Opinió de Jordi Serrano: 'Cal una Fundació Carter sabadellenca'

Com és conegut la Fundació Carter, de l’expresident dels EUA Jimmy Carter, es dedica a fer de mediadora en tots els conflictes haguts i per haver d’arreu del món. Crec sincerament que caldria que alguna institució sabadellenca contractés els seus serveis. Fa molta falta.

Sabadell és, de sempre, una ciutat cantelluda. Els sabadellencs som gent inquieta i amb un gran sentit crític. Ara bé aquest acusat sentit crític arriba en molts casos a ser quasi una patologia social. Aquí hem fomentat tant l’esperit crític que quasi no sabem fer una altra cosa que criticar. Potser el que caldria fomentar és la capacitat d’anàlisi. Veure els pros i els contres de les coses i sobretot fomentar la capacitat de cooperació.

Vivim uns dies on hi ha una crispació a la ciutat molt elevada. Hi ha conflictes entre govern i oposició municipal, fins aquí, en part, seria com a qualsevol altre poble o ciutat. Però tenim conflictes entre partits de l’oposició; tenim conflictes dins de cada partit entre diversos sectors. Tenim conflictes a la ciutat de tota mena i diríem que al final hi ha un malestar ciutadà que acaba paralitzant qualsevol iniciativa positiva. Això sí, hi ha molta gent que se sent més còmode amb un bon conflicte que amb una bona solució i entesa.

Podríem intentar buscar les causes en la diversitat ideològica. Si hi hagués conflictes per aquesta raó encara hi hauria una certa explicació. De totes maneres en aquests moments més que grans certeses estem vivint uns dies de grans incerteses pel que fa a grans plantejaments ideològics i és molt dubtós que en l’àmbit de la ciutat hi puguin haver set o vuit opcions diferents. Però inclús més enllà de les diferències, no podríem mantenir un debat seré a la ciutat? Per què les diferències ideològiques han de suposar dificultats a l’amistat? O si no voleu parlar d’amistat, almenys de poder mantenir un debat obert i fructífer?

També és cert que la immensa majoria de la ciutadania viu d’esquenes a tot aquest ambient malaltís. De fet penso que un dels grans handicaps per tal que el ciutadà participi de la política local és que relaciona política amb mal rotllo. Amb raó.
Crec que tothom s’hauria d’esforçar a començar a conrear un tipus de relacions polítiques diferents. Tothom hauria de fer una mica de Fundació Carter. Alguns han començat a fer-ho. El resultat està sent curiós. Per una banda genera un gran desconcert. Per què no es fiquen i critiquen a tothom? I per altra banda, un gran desassossec. Parlar bé d’algú es converteix en un gran enigma. I es clar el resultat és rebre per tot arreu. La gent no suporta el diferent.

Si no es comença a donar alguns passos arribarem al maig amb tothom barallat i després amb un panorama de fragmentació bestial no serà possible vestir acords mínimament duradors. I així estarem pels segles dels segles? Quatre anys més igual?

Ostres sembla un article dictat per l’esperit nadalenc!