Flipo amb el que m’explica un regidor d’un poble gironí; deixeu-m’ho així, sense estigmatitzar-lo, almenys de moment. Resulta que s’està construint una nova piscina; la que hi havia abans estava força deteriorada i sortia més a compte fer-ne una de nova, també amb nous materials més acurats i més resistents a la humitat. Tot plegat, un complex esportiu que, segons diuen, serà l’enveja dels pobles del voltant.
Aquesta, tot i ser una notícia important per als ciutadans d’aquella població, no és amb la que vaig flipar. El regidor en qüestió em confessa que, des de fa mesos, veïns i veïnes del poble el paren pel carrer per demanar-li que la piscina només sigui per la gent del poble, bé, pels de tota la vida. Alguns encara són més precisos i demanen que els de la ciutat del costat, especialment els del nord, no puguin accedir-hi mai, que per això ja tenen la seva.
L’individualisme ha evolucionat lentament cap al sectarisme, cap al classisme, si és que no havia estat ja sempre així. Llegeixo que hi ha una ciutat catalana on hi ha alguns barris que volen serveis en exclusivitat, per a ells, només per a ells, perquè no hi hagi cap possibilitat de barreja entre els habitants de la ciutat. Uns demanen biblioteca gairebé privada, tancada al barri, en la línia de la piscina d’aquella localitat gironina. De moment, com que no està construïda, no gosen proposar que no entrin els del barri del costat, però ja ho veurem. Ignoren que les biblioteques d’aquella ciutat ho són per districte, però ells no volen saber res d’aquesta repartició perquè fan mans i mànigues per demostrar que són diferents, que no sé quantes entitats hi estan a favor de la iniciativa. Han parlat vostès amb el barri del costat? El barri? Quin barri? Ah, aquells pisos… No; ja s’ho faran.
Altres volen un institut al bell mig del barri que consideren encara poble. Ja van aconseguir apartar l’escola de primària del límit amb el barri del qual formen part del districte. És que pujaven massa els d’aquell cau i calia posar-ho una mica més difícil. Així doncs, la nova escola va anar a parar a un entorn més adient amb el classisme dels membres de l’associació veïnal, al costat d’un centre comercial. Tot maco, que allà on hi era abans era lleig, donava una mala imatge del barri. Jo creia que l’escola nova es va fer perquè l’antiga tenia aluminosi… No, no. El tema n’era un altre.
Ara, els hereus d’aquelles decisions, demanen també un institut cèntric, pels de casa. Bé, fa temps que ho tenen en la llista de peticions. De tant en tant ho treuen a veure si els fan cas. No volen veure que en tenen cinc a tocar de les seves fronteres. Cinc? Sí, sí, cinc. Però, és clar, en aquests cinc no és possible aconseguir la puresa de la raça, ja que venen alumnes d’altres sectors, potser d’indesitjables. Sembla que, amb la baixada de la natalitat, amb aquests cinc ja es compleixen les necessitats educatives dels adolescents del barri, però això a ells i a elles no els importa, perquè, no sé si m’equivoco, que l’objectiu és, ja que no poden construir una muralla i declarar-se independents, almenys que l’educació sigui intocable. De moment, com que tampoc no s’ha construït, no demanen que a l’institut no puguin anar-hi alumnes d’altres barris, però ja ho veurem.
I allò de la cohesió, de l’empatia i de la solidaritat entre ciutadans? Home, allò és un discurs que queda bé de cara a la galeria, que sona bé en certs estaments, però que no quadra massa amb el que en volen alguns. La puresa és la puresa. Barrejar vi amb gasosa no queda bé, ni a les biblioteques ni als instituts.
I on passa això? Ja ho he dit, a una ciutat catalana, on sembla que molt alegrement s’hi llencen propostes amb clars objectius racistes, encara que es vulguin embolcallar de servei públic. En comptes d’obrir-se al món, als ciutadans de tota la ciutat, prefereixen crear serveis exclusius, tirant per terra la poca cohesió que s’ha anat construint, gràcies, tot s’ha de dir, als nouvinguts que, aquests, sí, no tenen cap problema a barrejar-se amb altra gent, segurament per aprendre, per integrar-se, per gaudir de la cultura, jo què sé, perquè són persones de la mateixa ciutat. Anem amb compte amb separar, amb aixecar muralles, amb estigmatitzar, amb assenyalar, amb creure’ns que som purs. Algun dia tot això pot canviar i ens podem trobar fora de la tanca d’una puntada de peu. El motiu? Qualsevol que s’inventin…
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
