ARTICLE D’OPINIÓ
Quim Carné, regidor de Junts per Sabadell.
No vull posar cap xifra a la meva reflexió, perquè em sembla d’una banalitat absoluta venint del què venim. Quina importància té quantes dones han estat víctimes enguany, quantes han denunciat i quantes no. Quantes pateixen violència psicològica, física, econòmica, vicaria… El número 1 en qualsevol dels casos, ja resulta esgarrifós. per què ella? perquè és dona.
No puc imaginar la por, el desconcert, la desorientació i el patiment que han degut sentir totes aquestes dones. Si em paro a pensar un moment m’esborrona. Allò que fa mal tots ho identifiquem, cops, ferides, empentes, però estarem d’acord que les altres ferides són molt més agressives perquè donen confusió, estranyesa, fan dubtar i calen en el nostre jo més profund, desfan les nostres estructures i ens buiden per dins. La dona que pateix aquesta violència de la parella que estima, queda desencaixada perquè va en contra del seu propi jo, perd tota lògica. jo què he fet ara? ser dona.
No vull pensar que la nostra ciutat està més trasbalsada aquesta setmana, perquè l’escenari hagi estat al bell mig de la nostra Rambla, tan passejada per tots. Cada notícia d’una dona assassinada ens ha de fer plorar desconsoladament, sigui d’on sigui amb el color que tingui. I cada vegada ens hem de fer la ferma promesa que ens hi implicarem. Cal compromís de totes i tots, hem de prendre responsabilitats, fem una educació conscient, donant més importància a les emocions, treballem per ajudar als que ho necessiten, humanitzem la nostra feina. Lluitem per aconseguir la societat que imaginem. Aprenem a ser sensibles fins al fons. I com es fa això? Aprèn de les dones.
Mentre hi hagi violència de gènere el factor de risc és, ser dona.
