Les consultes s’estan posant de moda i arribats a aquest punt crec que, ara, l’important, és que aquestes siguin vinculants i, per tant, siguin realment útils.
Que ningú em malinterpreti perquè, tot i les reunions i hores que els membres del Consell Consultiu de Ràdio Sabadell vam dedicar per proposar els nostres candidats a la direcció de l’emissora local, no deixa de ser un tant decebedor que, finalment, la nostra feina i dedicació desinteressada no hagi servit per gaire cosa. Bé sí, ha servit per posar de manifest un cop més que, com ja és habitual en els darrers anys, a Sabadell, es busca més la confrontació i el protagonisme polític que no pas una altra cosa. Coneixíem des del primer moment les regles del joc, les vam acceptar i, per tant, accepto com ha anat el procés tot i que n’estic decebut, si els sóc sincer, amb el resultat final.
És trist comprovar com el resultat final és que novament el desacord polític, en aquesta ocasió ha fet impossible escollir cap dels candidats a la direcció de l’emissora municipal proposats d’entre els seleccionats pel consell consultiu ja que, cap de les dues persones finalistes ha aconseguit el suport de dues terceres parts dels vots dels regidors. Ara serà el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) qui tingui l’última paraula. El procés d’elecció del nou director es farà fora de Sabadell, un cop les formacions polítiques no han acordat el nom d’una persona que encapçali l’emissora municipal per encàrrec del ple, a diferència del model actual, quan el director era designat pel govern. I el que va començar com a un procés de referència per al panorama comunicatiu català –sent Sabadell una de les primeres ciutats que s’adapta a la llei Audiovisual-, passarà a ser un procés i una elecció marcada per les constants “interferències” polítiques.
Comencem pel principi i recordem que, en el moment d’iniciar-se el procés per a l’elecció de nou director, Ràdio Sabadell era –i ho continua sent- l’emissora local més escoltada de Catalunya, un referent informatiu i professional al panorama radiofònic municipal català, i un servei públic de qualitat i participatiu per a milers de sabadellencs i sabadellenques. I el premi per a la direcció que va aconseguir aquests èxits no va ser un altre que proposar l’elecció d’un nou director. Així ho va veure l’oposició i així s’ha acabat executant. I aquesta és la realitat de tot plegat. Ara, no només es conformen amb la no renovació del director que ha liderat Ràdio Sabadell per ser el que és avui dia, sinó que volen impedir que ho sigui cap de les persones proposades pel govern municipal, es digui Manolo, Pepita o menganita.
És igual si aquesta persona coneix la casa com el primer. És igual si té un perfil i una experiència i trajectòria que el converteixen en un dels candidats amb més possibilitats i el més valorat –per poc això sí, cal dir-ho- pel Consell Consultiu. Un Consell que, més enllà dels representants polítics, recordem que està format per professionals del món de la comunicació i per representants de la societat civil sabadellenca. L’important, per damunt de tot, és que aquesta persona no sigui la proposada pel govern municipal. Més enllà de l’elecció per criteris professionals, el resultat ha estat el de desacord, crispació i acusacions creuades.
Els mateixos que van demanar accelerar aquest procés de canvi de direcció, també van demanar un director encara més “professional i involucrat” en el treball diari de l’emissora. Des del passat dilluns i fins que el CAC es posicioni, la ràdio està sense director i l’ha de liderar el seu gerent. Una figura que ja hi era. Per tant, trigui el que trigui el CAC a posicionar-se, la conseqüència és una ràdio debilitada i, per tant, una audiència i una ciutadania perjudicades.
L’oposició fa bandera del que critica: vol controlar la ràdio ja des de l’elecció del seu director. És igual que el candidat proposat per l’equip de govern, com sempre s’ha fet, tingui l’experiència i la trajectòria professional que el validen, l’important és que aquest no ho sigui, sigui qui sigui. I qui pot ser-ho? Això a hores d’ara és tota una incògnita. Potser el candidat acaba tenint cognom alemany i segur que no li preguntarem ni per la seva experiència, trajectòria, accent ni professionalitat.
No vull acabar aquesta reflexió sense destacar públicament la tasca del fins fa pocs dies director de Ràdio Sabadell, Marc Sabater. Per haver aconseguit que, amb la suma de l’esforç, la dedicació i la bona feina de tots els professionals que la fan, Ràdio Sabadell sigui el que és avui dia. Recordo amb molt carinyo i enyorança quan ens “picàvem” per veure qui tenia més audiència si la ràdio o la tele i, el temps, l’ha acabat per donar la raó. Quin és el futur que li espera a la nostra ràdio?. Malauradament, la resposta és la mateixa que la que puc donar sobre qui serà el seu nou director/a. I el temps dirà si el CAC encerta o no en la seva decisió final.
Per últim i, si em permeten, vull agrair públicament el fair play d’aquest mitjà de comunicació i del seu director, per donar-me absoluta llibertat a l’hora d’expressar la meva opinió sobre tots els diferents temes dels que parlo cada dijous, des del primer fins a l’últim. Tot i les difamacions i els insults habituals dels de sempre, m’omple molt més poder seguir vinculat a l’actualitat informativa de la ciutat, ni que sigui a través d’aquesta columna. Ja ho sabeu, no ofèn qui vol sinó qui pot. I a mi -ara que ningú em llegeix-, m’importa ben poc. M’importen les persones i per a ells va dedicada aquesta reflexió, pel bé de la seva ciutat i, el que és més important en aquest cas, pel bé de la nostra ràdio.
