Ara fa un any, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar fer una aportació de 8.000 euros a la UNRWA amb l’objectiu de portar a terme un projecte d’ajuda humanitària, bàsicament en aliments. És inevitable fer el càlcul. Quatre cèntims per habitant. En un any! En aquests moments sento força vergonya, veient el que està passant a Gaza i la inacció dels meus representants polítics, més enllà de declaracions, rodes de premsa i comunicats diversos. És cert que a Sabadell s’han convocat concentracions de suport a Palestina, sempre molt minoritàries, malauradament; també és veritat que el govern municipal ha estat sistemàticament absent en aquestes manifestacions. S’han vist pocs regidors al costat dels ciutadans. I falta visualització solidària amb el poble palestí en forma de pancarta al balcó de l’Ajuntament o de la bandera al costat de les altres quatre. És com si a Sabadell no li importés res del que està passant allà a Gaza o que els nostres regidors estiguessin per altres assumptes… Fa mal, molt de mal aquesta indiferència.
Però el que realment em sorprèn és que en un any ningú no hagi pres alguna determinació més contundent més enllà de les habituals. Em sobta, per exemple, que cap partit polític, cap associació de veïns, ni la mateixa FAV, hagin demanat a l’ajuntament una aposta més clara, no ja en contra del genocidi en abstracte, sinó a favor de la gent que pateix. Ja no és només reclamar una aportació econòmica digna per a les organitzacions humanitàries, que, inevitablement, anirà a parar a camps de refugiats fora de Gaza, la qual cosa és prou important, sinó de prendre mesures reals que puguin apaivagar el desastre que allà està provocant el règim sionista d’Israel.
Fa un mes, l’Ajuntament de Barcelona va decidir crear el Districte 11, on s’inclourien Gaza i totes les ciutats de Palestina. No és una idea nova. Aquesta ve del model que va instaurar Pasqual Maragall quan era alcalde de la ciutat comtal l’any 1995 amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de Sarajevo després de la guerra als Balcans. Jaume Collboni ha decidit, a més a més, doblar el pressupost d’ajuda humanitària a la UNRWA, que passarà dels 200.000 euros actuals als 400.000 euros anuals. Ja sé que alguns dels meus lectors han anat ràpidament a la calculadora. No es preocupin. Ja faig jo l’operació. 20 cèntims per barceloní. Queda prou clar. No obstant això, els diners no són sempre el més important, ja que el fet de la creació de l’11è districte a Barcelona té altres connotacions molt interessants. Tot i que encara s’està planificant tot el projecte, ja se sap, per exemple, que tindrà una aportació inicial d’un milió d’euros i que partirà de tres línies d’actuació. La primera, amb la UNRWA, que és la que treballa sobre el terreny i coneix més clarament les situacions d’emergència absoluta; la segona, amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, per projectes més relacionats amb la reconstrucció urbana; i la tercera, amb tota mena d’entitats que vulguin afegir-se al projecte i que puguin col·laborar amb projectes de tota mena (logístics, lingüístics, de suport emocional…)
Crec que saben per on vaig. Crec que imaginen quina és la meva proposta. De fet, ho saben des del principi. I, sí, cal fer una mica més. És clar que el primer és fer una nova aportació econòmica a la UNRWA. Aquests miserables 8.000 euros no són dignes d’una ciutat com Sabadell. La segona, apostar clarament per una col·laboració més clara i directa, potser no del nivell de la de Barcelona. No cal ni comparar i copiar. Malgrat tot, sí que n’hi ha una que és possible si els nostres representants polítics s’ho proposen. Abans d’explicar-la vull confessar que no és meva del tot, sinó que arriba després de la lectura per part d’alguns educadors del meu article de la setmana passada.
La proposta és un agermanament mitjançant la creació del districte vuitè de Sabadell a Gaza. La situació no permet endinsar-se en aquella zona en aquests moments, però sí que és possible fer alguna mena de lligam entre escoles sabadellenques i les escoles que faciliten una mica de normalitat educativa als camps de refugiats. Els nens i nenes palestins tenen dret a l’educació i nosaltres tenim l’obligació com a humans que som, de respondre a les mancances més urgents. Així doncs, crec que no és una idea sense cap ni peus tractar d’acostar-se a una realitat mitjançant l’educació. Les propostes en són diverses. Des de la col·laboració més planera com ara subministrament de material escolar, fins a la més directa sobre el terreny o amb eines digitals. En el meu article de la setmana passada deia que els infants palestins necessitaven suport de poemes o dibuixos. N’és una de les formes. Jo, malgrat tot, donaria suport a una intervenció institucional amb ajuda de les escoles, fins i tot, la creació d’una escola a Gaza quan sigui possible. Mentrestant, la construcció d’una aula sabadellenca a algun dels camps de refugiats. No obstant això, l’agermanament, aquest vuitè districte, pot anar més enllà de l’àmbit educatiu. De fet, caldria que fos molt més ampli, a un nivell més global, d’acostament global (infraestructures, alimentació, suport emocional…), en la línia del de Barcelona.
Sé que aquesta proposta tindrà un rebuig per part d’aquells sectors més reaccionaris islamòfobs d’extrema dreta que aixecaran una bandera, quina casualitat, dels mateixos colors, dient que primer són els de casa. A ells els dic que una part important dels palestins són cristians i també els estan assassinant. També que són persones, nens, nenes, homes i dones. Però a aquests monstres no els importa. També des de part de l’esquerra que prefereix mirar cap a un altre costat per por d’apropar-se a un humanisme i perdre vots cap a l’extrema dreta.
Aquest silenci que planeja per Sabadell davant el genocidi a Palestina fa mal. No ens els mereixem les persones que coneixem la trajectòria solidària de la nostra ciutat. Malauradament, la decadència queda palesa una vegada més; tot i això, l’esperança no la puc perdre. En fi. Aquí queda dit. Qui pugui fer alguna cosa, que la faci…
L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: un moment de la concentració en suport al poble palestí i a la Flotilla i en contra d’Israel que es va fer el passat dijous a Sabadell. Autor: D.Jiménez.
