El Procés Constituent de Sabadell es va plantejar fa temps quin paper tenir de cara a les eleccions municipals. Hi va haver la possibilitat d’iniciar la creació d’una candidatura ciutadana que forcés als partits d’esquerres a unir-se. En aquells moments s’estava gestant discretament Guanyem Barcelona. El PC va decidir en diverses votacions no ser proactiu. Hagués pogut jugar el paper de Guanyem Barcelona. En el grup central del PC hi havia persones independents però també persones lligades a tres partits polítics. Aquestes darreres estaven preocupades en neutralitzar el PC. I ho van aconseguir.
Un dels moments que el PC es va apartar de la funció principal a la que està encaminat, ajudar a crear un gran bloc d’esquerres a les eleccions al Parlament, va ser quan es va decidir que al PC només hi cabia l’opció dels que votaven sí a la independència, deixant de banda els que volien exercir el dret a l’autodeterminació i una república catalana però federada. Si bé aquesta decisió al Grup Promotor de Catalunya va ser dolenta perquè allunyava del PC a amplis suports de gent d’esquerres, en el cas de Sabadell aquesta decisió va ser encara més funesta, ja que per la composició sociològica de la pròpia ciutat té molta més repercussió. Podria passar que a les properes eleccions generals espanyoles el partit més votat pels sabadellencs fos Podem, que com és conegut no propugna la independència.
El PC, però ha fet una tasca encomiable. Va convocar multitud de reunions bilaterals i multilaterals. La més significativa al meu parer a finals del mes de juny a l’Aliança Francesa on es va anunciar que Entesa i la CUP anaven junts en un projecte anomenat Crida. Crec que no hi ha res a dir, la Crida ha fet el camí que creien més convenient i la ciutadania ja dictaminarà quin suport li dóna. El problema és la resta.
El PC ha certificat ara el que estava escrit al juny. La direcció del PC a Sabadell ha estat encertada apartant-se dels conflictes derivats de les eleccions municipals. És significatiu però que en la segona opció a votar hi havia obrir converses amb la Crida i/o ICV-EUiA i en canvi no amb Podem. Les sensates declaracions d’Arcadi Oliveras sobre el paper del PC de cara a les properes eleccions al Parlament n’han estat el punt de referència i actuen contra aquells que volen convertir el PC en un partit convencional.
El dia 25 de maig de 2015 a l’Ajuntament hi haurà els següents partits: PP, Ciutadans, CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, Podem i la Crida. Total vuit partits o coalicions de les que almenys cinc es reclamen de l’esquerra. Està bé criticar el bipartidisme, però no voleu dir que a Sabadell en fem un gran massa?
Tothom actua com sempre quan la realitat requereix atreviment. Ja se sap que això normalment fa por. Com deia Walter Benjamin: “mentre actuem anem clarament per davant del que és el nostre coneixement” i això fa vertigen. La qüestió és que el coratge a assajar nous camins inexplorats hauria de ser l’autèntica política, la vella i la nova. Al meu parer pensar un escenari que no hi és i construir-lo és l’essència de la política i és apassionant.
Caldrà esperar al 2019? Ostres, ostres, ostres. Tic, tac, tic tac, queden quinze dies.
