Ja ha passat, però sembla que, si no arriba l’agost, no hi ha vacances. I la realitat és una altra, perquè cada cop hi ha més gent que se les reparteix al llarg de l’any, o les fa al juliol, o al setembre. L’alça dels preus i de la inflació també han ajudat aquests darrers temps a retallar el període de vacances, convertint-se en una setmana o en uns pocs dies. El descans, desconnectar, encara que sigui mínim, és completament necessari. No obstant això, cada cop es fa més complicat trobar gangues i es torna (si és que alguna vegada es va deixar de fer) al poble, a la casa de familiars, amb la finalitat de fugir dels preus abusius d’hotels i apartaments.
I, encara que hàgim vist llargues cues d’automòbils a les autopistes en direcció a destinacions de platja, encara que creguem que “tothom” se’n va de vacances, la veritat és que no, que moltes famílies no es poden permetre aquest luxe, per petit que aquest sigui. I arribats a aquest punt, deixeu-me que recordi l’existència de les “Residències de Temps Lliure”, un invent franquista que, tanmateix, permetia a tots els treballadors poder gaudir d’uns dies de descans. Aquestes van ser traspassades a les comunitats autònomes amb l’arribada de la democràcia, però moltes van tancar o van esdevenir hotels privats. Encara funcionen algunes, especialment a Andalusia. A Catalunya en queden tres. I és important ressaltar això perquè, a la dècada dels 70 i dels 80, moltes famílies només podien anar de vacances mitjançant aquest sistema que era, com un IMSERSO per a totes les edats, a preus molt assequibles i amb bonificacions als afiliats a sindicats. Una de les més rellevants va ser la de Perlora, a Astúries, construïda el 1954 i abandonada als anys 80. 20 hectàrees banyades per quatre cales, diverses desenes de bungalous, un edifici central per als menjadors i estació de tren pròpia. Tota una revolució per a l’època. Llangueix en espera que algun inversor privat vulgui fer-se càrrec d’aquesta meravella. Actualment, la demanda per a aquestes residències supera l’oferta, per la qual cosa és gairebé impossible accedir-hi.
Així doncs, una crisi darrere l’altra ha convertit en un autèntic miracle poder gaudir del merescut descans estiuenc, la qual cosa suposa per a moltes famílies quedar-se a casa i, com a màxim, anar algun dia a la platja o a la piscina o a algun centre d’oci. Però el que està passant és que molts ajuntaments ignoren aquest fet, que no és nou, i tanquen oficines, biblioteques i centres cívics a l’agost, important-los molt poc o gens els ciutadans que es queden a la seva ciutat durant aquest mes. Em sembla lamentable que això es faci en un moment de crisi econòmica on moltes persones només poden accedir al que és públic i al que és gratis. I ja no diguem l’aturada cultural que es produeix des de mitjan juliol fins a gairebé a mitjan setembre, on únicament les sales de cinema continuen amb la seva activitat.
A Sabadell molts centres cívics han tancat a l’agost; altres han obert menys hores i cap ho ha fet dissabtes i diumenges. Pel que fa a les biblioteques municipals, una reducció considerable quant als horaris en altres mesos i totes tancades els dissabtes. I em pregunto per què passa això, per què això és així des de fa anys, i ningú no diu res. Els soferts ciutadans que per desgràcia es queden a Sabadell durant el mes d’agost, estan condemnats a tancar-se a casa, a asseure’s en un banc a donar menjar als coloms si la temperatura ho permet i a poc més. I ja no diguem les persones grans que veuen com la farmàcia del barri tanca tot el mes i han de caminar una mica més per comprar les medicines que necessiten. Encara sort que supermercats i moltes botigues o no tanquen o ho fan menys temps.
Què hi farem! Segurament només ho veig jo això que està passant. I, encara que es fan esforços, no tinc cap dubte, aquests són molt de cara a la galeria. Es publicita que hi ha “refugis climàtics” com si fossin la panacea del confort, mentre que la realitat és que molts estan tancats la major part del temps durant el mes d’agost. Això si enxampa prop d’on un viu i és un recinte cobert, perquè té tela considerar “refugi climàtic” un parc públic el dia que la temperatura sobrepassa els 35 graus… I m’agradaria que aquests projectes que s’anuncien i es promocionen a bombo i platerets amb l’únic objectiu d’elaborar informes, fer un diagnòstic i publicar un dossier, deixessin de ser propaganda barata i passessin a l’acció atenent a la vulnerabilitat d’una part important de ciutadans sabadellencs.
De fet, és una autèntica incongruència (una més) visualitzar una realitat, la que sigui, i actuar de manera contrària. Suprimir serveis bàsics durant més d’un mes en una ciutat on el 75% dels seus ciutadans no se’n va de vacances és un autèntic despropòsit. Tancar centres cívics com el de Torre Romeu o el de Gràcia tot el mes d’agost és un disbarat. Reduir l’horari de les biblioteques a barris on és l’únic referent cultural en un període on no hi ha res més, és, a més, un atemptat contra la intel·ligència.
Sembla que ningú no es queixa. Així anem…
Nota de la redacció: l’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: un home amb paraigües per protegir-se del sol en una de les onades de calor d’aquest estiu. Autor: David Jiménez.
