Segurament perquè sé que el que es busca precisament és que ens cansem del tema perquè la regidora del districte 4 pugui fer el que vulgui, aquí torno a denunciar una manca de sensibilitat que traspassa ja totes les línies de la racionalitat. Un menyspreu de llibre, sense cap ni peus. I, sobretot, perquè és un tema no resolt. Marta Morell, després de ser declarada persona non grata per part de l’Associació de Veïns de la Concòrdia, després d’anul·lar en l’últim minut amb excuses diverses les reunions previstes amb l’entitat, després de “reunir-se amb persones del barri”, que van resultar ser familiars i amics, després de mentir sobre un pacte amb l’AMPA del Font Rosella i amb els usuaris de les petanques, ho ha tornat a fer.
Diuen que abans s’atrapa a un mentider que a un coix. I en aquest cas, la mentida, la manipulació, la desinformació i l’adulteració del que ha passat és tan i tan evident que ja clama al cel. El ‘despotisme illetrat’ de la regidora no pot continuar marcant el camí d’un barri que l’únic que demana és la dignificació d’un sector que ha estat oblidat, desatès i descuidat durant dècades. I diàleg. Vull recordar una vegada més que l’Ajuntament va incloure la plaça de la Llibertat en la llista de les que havien de ser remodelades per complet, però la mà negra de Morell va impedir que es pogués iniciar qualsevol projecte amb cara i ulls. La gent del barri ha fet tot el possible per presentar-ne un força ambiciós i que assegura una relativa convivència entre els usuaris de la zona. Però tot plegat ha estat en va. Ni una mínima resposta a un treball ben fet; ni una mínima acceptació d’alguns aspectes plantejats i que donarien a aquesta plaça una empenta que podria ser definitiva en diverses fases. Ni una mínima reunió.
Marta Morell ha tornat a donar l’esquena al barri. Primer, intentant guanyar vots, va prometre que retiraria les petanques si era elegida regidora. Una vegada en el càrrec, no només no té intenció de retirar-les, sinó que les velles llangueixen en la més absoluta deixadesa i quatre de les noves es volen transformar en una àrea de pícnic i un parell de jocs infantils. Apa! Ja està. I diu que tothom hi està d’acord! Però si no s’ha reunit amb ningú! Ni tan sols amb l’Esplai La llar del vent que són els que més utilitzen la plaça! Sembla de bojos, no? Com és possible que la responsable del districte no parli amb les entitats més representatives del barri per culpa de la manca de diàleg, d’empatia i de respecte envers elles?
Tan fàcil que seria quedar bé, escoltar el projecte de l’Associació de Veïns, arribar a algun acord. No. Veient que ERC portava al ple d’aquesta setmana una moció demanant la paralització d’aquest nyap, d’aquest intent de rentada de cara amb aigua bruta, s’accelera i s’aprova ‘definitivament’ per part de l’Ajuntament el ‘Projecte de remodelació i ampliació de l’àrea de jocs infantils, col·locació de taules de pícnic i millora de la junta de dilatació de la plaça de la Llibertat’. Com he manifestat en alguna altra ocasió, l’arranjament de la part on es produeixen les filtracions del pàrquing que hi ha a sota de la plaça, és una obra completament necessària i urgent. Malgrat tot, la part superior no pot quedar oblidada amb una rentada de cara que no assoleix les expectatives de la gent del barri.
Jo, què volen que els digui. Tot i el que he viscut, crec en el diàleg, en els consensos, en camins que es retroben. I en tot aquest assumpte només veig mala fe. Una mala fe irracional i surrealista per part d’una veïna del barri, la Marta Morell, que només busca l’enfrontament i la falsificació de la realitat. Hi ha cosa més absurda que anar en contra del lloc on s’hi viu? Hi ha més disbarat que atacar constantment unes entitats que han demostrat al llarg del temps tenir una força, un orgull de pertinença al barri, una empenta extraordinària i un savoir faire impressionants?
Des d’aquestes línies apel·lo a la intervenció de l’alcaldessa, Marta Farrés. Tots sabem (ningú del govern se n’amaga perquè és evident) que la governabilitat depèn de Marta Morell, però aquesta està fent un mal tan gran en tots els sentits, que tard o d’hora ho pagarem tots plegats. Recolzar cada un dels seus despropòsits, com dic, acabarà esquitxant a tots els que callen i abaixen el cap. Només l’alcaldessa (malgrat la votació del ple de dimarts passat) pot reconduir aquesta situació de bloqueig, d’aïllament de les entitats i de rebuig a les seves propostes. Tot és qüestió de voluntat política. Comença a córrer pel barri que no és creïble que l’obra de pacificació de l’escola Pau Casals costi mig milió d’euros, que hi ha alguna cosa amagada. Paral·lelament, veïns i veïnes no entenen una despesa tan enorme per a una zona que no estava tan malament i que la remodelació de la plaça de la Llibertat quedi postergada en el temps.
La realitat n’és una, i els rumors que en tot això hi ha gat amagat no deixen d’augmentar. No seria millor que l’alcaldessa donés un cop damunt la taula i s’obrís al pacte, a la negociació i a l’enteniment? I ja no parlo de la obligatorietat de comptes clars per tal de fer callar les sospites de que alguna cosa no quadra. Jo ho reclamo com una necessitat de visualitzar una cosa que es diu democràcia. Signar un decret pocs dies abans que un grup polític presenti al Ple una moció per aturar l’absurda ‘reforma’ de la plaça i negar-se a arribar a un acord amb els agents implicats, no és precisament la demostració que tot es parla abans de prendre decisions. Que la moció quedi rebutjada amb els vots en contra de PSC, Junts i la mateixa Marta Morell, no ajuda a resoldre la situació. Més aviat indica el contrari: una manca de voluntat de participació i una por que la gent expressi el que vol. Propaganda barata a la qual se li veu el llautó. Tot i el que dic, l’esperança no es perd mai i la gent de la Concòrdia, que majoritàriament va votar per la Marta Farrés, espera un gest.
Serà capaç de fer-lo? Ets capaç de fer-lo, Marta?
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i la tinenta d’alcaldessa Marta Morell, al ple, dimarts passat. Autor: David B.
