Hi ha ciutats que miren pels seus ciutadans, però no en sentit figurat, amb publicitat buida. Ho fan de manera directa, que es noti en les seves vides diàries. Altres pensen que som imbècils i ens ho empassem tot, que en tenim prou amb quatre fotos i vídeos que corren per les xarxes; que ens fan creure que declaracions grandiloqüents són l’enveja d’altres ciutats.
Hi ha ciutats que creuen realment en els refugis climàtics, que treballen perquè en dies de calor extrema s’obrin els centres cívics, les biblioteques. Parlen fins i tot amb comerços i establiments de qualsevol mena perquè deixin entrar tot aquell que ho necessiti. També tanquen parcs i jardins que són més una bomba calorífica que un respir en plena onada de calor. També obren les piscines de manera gratuïta.
Hi ha ciutats que fan gratuïta la zona blava tot el mes d’agost; altres, tres setmanes. No és molt, tenint en compte que ja es paga un impost de circulació, però aquesta mena de regal als conductors de vehicles no sembla pas que estigui malament. Altres, malauradament, només en regalen dues. N’hi ha també les que tenen un horari més favorable al conductor dels vehicles que accedeixen a aquelles zones, de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20.00; fins i tot, de 9.30 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. Altres amplien aquests horaris una hora més. Hi ha un interès recaptatori evident en aquestes últimes.
Hi ha ciutats que obren totes les biblioteques durant el mes d’agost. Consideren que no tothom se’n va de vacances. Consideren, a més, que és un centre de cultura, un espai d’esbarjo i relacional. Creuen que pot ser un bon lloc per trobar-se amb altra gent, per compartir experiències.
Hi ha ciutats on un abonament de 25 viatges en transport urbà costa 10,85 euros; altres on el de deu viatges costa 9,80 euros. N’hi ha fins i tot les que tenen un bitllet gratuït a l’hospital per a tothom que s’hi desplaci fins allà, evitant que hagin de pagar l’escandalós preu del pàrquing que, com sempre, és privat.
Hi ha ciutats on s’ofereix un menú econòmic en l’hospital, pensant especialment en les persones acompanyants dels que estan ingressats. N’hi ha altres que ni tan sols tenen ni bar ni restaurant.
Hi ha ciutats on cada resta arqueològica que es descobreix és tractada amb delicadesa i, consegüentment, es documenta, es parla amb els propietaris del terreny per veure la manera de salvar-la i passa a formar part de la història d’aquella ciutat. Fins i tot, deixen al descobert les troballes perquè la gent pugui veure el treball arqueològic que s’està fent. Altres ciutats ho tapen tot de seguida i posen tanques en una evident intencionalitat que no es vegi la destrossa també evident.
Hi ha ciutats on el seu alcalde o alcaldessa fa tot el possible perquè els nous habitatges que es construeixen a la seva ciutat siguin tan accessibles com sigui possible per a la seva gent, impedint que siguin de luxe, amb piscina, amb pistes de pàdel, gimnasos, i evitar així que siguin per a rics provinents de la capital.
Hi ha ciutats on la programació cultural és plural, en català i en castellà. No pertanyen a un catàleg com qui tria unes rajoles pel bany. Miren allò que ha estat un èxit arreu i ho porten pels seus ciutadans.
Hi ha ciutats on l’auditori, el teatre, qualsevol sala municipal és gratuïta per a tothom qui ho demani i estigui empadronat allà. No importa si són activitats organitzades per entitats sense ànim de lucre. Els seus ajuntaments estan encantats que utilitzin els espais per oferir el que sigui als ciutadans i no hagin de marxar o a espais privats més econòmics o a altres ciutats on és gratuït fins i tot pels de fora.
Hi ha ciutats que no regalen patrimoni arquitectònic a ningú, per més que aquest sigui un personatge de renom. Prefereixen valorar-lo comprant-lo i adequant-lo a les necessitats de la ciutat, parlant amb tothom que sàpiga del tema per tal d’arribar al més gran consens possible.
Hi ha ciutats que promouen la participació ciutadana sense manipulacions, oberta a tothom, interessant-se per les necessitats reals de la gent, escoltant-la per després actuar en conseqüència. Fins i tot, trien democràticament, amb votació popular, el seu Síndic Municipal de Greuges.
Hi ha ciutats on el seu alcalde o alcaldessa es preocupa pel tancament de comerços a determinats barris, pel cessament d’activitat comercial d’eixos anteriorment molt actius, abaixant els impostos i oferint incentius perquè això no passi.
Hi ha ciutats que han entès que no va enlloc allò de mirar-se el melic i han obert portes i finestres perquè el que s’hi fa a dins surti al món i el que s’hi fa a fora hi entri del tot.
Hi ha ciutats que escolten les propostes dels seus ciutadans. No ho veuen com una crítica buida i malintencionada, sinó com una oportunitat de canvi i de millora.
Hi ha ciutats que creuen que l’educació ha de ser el pal de paller de tota la resta.
Hi ha ciutats que no obliden la seva història, que la cuiden, que intenten transmetre-la als més joves, que valoren la importància de la gent més gran per fer aquesta tasca, que pensen que en la interacció de gent de totes les edats es pot arribar a una cohesió més concreta.
Hi ha ciutats solidàries amb altres que pateixen guerres o genocidis. Ho són amb tothom, sense importar si aquella gent té els ulls més clars o la pell més fosca. Aquesta solidaritat no és entesa només de manera metafòrica, posant una bandera i prou, sinó amb accions reals que arriben als pobles que pateixen.
Hi ha ciutats que tenen clar el que volen, que han elaborat alguna mena de pla, de seguiment, de camí…
Hi ha ciutats que han decidit congelar els impostos aquest 2026, l’IBI, les escombraries i l’impost sobre vehicles. Ho justifiquen per la millora de la situació econòmica i per tenir la casa ben ordenada i poder afrontar amb garanties els repteSi vs de futur de les seves ciutats. Altres demanen préstecs a bancs i ja porten una pujada del 21 per cent en tres anys.
Hi ha ciutats…
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: el llac del parc de Catalunya, l’octubre de 2025. Autor: Xavi Cano.
