L’any 2023, com a candidat a l’alcaldia, vaig defensar la necessitat d’un nou auditori polivalent al centre de la ciutat: la Nova Faràndula. Avui, a les portes d’un nou cicle electoral i després de llegir el manifest de la Fundació Òpera a Catalunya -”Un nou teatre per a Sabadell, un nou teatre per a Catalunya”. em reafirmo plenament en aquella proposta.
Sabadell és ciutat de cultura, de producció, de talent i de participació. Ho és gràcies a les seves entitats, a les seves companyies i a projectes consolidats com els de la FOC i l’Orquestra Simfònica del Vallès, que han situat la ciutat com a referent operístic i simfònic més enllà de les nostres fronteres. Però aquest creixement sostingut topa, des de fa anys, amb una evidència: els equipaments han envellit i s’han quedat petits.
El Teatre Municipal la Faràndula ha estat i és estimat. Des dels seus orígens ha vist créixer diferents projectes que avui encara perduren. Però els rentats de cara de 1986 i 2002 -necessaris en el seu moment- no poden resoldre les mancances estructurals d’un edifici concebut per a una altra època. Ni en termes tècnics, ni en espais d’assaig, ni en logística, ni en convivència de produccions, ni en experiència del públic. Tampoc pel que fa a la normativa de mobilitat i seguretat.
Quan la FOC reclama un nou equipament escènic i musical, no formula un caprici: formula una necessitat de ciutat i de país. Parla de qualitat, de competitivitat, d’accessibilitat, de democratització cultural i de descentralització real respecte a Barcelona. I en això coincideixo plenament: Sabadell pot -i ha de- esdevenir un gran centre de referència de Catalunya al marge de la capital.
Per això torno a posar sobre la taula el projecte de la Nova Faràndula – Centre d’Art, ubicat al solar del Vapor Turull. Un espai estratègic, cinc vegades superior a l’actual Faràndula, amb capacitat per integrar uns auditoris polivalents amb tecnologia escènica avançada.
Espais d’assaig i producció estables per a la Joventut de la Faràndula, Òpera i OSV.
Un conservatori i aules vinculades a les formacions musicals i escèniques amb la mirada posada a un futur no llunyà on se’l reconegui pels seus ensenyaments artístics superiors.
Una gran pantalla exterior (8×4 m) concebuda com una sala més, per apropar l’art contemporani a tota la ciutat.
Un edifici energèticament autosuficient i integrat en una nova urbanització verde i amable.
I aquí vull posar en valor un element que no és menor: l’espai porxat o pèrgola. Les entitat culturals fa anys que reclamen un espai cobert que permeti mantenir programacions a l’aire lliure quan el temps no acompanya. No és un detall arquitectònic; és una infraestructura al servei de la continuïtat cultural. Llegint entre línies les darreres declaracions de l’alcaldessa, aquesta pèrgola “ni hi és ni se l’espera”. I això és simptomàtic. Perquè quan no s’entén la necessitat d’un espai així, no s’està escoltant prou les entitats ni la realitat de la programació cultural.
La cultura no pot viure de pedaços ni d’improvisacions. Una ciutat de 225.000 habitants -i co-capital d’una comarca de més de 900.000- no pot resignar-se a instal·lacions limitades mentre els seus projectes creixen i es projecten arreu del país.
La FOC apel·la a institucions, societat civil i representants polítics. Jo hi responc clarament; Sí.
Sí a un nou teatre per a Sabadell.
Sí a un centre d’abast nacional.
Sí a un espai per a professionals i amateurs.
Sí a una infraestructura que consolidi la descentralització cultural de Catalunya.
Perquè és des de la proximitat que es construeixen els grans projectes col·lectius. Si Des dels municipis construïm Catalunya; des de Sabadell construïm cultura.
Repensar Sabadell és creure en Sabadell. I creure-hi vol dir dotar-la de les eines que necessita per continuar liderant.
La Nova Faràndula no és només un edifici.
És una declaració d’ambició cultural.
I és, sobretot, una aposta de futur.
Amadeu Papiol i Urgell
Identitat Sabadellenca.
