Em costa recordar i un ja va agafant una edat, els temps en què tot era molt més fàcil, més amable i més natural. Si analitzem, en la majoria d’àmbits de la vida i, especialment, pel que fa a la política, cada cop hi ha més confrontació, més divisió i més conflicte. Segurament la culpa és de tots i de cadascun dels seus protagonistes: polítics, opinadors, mitjans de comunicació…
Hem arribat a una situació preocupant per insostenible, en la que aquells que ens representen i governen volen mantenir-se en el poder per damunt de tot i de tots. Justament ara, en temps de crisi profunda, en uns moments en què farien bé d’estendre la mà a tots, independentment de la seva ideologia, per arribar a acords amplis i flexibles que permetin trobar respostes urgents i efectives als problemes reals de la ciutadania.
Fóra bo que tant Rajoy com Mas, més enllà de mantenir-se inamovibles en els seus posicionaments, ja que sembla que no volen escoltar-se l’un a l’altre, escoltessin a altres intermediaris que, com a mínim, demostren més interès i estan més capacitats pel diàleg i per buscar alternatives. És evident que davant la divisió i la confrontació dels nostres presidents estatal i autonòmic, la tercera via o el federalisme estan guanyant cada dia més adeptes al mateix ritme que la dèria independentista es desinfla. Hi ha una explicació molt senzilla, sense acord no hi ha consulta ni pregunta ni independència possibles. I, per tant, és un carreró sense més sortida que la frustració d’aquells als que se’ls hi ha promès una independència irreal i fictícia. Altres vies, a les que alguns, de forma interessada, donen per mortes abans ni tan sols de voler sentir-ne a parlar, sí que són possibles, no són fàcils ni immediates, però sí que garanteixen un bon i millor final per a Catalunya i, el més important, per al conjunt dels catalans i les catalanes, les persones que la fan, són i hi resideixen.
Al marge que et pugui agradar més o menys un posicionament i una o una altra ideologia, imagino que sí que coincidirem que potser ha arribat l’hora que tots fem un profund exercici d’autocrítica i reflexió per buscar sortides i solucions a la situació d’inacció, estancament i confrontació que tant ens preocupa. L’important no són Rajoy, ni Mas, ni la resta de formacions polítiques. Tampoc que els polítics facin de jutges i els opinadors i periodistes de polítics i d’economistes. L’important són les persones, els seus problemes i les respostes que entre tots els hi podem donar.
I arribats a aquest punt vull recuperar les paraules d’un amic –de l’àmbit de la política local- que en un atac de sinceritat va dir que ell no volia manar, que el seu objectiu era transformar la societat. Transformar significa canviar, fer coses, construir en positiu, més enllà del poder que un pugui arribar a tenir. Està clar que és molt més fàcil canviar coses si tu pots decidir, però si jo fos un polític i estigués a l’oposició, faria política en positiu, donaria idees, propostes, i voldria ser l’alternativa. En canvi, cada cop són més, els que només viuen de desprestigiar i d’inventar mentides que puguin fer malbé la imatge del seu adversari polític. Aquests no són polítics, són una altra cosa que no suma, que no aporta, que ni permet canviar ni transforma. No hi ha temps ni marge de maniobra, ara toca fer política en majúscules amb polítics compromesos, preparats i dialogants. Cada cop hi ha menys i són més víctimes d’atacs, burles i campanyes de desprestigi. Però aquesta és la imatge que tenen els que provoquen aquesta situació. La gent, que és l’única sobirana -i només has d’aturar-te al carrer i parlar amb ells per comprovar-ho-, ho té clar i català.
Som a temps de redreçar la situació, però és molt frustrant que en els últims temps només haguem parlat sense fer, crispat sense construir, desprestigiat sense transformar. Tothom mira pels seus interessos i els meus, com a ciutadà, no són altres que a la meva ciutat pugui tenir els carrers nets, practicar esport en el meu temps lliure al pavelló i banyar-me a la piscina municipal, o agafar llibres de préstec a la biblioteca. M’atenguin en castellà, català, catallà, spanglish, indi o americà, el que vull, per damunt de tot, és gaudir d’una vida digna i d’uns serveis mínims que paguem entre tots, jo també, i als que tenim ple dret.
