Tal i com havia avançat la setmana passada, en aquesta ocasió parlaré d’un tema que, més enllà de l’interès merament polític d’alguns i personal d’altres, finalment s’ha anat desinflant fins el punt que, tot just un any després, els mateixos mitjans de comunicació nacionals que titulaven com a presumpta trama de corrupció, avui reconeixen que no hi ha cap prova de cobrament de comissions i es centren en converses, insinuacions, estils i sortides fora de to bàsicament.
Dic això perquè, des del primer moment, he defensat el que molts, per no dir tots, sabíem, que no es tractava més que d’una història interessada que acabarà posant a tots i a tothom al seu lloc. Però un any després i resolts molts dubtes i incògnites em pregunto: després del mal polític i, especialment, el mal personal fet als regidors del PSC imputats, a l’avui exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i als seus amics i familiars, ara què? Us convido a tancar els ulls ni que sigui per un minut i a rumiar com us sentiríeu si vosaltres haguéssiu estat les víctimes d’aquesta història recambolesca, si tot el que heu anat construint al llarg de tants anys, a base de treball, esforç i superació, s’en va en orris com a conseqüència d’acusacions infundades, de rumors variats, d’enveges enverinades, d’insinuacions i converses de terceres persones sense cap base demostrable i, en definitiva, haguessiu pagat, amb escreix, la pena del telediari.
Els que coneixem a Manuel Bustos sabem que és vehement, a vegades per excés, però com podem ser-ho qualsevol de nosaltres si ens intervenen el telèfon durant dos anys… No vull imaginar-me quin efecte i com quedaria estèticament la transcripció punt per punt, de les meves converses privades. Dit això i a l’espera que la justícia faci la seva feina, crec que ha arribat el moment de recordar tot el que sí ha fet (és real) per la ciutat aquest equip de persones que l’any 1999, sota el lideratge d’en Manuel Bustos, va començar una nova i brillant etapa per a Sabadell, per fer de la ciutat el que és avui dia. I ho van fer amb un equip amb poca experiència, cert, però amb moltes ganes, il·lusió i energia. La suma de tot plegat ha permès construir una ciutat de i per a les persones, per al conjunt dels sabadellencs i les sabadellenques: en equipaments i serveis, amb la cohesió social, l’equilibri territorial, les millors infraestructures i l’aposta pel patrimoni per bandera.
La nova Fira Sabadell i el nou Mercat Central; el Vapor Llonch, amb 60 milions d’euros en subvencions entre 2002 i 2012 per desenvolupar serveis per la ciutadania; el centre d’empreses de Can Roqueta; el Centre de formació Cal Molins per a potenciar la formació professional lligada als certificats de professionalitat; el Pacte per a la Millora de l’Ocupació i la Competitivitat o, més recentment, la B30, són només alguns dels protagonistes d’aquesta brillant història per fer créixer la ciutat durant els últims anys i fer d’ella la Smart City i model de ciutat que és actualment. El premi per a qui ha liderat tot això i moltes coses més és encara a dia d’avui l’escarni constant, la pèrdua d’una de les alcaldies més consolidades del país i, el que és pitjor, els dubtes creats a aquells que és el que més l’importa: la ciutadania.
Ahir dimecres, 27 de novembre, va fer tot just un any que agents dels Mossos d’Esquadra, per ordre judicial, van irrompre a l’ajuntament de Sabadell per recollir proves d’una nova presumpta trama políticoempresarial batejada com a cas Mercuri. Avui, les conseqüències d’aquest procés només han estat polítiques. L’històric alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, tot i que conserva l’acta de regidor, ha estat apartat de la primera línia política.
Fa un any, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell, Ramón González García, permetia l’execució d’una operació liderada pel fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, després de gairebé dos anys d’escoltes telefòniques arran d’una denúncia de l’empresari Nicolás Giner, el febrer de l’any 2010. Giner assegurava que es pagaven suborns per obtenir adjudicacions d’obres i serveis a la ciutat.
Van ser 38 les persones imputades i dotze els detinguts. Entre ells l’exregidor del PP local Jordi Soriano, qui mantenia les converses amb els empresaris i sospitós de cobrar un 3 per cent de les comissions d’obres, punt no provat, tal i com recull la segona part del sumari del cas, el secret del qual va aixecar-se fa només unes setmanes.
La defensa de l’exalcalde Bustos, ja va aclarir fa uns mesos, amb l’aixecament parcial de la investigació, que ni ell ni cap treballador municipal estaven implicats en la peça principal de la investigació, amb l’exregidor popular i una quinzena d’empresaris imputats. Es van detallar totes i cadascuna de les relacions municipals amb les empreses, els responsables de les quals tenien trucades intervingudes amb Jordi Soriano. Algunes no havien guanyat cap concurs públic de l’Ajuntament de Sabadell. Avui, tampoc s’ha pogut demostrar que cap empresari entregués cap sobre o fes cap ingrés sospitós.
Un any després tot apunta a què, amb tota probabilitat, s’haurà comès una de les més flagrants injustícies polítiques que recordem, com a mínim, els de la meva generació.
I ara què? Qui farà justícia amb els que han estat ajusticiats abans de temps sense respectar la seva presumpció d’innocència?
