La matinada del passat diumenge, un grup de feixistes van assaltar la seu del PSC al barri barceloní de Les Corts. Amb crits de “xarnegos de merda” i “fora de Catalunya” contra els joves socialistes catalans, els van agredir amb cops de puny i empentes. Però podria haver estat molt pitjor.
No es tracta d’un atac vandàlic aïllat, sinó d’un nou capítol de violència que se suma al del passat 27 de setembre, quan van aparèixer pintades a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Adrià de Besòs, amb proclames similars.
Mentrestant, ni que sigui per solidaritat, ni que sigui per higiene democràtica, la resta de partits polítics s’esforcen més en desvincular aquest atac de la tensió generada per l’enfrontament de PP i CiU-ERC a l’entorn del debat nacionalista, que a condemnar amb contundència aquests tipus d’atacs que no són més que el resultat de la situació de tensió i divisió a la que ens han abocat les posicions polítiques més radicalitzades de les últimes dècades.
Això és real i està passant aquí i ara i, per tant, és imprescindible que tant el conjunt de les forces polítiques com les institucions democràtiques prenguin les mesures necessàries per frenar l’ambient de crispació que s’està generant al país.
Perquè ningú vegi darrere d’aquest article la recerca de cap rèdit polític vull deixar ben clar que si bé en aquesta ocasió els feixistes cridaven “independència” i “aneu-vos a Espanya”, en d’altres, els brètols han cridat “putos catalanes” i “arriba España”.
Feixisme en primera persona, en estat pur, que no té un altre objectiu que una societat esclava de les seves consignes totalitàries. El seu llenguatge és el de la violència i la seva força la de la por que aquesta pugui acabar imposant.
I precisament per això va néixer la democràcia, per contrarestar aquest tipus de conductes, per salvaguardar la igualtat i el diàleg per transformar les societats democràtiques.
Lamentablement els partits polítics no han estat a l’alçada un cop més, com tampoc ho han estat des de que van caure en les dèries recentralitzadora i independentista dels governs espanyol i català.
Ja n’hi ha prou a la impunitat en aquest tipus de casos, ja n’hi ha prou de tancar els ulls a la realitat que ens ofega i amenaça. La realitat està al carrer i ara, més que mai, toca sortir a descobrir el que està passant. No en benefici propi d’uns, sinó en benefici del conjunt de la ciutadania.
Aquesta és la única bandera del PSC, ni un extrem ni l’altra, la de posar les persones com a primera i única opció, tot i el desgast electoral que això avui pugui suposar. Algú ha de posar el seny i intentar garantir els ponts de diàleg entre Catalunya i Espanya per evitar la fractura social definitiva. Ens insultaran, ens ridiculitzaran i ens amenaçaran, però val la pena resistir-hi, tan o més que la democràcia.