Que no ens retallin ni els nostres drets ni la nostra dignitat. Retallar és negatiu i resta, ens fa retrocedir i ser més petits. I les societats han de créixer, avançar i evolucionar. Hi ha alternativa. I aquesta, si no m’enganyen totes les persones amb les que parlo quan parlem al carrer, s’acosta.
Lo del palmero de la Torre es vergonzoso.
Tiene gracia, pero no hay peor recorte que ser un chorizo, como su amigo Bustos, y familia.
Parles de dignitat i autocrítica?. Tú?. Potser on escrius PP i CiU cal que hi escriguis PSC-PSOE i et tornis a llegir l’article. Penós Delatower, penós!.
jajjaja, lo de este paco es de estudio. Este chico es un caso perdido de como una persona que no ha pegado golpe en su puñetera vida está viviendo del cuento sólo por ser un lameculo del poder. Yo alucino.
I si fem fora a tots els imputats,per delictes greus, de l’Ajuntament??
Hem arribat a una situació preocupant per insostenible, en la que aquells que ens representen i governen volen mantenir-se en el poder per damunt de tot i de tots.
Escolta noi aquesta frase ja li pots emmarcar als germans Bustos i al Manau i pots afegir al final que marxin ja.
Però clar hi ha un problema si deixen de ser regidors on van? sinó tenen ni ofici ni benefici com diria l’iaia. Ara tots cobren uns bons sous públics de la diputació i de l’entitat metropolitana a més a més de les dietes per assistència al ple municipal a Sabadell, tot, tot sufragat amb fons públics, o sigui amb els nostres diners, és que a sobre es deuen fer un tip de riure i fan bona la dita “ande yo caliente…”
Francesc, entenc que era molt difícil escriure un pamflet després de l’èxit que vas tenir amb el de la setmana passada. Per cert comences a ser molt més gran de l’edat que aparentes i tu en quin grup et situes el dels polítics, els opinadors, els mitjans de comunicació…
El títol té a veure amb el contingut ? Tu has proposat alguna cosa constructiva ?
Altra vegada paraules bèliques “…confrontació, més divisió i més conflicte” on punyeta vius i amb qui et relaciones tu ? Tret de TV13 i Intereconomia i altres mitjans de la caverna mediàtica on sents tants enfrontaments? Tu vius a Catalunya o vius fora del país ? Jo en el meu dia a dia, al carrer, a la feina, amb la família no veig cap bel•ligerància. No inventis situacions.
Ah, era l’excusa per parlar “d’intermediaris”. I aquests son els federalistes i de la tercera via. Perdona noi, però cada dijous el pamflet és més absurd, has vist on ha anat i amb qui s’ha fotografiat el teu intermediari avui ? Amb el PP, C’s i militars de tots colors. Aquesta és la teva alternativa ? Una mostra:
http://www.elmundo.es/cataluna/2013/12/05/52a0860163fd3d9f498b4570.html
http://www.vilaweb.cat/noticia/4160353/20131205/navarro-brinda-rivera-camacho-llanos-luna-constitucio-espanyola.html
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/el_tripartit_constitucionalista_brinda_amb_llanos_de_luna_97452.php
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/navarro-rivera-camacho-celebren-constitucio-acte-delegacio-del-govern-2897849
http://www.ara.cat/politica/PSC-PP-Llanos_de_Luna-Constitucio_0_1042095974.html
M’agradaria saber qui és el teu àmic de l’ambit de la politica local que diu aquesta cursilada que subscrius.
El teu darrer parraf es espectacular, ets un visionari.
Si continues així no et voldran ni per festival de final de curs de l’escola bressol.
PD: com que sempre escrius sobre el mateix començo a preparar els comentaris de la setmana entrant, et sorprendran t’ho asseguro.
I si construïm?
Pregunta grotesca, y más de por donde viene.
Lo del “construir”, ahora y en este pais, suena a sinónimo de trincar.
Eso ha revuelto lo del sistema financiero, nos ha empobrecido a unos mucho y a otros nada.
Los del mercurio construian sabadell, y dicen que nos lo dejaron de lujo. No teníamos bastante con la ruina del Eix Macià, obra de aquel a quien le han puesto monumento, que por no ser menos han ido a montar otro tinglado al lado de la autopista, lo del ikea.
Este Torre, que a lo que está demostrado, trincó y sigue trincando de eso que digo, o sea de lo del mercurio, llama a seguir construyendo. Lo dirá para seguir trincando él, que me deduzco.