Fa dies que passo una mica de les notícies ceballudes. Començo a cansar-me de fixar-me en les coses del dia a dia i rebre alguna clatellada en forma d’insults que no van enlloc. Fins i tot hi ha qui pensa que estic obsessionat amb la manca de democràcia i amb els més de cinquanta arbres morts i ben morts de la Via Aurèlia. Allà cadascú amb les seves responsabilitats i amb les seves no respostes a la ciutadania; allà cadascú amb la gestió de les seves servituds, les seves mentides i de les seves indignitats. L’honestedat no va amb ells. A mi no m’enganyen.
Com deia, estava jo una mica preocupat pel que passa al món, perquè, és clar, hi ha més món que Sabadell, quan un amic m’ha trucat per dir-me que l’ajuntament pensa construir una cúpula que ens aïllarà de l’aire contaminat que es respira a la comarca, a Catalunya i al planeta. En un principi, he pensat que es tractava d’una broma o d’una campanya d’aquelles a les que ja estem acostumats, on s’anuncia alguna cosa amb un gran titular, un vídeo, una publicació a Instagram, i després, l’oblit. Però no; el meu amic insisteix que sí, que la campanya Sabadell Respira és, encara que sigui per una vegada, creïble i seriosa. Que ho miri a internet.
I, ostres, és cert. Que maco tot plegat! Quin blau cel més espectacular. I sí, flipo de debò. Una cúpula enorme que crearà un microclima ceballut que esdevindrà l’enveja d’altres ciutats de l’entorn, que farà, ara sí, que Sabadell sigui un referent més enllà del Llaminer. Castellar del Vallès, Barberà del Vallès, Sentmenat, Badia del Vallès i fins i tot Terrassa veuran com els seus ciutadans emmalalteixen a conseqüència de la contaminació i voldran emigrar cap a la nostra ciutat. Mentrestant, nosaltres millorarem la nostra qualitat de vida, podrem passejar tranquil·lament per carrers i parcs amb la plena seguretat d’un aire net, d’una pol·lució inexistent. Quin paradís! S’ho hauran copiat del projecte SABADELL RESPIRA REVERDIM LA CIUTAT PEL CLIMA impulsat per l’ADENC?
Pulmons verds, els de la ciutat, i pulmons nets, els de les persones. Àrees d’esbarjo, camins de tota mena pacificats, milers d’arbres plantats, refugis climàtics a dojo, espais de descans, cobertes vegetals, zones d’estada, naturalització d’espais pensats per al benestar i la convivència, punts de trobada de la ciutadania i foment de la microfauna. Mare meva! Qui voldrà marxar de Sabadell quan tot això sigui realitat?
I no ens oblidem del Ripoll, on, malgrat que es facilita la implantació d’activitats econòmiques compatibles amb l’entorn, un oxímoron de llibre, es recuperarà l’ecosistema i es plantarà tota mena de vegetació, grans plantes arbustives que facilitaran l’ombratge. Arbres i més arbres distribuïts arreu de la ciutat, fins a 50.000, no sé on ho he llegit. Fins i tot es propiciarà la creació d’un connector verd entre el bosc de Can Feu i el centre de la ciutat. Ostres! El Bosc de Can Feu plenament funcionant com a pulmó verd. Continuo flipant.
I, és clar, m’ho imagino tot. La cúpula invisible envoltant Sabadell des del Bosc de Can Deu fins al límit amb Barberà del Vallès i des de la C-58 fins a Santiga. On quedarà el Quart Cinturó? A dins o a fora de la cúpula? Per cert, Santa Perpètua de Mogoda en quedarà fora. Em sap greu, però els perpetuencs i perpetuenques hauran de respirar un altre aire. La cúpula és exclusiva nostra. I el fum dels vehicles que passen per l’autopista, se l’empassaran els de Sant Quirze. No me n’alegro, però és el que té fer una bona gestió, tenir una administració que treballa pel bé comú, per la salut dels seus ciutadans. Que els altres facin el mateix, ningú els ho impedeix. Nosaltres, els sabadellencs i sabadellenques, ens ho hem guanyat a pols. Hem treballat força per aconseguir-ho, amb els nostres impostos, que en són molts, ho sabem. Gràcies a qui pertoqui per gastar-los en el nostre benestar. No trobo paraules per mostrar el meu agraïment a tots els que han aconseguit animar-nos una mica. Ja no caldrà posar aquelles estacions tan lletges que mesuraven l’aire i que ens feien patir. Ni a la Gran Via ni enlloc. Ja era hora. Estic content. Mil gràcies.
Truco al meu amic. Li transmeto la meva emoció. Per fi una notícia bona per a Sabadell. Sortim a fer un volt. Estem contents. Respirem l’últim aire contaminat de l’any. I ho fem amb delit, amb la satisfacció de saber que aquesta merda s’acaba, que la cúpula serà real en pocs mesos, que els nostres fills i els nostres nets per fi estaran orgullosos de la seva ciutat. I no serà pel que hagi fet algun personatge famós fora de les nostres fronteres, mai millor dit; ni per l’ascens a categories superiors d’algun equip de la ciutat. Ho serà per l’aire net. Respira, Sabadell, respira. Quin goig!
