Acostumo a passejar per Sabadell, amunt i avall, a nord i a sud, gairebé cada dia. És cert que diumenge m’agrada més baixar al centre, esperant trobar-me alguna sorpresa de caràcter festiu, o simplement per moure’m una mica. Em sobta com canvia la fesomia de la meva ciutat pel que fa al comerç. Botigues de tota la vida tanquen i obren franquícies de mal gust, aquelles que són exactament iguals a tot arreu. La idiosincràsia sabadellenca es va perdent sense que ningú pugui fer res. Què hi farem.
Fa tres diumenges que paro i observo el solar que ha quedat després de l’enderrocament de l’edifici La Granja, construït l’any 1870 i del qual es desconeix quin arquitecte el va projectar. Confesso que m’hauria agradat que s’hagués conservat tota la façana, però ara penso que el que s’ha salvat és un nyap, una manera de fer veure que es fa alguna cosa, que s’escolta la gent, però que, en definitiva, torna a ser un engany.
Els promotors dels habitatges tenen molta pressa en fer oblidar el passat, en tapar-ho tot i que allà sorgeixi un nou monstre amb preus prohibitius per a la majoria dels sabadellencs. La bona notícia és que en aquests tres diumenges assolellats he pogut copsar les opinions de molta gent que s’hi parava i que, entremig de la tela enreixada, feien fotos, en un intent probablement romàntic, d’endur-se a casa un tros de la memòria de Sabadell, sabedors que, en molt poc temps, ja ningú es recordaria del que allà hi havia.
Aquest és un resum del que he anat escoltant tots aquests diumenges.
Quina pena! Una altra part de la nostra història que desapareix. És que a Sabadell sempre ha passat. Troben alguna cosa d’important i la tapen de seguida. Això no és nou.
Ostres! Mireu que ha quedat al descobert! Segurament són restes medievals. No, perquè es troben fora de les muralles. Ja, però segur que fan excavacions i troben alguna cosa important, com a la Via Massagué. Ja. Sí, però no hi ha gens d’interès en tot això. Ja veuràs com ho tapen de seguida.
Recordeu els Campos? I el Cervantes? I allò que es va descobrir a Can Roqueta? On és la nostra història?
Home! De tant en tant hi ha exposicions o conferències al Museu d’Història! No es pot conservar tot, perquè si ho féssim, no avançaríem com a societat. Sempre s’han enderrocat les coses velles per fer-ne de noves!
Sembla que ens prenguin el pèl, aquests de l’Ajuntament. Heu vist la muralleta de la Via Massagué? Si la fan servir de paperera o de cendrer! Quina oportunitat perduda a la Via Massagué de fer un museu a l’aire lliure! Podrien haver conservat allò als fonaments dels edificis. Així podríem visitar-ho. Tenim els mateixos museus que fa quaranta anys!
Diuen que ara han començat les obres per rehabilitar el Castell de Can Feu. Ja era hora! No t’equivoquis, és només un treball d’urgència per tal que no malmeti l’interior. Sembla que l’actuació només és a determinades cobertes. Amb els diners que s’inverteixen poca cosa s’hi pot fer.
I aquí què hi faran? Doncs pisos de luxe. Segur que també tindran piscina. Hi cap de sobres. Voleu dir que això que es veu no té cap valor arqueològic? M’han dit que no, que són els fonaments de l’edifici que hi havia, tot i que veig com una mena de forn allà. O és un magatzem?
Hi ha alguna normativa perquè tot això no es perdi? Sabeu? Crec que és a Saragossa que van fer un pàrquing soterrat i van trobar l’antiga muralla. Sabeu què van fer? Doncs conservar-la tota. L’Ajuntament va parlar amb l’empresa que es faria càrrec del pàrquing i van arribar a un acord perquè se salvés sencera. A Sabadell, tota destruïda i a dalt van posar unes rajoles per recordar que allà hi havia la muralla. Veieu com ens prenen el pèl?“
El que més m’agrada d’aquestes converses improvisades en català i en castellà, és que allà es barreja gent de tot Sabadell, del sud i del nord, de l’est i de l’oest, que, com jo, els agrada passejar pel centre el diumenge. No hi ha paraules menyspreadores contra ningú; només retraten una realitat que fa massa temps que dura i que sembla que ja ens hi hem acostumat.
Ostres! Ara que hi penso, al carrer Pi i Margall s’hi van trobar restes de les antigues cases de la Creu Alta. Els més ràpids van poder fer fotos perquè hi havia pressa en tapar-ho tot, els paviments, els pous, els soterranis, les canalitzacions… Fins i tot l’arqueòleg municipal mostrava més preocupació per la paralització de les obres de construcció de l’edifici que per les troballes que, molt ràpidament van ser catalogades d’escàs valor arqueològic. Van dir que eren d’època recent o contemporània, no n’estic segur…
Perdoneu, teniu raó tot el que expliqueu. A més, en aquell edifici hi ha una placa que recorda les antigues cases que hi havia a la Creu Alta.
Veieu com ens prenen el pèl? Molta placa i poc patrimoni.
És clar, és que a Sabadell, el patrimoni deu estar a les butxaques d’algú…
I jo penso que sort que encara queda patrimoni humà a la ciutat…
PD. Pocs dies després de descriure aquesta situació vaig veure que aquella xarxa que permetia observar què s’estava fent allà dins, era substituïda per una gran tanca metàl·lica, opaca, grisa. Una clara metàfora del que està a passant a Sabadell des de fa dècades. I tothom calla.
