Sabadell ha demostrat un cop més que, fins i tot en moments complicats com l’actual escenari polític resultant del presumpte Cas Mercuri, ha sabut estar a l’alçada.
Un presumpte cas que a aquestes alçades s’està comprovant que ho és de tot tipus de nimietats -encara per demostrar per cert- menys de cap trama de corrupció urbanística com s’ha volgut vendre des de bon principi des dels àmbits polític i periodístic. Com a mínim, insisteixo, pel que fa a l’ exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i alguns membres del seu entorn.
Bé. No tothom ha estat a l’alçada. Hi ha qui fins i tot s’ha atrevit a qualificar d’incoherent que el recentment anomenat nou alcalde, Joan Carles Sánchez, hi anés a donar suport als jutjats al seu company de partit i fins fa pocs dies predecessor en el càrrec, Manuel Bustos, i qui li va donar l’oportunitat d’iniciar tal i com ell mateix ha afirmat “la seva aventura política”.
En comptes de valorar de forma positiva el gest humà i coherent (recordem que des del primer minut ha defensat la presumpció d’innocència dels seus companys) han volgut continuar generant crispació i titulars, cada dia més dolents i buits de contingut per cert, i ho diu un periodista amb títol oficial…
Al contrari del que alguns han volgut traslladar a l’opinió pública, la presència del nou alcalde de Sabadell als jutjats demostra valentia i generositat, dues coses de les que molts polítics i polítiques van molt mancats a la ciutat i farien bé de prendre’n nota.
El suport de Joan Carles Sánchez a Manuel Bustos evidencia que més enllà de l’opinió pública i del que puguin dir els pocs de sempre, la presumpció d’innocència és i hauria d’haver estat des del primer moment i en el cas de Sabadell la protagonista des que alguns van fer esclatar el que van anomenar Cas Mercuri.
Per sort en política no tothom és igual ni actua de la mateixa manera. Quan tot s’hagi aclarit molts hauran de retractar-se de les seves paraules i conductes, si bé el mal, lamentablement, ja està fet.
Com a mínim i fins que tot s’aclareixi, esperem que aquest Cas serveixi d’exemple del que no pot fer l’oposició de qualsevol govern en situacions d’aquest tipus. Sabadell pot servir perfectament de banc de proves sobre la coherència d’un exalcalde i d’un nou alcalde, de tot un equip de govern i d’un equip humà que han primat els interessos de la ciutat i del seu partit i que, paral.lelament han demostrat a la ciutadania que si bé s’han vist forçats per les circumstàncies a prendre una difícil i injusta decisió, estan demostrant aplicar com ningú les regles del joc democràtic i de l’estat de dret.
M’agraden les paraules, però sobretot sóc un amant dels fets i el de dissabte i tenint en compte l’actual pressió mediàtica i política l’hem de destacar però en positiu. Segurament per això alguns ho han hagut de criticar. Només vull acabar com començava, amb un interrogant. Què farien ells en el seu cas? Vull creure que haguessin actuat de la mateixa manera… o no?
