Qui ha estat la persona o grup de persones que han tingut la brillant idea de ficar els Mossos als instituts de Catalunya? Qui han estat els que, de manera deliberada, els han assenyalat? Quin sentit té fer una mena de prova pilot sense cap consens i tenint a tothom en contra? S’ha preguntat a la comunitat educativa sobre aquesta possibilitat? Per què tant interès a estigmatitzar alguns centres? No és més aviat una irresponsabilitat digna de principiants o de gent que no té ni idea?
Ningú no ho entén. Potser només els que s’han adonat de seguida que els centres triats per aquesta prova pilot són (oh! Quina casualitat!), on hi ha majoritàriament alumnes d’origen àrab. És un gir del PSC cap a l’extrema dreta i així poder acontentar sectors que demanen aquella prioritat nacional tan inhumana? S’acosten eleccions i cal fer accions de cara a la galeria? Què diu la nostra alcaldessa sobre el fet que a Sabadell hagi estat triat un centre concret en un lloc també concret amb el que això pot implicar?
Als Mossos se’ls ha apujat el sou de mitjana uns 4.000 euros l’any. Al professorat, quatre euros mal comptats i uns mísers 50 euros per nit si surten de colònies. Hi ha por a una desmobilització per part d’aquest col·lectiu que reclama, des de fa dècades, inversions de tota mena. La resposta del Govern de la Generalitat, Mossos, estigma, assenyalament, això sí, sense arma reglamentària. Sembla mentida i sembla més un atac a un sector que acaba de sortir d’una vaga molt important, indignat per l’acomiadament de gairebé dues-centes persones, entre integradors i educadors socials.
És cert que hi ha instituts amb problemàtiques diverses de convivència; també docents sense prou eines o fins i tot amb por. Però tot això no s’arregla amb Mossos als patis perquè, a més, representa l’expressió d’un fracàs i un camí molt perillós. Podem estar d’acord que les administracions han deixat l’educació de la mà de Déu. No s’han abordat les problemàtiques de l’escola real i s’ha arribat a un desbordament del professorat que no sap o no pot ja posar límits a certes actituds.
La resposta, segons els nostres governants, no passa per reforçar el paper dels docents ni per ampliar els equips de psicòlegs, educadors socials, integradors, infermers o infermeres, equips de mediació, aules d’acollida… No, surt més a compte econòmicament parlant, inserir la policia en alguns centres, criminalitzant-los, culpant-los de la seva situació. Qui voldrà portar el seu fill o filla a aquell institut si sap que, per la seva presència, pot indicar que hi ha problemes de convivència?
El fet policial es carrega tot el sentit educacional, tot i que he trobat opinions que destaquen que, si es fa bé, pot resultar profitós? Per a qui? Per a l’alumnat que se sent ja des del primer dia acusat? Per a les famílies més vulnerables que es veuen una vegada més assenyalades? Pel professorat que s’adona que se li treu autoritat? No hi ha problemes de convivència als centres concertats?
És clar que els Mossos que des de dilluns passat passegen pels passadissos i patis de certs instituts (de paisà i sense arma) no són antidisturbis, però la seva presència tira per terra totes les accions que, des de les direccions dels instituts i dels equips psicopedagògics, porten a terme des de fa anys. Jo en destaco només dues. La primera, els equips de mediació, formats per professorat i alumnat i que han estat, en moltes ocasions, cabdals per detectar i aturar actuacions intolerants o de violència. La segona, la presència de personal mèdic, infermers o infermeres que, encara que hagi estat d’un sol matí a la setmana, han rebut multitud de queixes, de preguntes, d’angoixes, d’un alumnat que moltes vegades no sap a qui recórrer. Aquest personal ha estat també essencial per tal d’acollir persones en situacions molt concretes i els ha canalitzat cap a espais mèdics més preparats. I una última; la policia local, que, davant la demanda d’equips directius, s’ha personat als centres i ha col·laborat, sempre que se l’ha demanat, en situacions crítiques.
No podem obviar que la gran cagada de tot plegat ha estat publicar el nom d’aquests centres on es duria a terme la prova pilot de la presència de Mossos, no directament, però sí de manera sibil·lina. No obstant això, aquest no és el problema més important, perquè s’hauria sabut al cap de poques hores. Els Mossos, encara que vagin de paisà, no passen desapercebuts. La gran errada és, sense cap mena de dubte, no parlar amb ningú, posar en marxa una mesura que, tot i que pilot, hauria d’haver comptat amb un mínim consens.
Personalment, crec que no arribarà enlloc aquesta idea. En altres països on s’ha posat en marxa, ha estat un autèntic fracàs. Fins i tot, ha empitjorat la convivència. No hi ha solucions màgiques quan fa dècades que no hi ha ordre ni control. I si ha funcionat, és gràcies a la dedicació d’un professorat que, tot i ser maltractat i menyspreat, sap que té persones al davant i no pot fallar. Pel que jo sé i conec, les mesures de tipus social són les que funcionen. Més personal, menys alumnes per aula i tallers de sensibilització. Fa anys que ho diem; fa anys que els diferents governs miren cap a una altra banda. Ara, amb aquesta història, també; una mena de no voler veure la realitat, amb l’agreujant que el mal ja està fet per a aquests instituts que, n’estic segur, també es trencaven les banyes per aconseguir el millor pel seu alumnat. Una parella de Mossos ho han destruït tot.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
