Quedo parat en veure que a Sabadell es convoquen dues concentracions l’endemà de l’assalt a la flotilla que porta ajuda humanitària a Gaza. Fins i tot m’arriba que algunes persones solidàries amb la causa palestina i que han anat seguint el desenvolupament dels esdeveniments, mostren estupor i no saben exactament a quina afegir-s’hi. És cert que, en un intent de desdramatitzar la situació, algú diu que no passa res, que només hi ha mitja hora de diferència, i que, al final, tots s’hi trobaran a la Plaça Sant Roc i que, malgrat que puguin estar separats d’alguna manera, tots faran pinya per Gaza.
Quanta raó tenia el Plàcid García-Planas quan va dir, precisament en la presentació d’iSabadell, aviat farà ja 14 anys, que a Sabadell érem rarets. He vist la web de les convocatòries solidàries amb els activistes de la flotilla i, tot i que majoritàriament són a les 19 hores del dijous, dia 2 d’octubre, hi ha algunes ciutats que canvien l’hora, a les 18, a les 18.30, a les 20… Però cap ni una en té dues de separades per mitja hora. Em nego a criticar qui convoca una i qui l’altra. Em nego a imaginar-me qui ha trencat la baralla, qui la signa, qui està al darrere de tant despropòsit i de tanta incoherència.
Però no em nego a mostrar el meu rebuig al narcisisme de certes persones que des de fa dècades pul·lulen per la ciutat, per les seves entitats, per partits polítics, impedint en certa manera la cohesió en temes crucials, impedint, si més no, una visió adient a la realitat sabadellenca, anant a la seva bola i fent valer aquella idea que a Sabadell cadascú va per ell.
Això no és cert; a Sabadell hi ha gent de tota mena com a totes les ciutats. Tot i això, estic fart dels que es pengen medalles sense haver fet ni brot o que se’n pengen recordant un passat de lluites i que després s’han venut per qualsevol nimietat. Són aquestes persones les que fan mal a tota una societat que, almenys en el tema de Palestina, està arribant a un consens que no es veia des del NO A LA GUERRA de les manifestacions massives del 2003.
Malauradament, Sabadell tornarà a quedar marcada en el calendari per ser l’única ciutat espanyola, qui sap si també mundial, que convoca dues concentracions diferenciades després de l’agressió als vaixells que anaven a socórrer la població de Gaza. Una particularitat que no s’entén des de fora, des dels ciutadans normals, aquells que no pertanyen a cap partit ni entren en la juguesca del sectarisme. Una característica que per a alguns podria ser motiu de burla, digna de ser anomenada en un dels magnífics monòlegs d’Andreu Buenafuente.
A mi tot plegat em fa pena. Una pena que s’allarga en el temps i que mostra una vegada més, no només el caràcter egocèntric i presumptuós d’algunes persones que, com he dit, els importa un rave la idea per la qual es manifesta la gent i, en canvi, només la seva visualització. Potser esperen que algun mitjà de comunicació els immortalitzi en una foto icònica i puguin ensenyar-la als seus nets amb delit. Mira el teu avi lluitant per Palestina. La realitat, però, en serà una altra perquè, a més, aquesta tipologia de persones no enganya a ningú.
Com tantes vegades, hem de mirar fora del nostre àmbit ciutadà. A Barcelona, més de 500 entitats s’han posat d’acord per convocar una gran manifestació contra el genocidi a Gaza dissabte dia 4 d’octubre. Tothom té clar que el tema és Gaza i no pas un altre. Tothom té clar que cal mostrar una unitat que a Sabadell sembla que està ferida o directament, no existeix. A Sabadell corren fantasmes des de fa massa temps i que hem de ser capaços d’enviar a un altre món, metafòricament parlant.
Potser no hi ha solució immediata a tot plegat. Potser Sabadell ha agafat una dinàmica impossible de trencar. No hi ha un culpable, però, en el fons, ho som tots i totes. Per tant, de nosaltres depèn que això acabi. Potser soc un drames i exagero. Potser no n’hi ha per a tant i faig un gra massa. Potser res del que plasmo aquí té importància, perquè l’important és sortir al carrer per estar al costat dels palestins (més info: ‘Més d’un miler de ciutadans surten al carrer per condemnar la detenció de la flotilla de Gaza‘). Potser no cal analitzar tant perquè fa mal. Potser tenen raó.
Doncs no la tenen; bàsicament perquè és una falta de respecte enorme convocar una concentració mitja hora abans de la que ja estava preparada des de feia setmanes en previsió del que podia passar que tothom sap que passaria. És una falta de respecte a la ciutadania, a tota la gent que s’ha mobilitzat des del minut u, a tots els activistes que han tingut el valor de pujar en un vaixell sabent el que els esperava, sabent que podien fins i tot morir i que, aquests sí, han estat a l’altura de les circumstàncies, tenint un únic objectiu, Gaza i només Gaza, fugint de politiqueria i vanitats diverses.
Ells i elles es mereixien una mica més de respecte des de Sabadell. I, de fet, així ho ha mostrat la gent que, de manera més natural que alguns dels convocants, han entès que no valia la pena separar-se. Van entendre fa temps que el partidisme no va enlloc. I molt més davant aquest genocidi tan bèstia.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: manifestació contra la detenció dels membres de la flotilla de Gaza que va fer l’exèrcit israelià el passat dimecres en aigües internacionals. Autor: D.Jiménez.
