la Festa del Pop serà present també diumenge. I també des del matí, a la Rambla, parades de tota mena ofereixen estris de segona mà: llibres, roba, mobles, joguines; l’objectiu: fomentar allò que s’anomena l’economia circular i donar una segona oportunitat a complements que encara poden ser utilitzats. Es fa dir Flea Market Sabadell. No deixa de ser una filosofia que, pel que es veu, triomfa arreu. La gent passeja, mira i recorda alguns dels elements que s’hi exposen. Els més atrevits compren roba vintage. Altres recerquen vinils exclusius. L’ambient és espectacular.
I més tard, a la Nova Creu Alta, el Centre d’Esports Sabadell juga el seu partit amb el Barça Atlètic. Allà s’hi apleguen més de 5.000 persones amb el cor fort, que ja sabem que els arlequinats som de patir, de sempre. Però és que dissabte queda marcat per un esdeveniment intens, brutal, d’aquells que haurien de ser un referent comarcal, provincial, de país, el Cebafoc. Els organitzadors s’ho han treballat. I molt. Tallers, exposicions, música i, evidentment, un correfoc dels grans, d’aquells que marquen, que no s’obliden. El foc com a protagonista amb colles convidades que vénen de tot arreu, de Barcelona, de Rubí, de Vilanova i la Geltrú, de Cornellà, de Sant Sadurní d’Anoia. I no hi falten les nostres, les Bruixes del Nord, els Sentinelles d’Arkëmis, les Forques de Can Deu i els Diables de la Creu Alta. Orgullosos al màxim de la seva feina. I un concert per acabar, els Al Quadrat. No s’havien acomiadat? I foc encisador. I, permetin-me la metàfora, no un foc que crema, que fa malbé, no. Unes flames que indiquen que això està viu, que Sabadell és viva, més que mai.
I diumenge, de bon matí, 1.300 corredors s’apleguen a la cursa Corro contra el càncer a la Creu Alta. Amb interessos esportius i/o solidaris, hi ha qui hi va a córrer, altres caminen sols o amb el gos, o el cotxet del nen o de la nena. Tots porten el número 1 al seu dorsal. Si s’afanyen, si no s’han cansat gaire, poden acostar-se al Parc Catalunya a la Festa Holi. Cal anar preparats; de fet, la majoria porta samarretes blanques que, inevitablement, es tenyiran de colors en pocs segons. I cada una d’elles, coses del destí, serà diferent de les altres. Diuen que més de 10.000 persones han viscut aquesta festa que inclou gastronomia i coreografies variades. Tot un esclat d’alegria intergeneracional que també pot esdevenir un referent.
Pels més tranquils, per a aquells que no volen acabar amb pintura per tot el seu cos i que aquesta duri setmanes, també pel públic en general, se celebra el Dia Mundial del Teatre. Al voltant del Mercat Central, tenen lloc diversos tastets de teatre que surt del seu escenari habitual. La climatologia acompanya i dotze grups sabadellencs mostren el seu treball. És interessant conèixer altres companyies no tan anomenades i que desenvolupen una tasca molt lloable.
I pels melòmans, un magnífic concert amb la Simfònica del Vallès a les sis de la tarda a La Faràndula. I un pianista peculiar, d’aquells que no deixen indiferent, Marco Mezquida, que presenta la seva primera obra, Talaiot, una estrena mundial, a la nostra ciutat. Un èxit total.
I molt probablement me n’oblido de desenes d’activitats que s’hi fan a Sabadell, perquè és impossible anomenar-les totes. Aquest tastet que he fet, és només una mostra, una evidència de vitalitat absoluta, d’energia, d’un temperament, el sabadellenc, que no pot estar quiet, que vol que tothom hi participi, que es resisteix a creure que el forat on diuen que hem entrat no té sortida. Qui pot dir ara que Sabadell és morta?
Foto portada: un moment de la Festa Holi 2023. Autora: Alba Garcia.
