Som molts els catalans i les catalanes que no ens sentim còmodes amb el tracte que en els últims anys ens dispensa l’Estat espanyol. El que dic és una obvietat, com també ho és que ni molt menys tots estem a favor de la independència.
En el que segurament sí coincidim la majoria dels catalans i les catalanes és en reclamar un millor encaix, un millor tracte fiscal i un major reconeixement de la nostra identitat pròpia per part de la resta d’Espanya.
Ni el govern espanyol ni el govern català poden fer seves les majories, els “silencis” o les “veus” del poble català en un i en un altre cas i sentit, respectivament.
I quina és la millor solució al problema de relacions Espanya-Catalunya?: Preguntem-ho sense por mitjançant una consulta legal, acordada i, per tant, vinculant i útil, al conjunt dels catalans i les catalanes.
Defenso la consulta com a un element de regeneració democràtica, com un dret del poble català a ser consultat sobre quin futur volem per a Catalunya.
Això sí, no valen trampes. Ni estic a favor que ens neguin el dret a ser consultats, ni tampoc vull que la consulta estigui teledirigida en una única direcció.
Per tant, hem d’avançar sobre la base del diàleg, l’acord i les urnes mitjançant una consulta sobre el futur polític del poble català amb dues preguntes que recullin i representin la majoria dels sentiments actuals dels catalans i les catalanes: Independència, sí o no? i Federalisme i reforma de la Constitució, sí o no?
Abans de fixar una data, és prioritari que fixem les regles del joc (democràtic) perquè no se silenciï la majoria dels catalans i les catalanes i perquè tothom se senti còmode en cas de ser consultat. És necessari davant l’immobilisme del govern espanyol i el pensament únic del govern català.
Personalment n’estic convençut que la majoria avalaria majoritàriament un millor tracte fiscal per a Catalunya com a solució primera al problema. Però de la mateixa manera que no m’agrada que “parlin” per boca meva, també seria trampós fer el mateix en sentit contrari.
I mentre fem aquest debat, la crisi avança i continua causant estralls molt seriosos en termes de desigualtat molt greus. Si bé el debat sobre la independència ha estat marcat fins ara per una gran frivolitat, no ens podem permetre frivolitzar amb els problemes i les necessitats reals i immediates de la gent que està patint una situació gravíssima des del punt de vista econòmic i social.
Per tant i per acabar i avançar, als governs estatal i autonòmic els hi demanaria diàleg, serietat, sensatesa, sensibilitat social, claredat I, el més important, que es posin a governar i a buscar solucions als problemes i les necessitats reals i urgents de la gent. Davant la política devastadora de retallades i de pèrdua de drets socials de les dretes espanyola i catalana el temps corre a favor seu, tant de PP com de CiU, però en contra dels ciutadans que ho estan passant malament.
No ens podem permetre que ens facin perdre els nostres drets socials que tants anys de democràcia ha costat aconseguir.
Tampoc podem permetre que ens facin perdre el temps per acabar tornant al punt de partida.
I si no, temps al temps…
