Demà diumenge s’acaba el termini per a votar per alguns dels 46 projectes presentats en aquesta nova eina participativa endegada per l’ajuntament de Sabadell. Fins divendres, més de 5.000 sabadellencs han pogut fer-ho de manera telemàtica o presencial als diversos punts habilitats en els centres cívics, validant per tant el procés que s’iniciava sense saber ben bé com reaccionaria la ciutadania. La xifra és minsa, però tots els començaments són difícils i encara més quan la participació ha estat segrestada durant tants anys pels diversos governs del PSC.
Encara recordo vagament que fa uns vint anys l’Ajuntament va pretendre incentivar el reciclatge de residus amb una normativa que preveia que els districtes que més en recollien podien després revertir els diners recaptats en millores pels seus barris. Les Associacions de Veïns, sempre tan proclius a acostar-se al poder, es van creure la jugada i van acceptar el joc, però el partit va durar molt poc ja que el caos generat per les demandes de les entitats veïnals, va desembocar en la retirada del projecte. L’arribada de Bustos a l’Ajuntament també va venir acompanyada del seu cartipàs manipulador i el ‘Procés Participatiu’ venut a bombo i platerets, amb una planificada estructura mediàtica i amb els personatges adients per a vendre-la que no van tenir escrúpols a fer veure que els veïns triaven un projecte per al barri quan en realitat ja estava tot el peix venut. Alguns tècnics van participar d’aquesta parafernàlia vergonyosa i vistos els enganys, el projecte es va guardar al calaix.
El nou ajuntament sortit de les urnes ara fa un any ha presentat un pla que com a mínim defuig de la manipulació i de l’estafa, sent clarament democràtic i integrador. Ignoro si se l’han copiat d’altres ajuntaments, però si la còpia és bona, endavant amb el que pugui sortir. L’èxit de la proposta segurament no es troba en la participació, sinó en el treball curós i conscienciós d’unes entitats que han treballat de valent per tal de presentar projectes inclusius i diversos. No passo a valorar-ne cap d’ells perquè penso que això és feina del votant. Tots tenen en comú la necessitat de millorar la vida de les persones i d’oferir serveis que no existeixen o són molt precaris i per tant esdevenen necessaris per a una gran part de veïns. Malauradament, un milió d’euros dóna per ben poc; suposa un 0,5 per cent del pressupost total de l’Ajuntament. N’és un començament i crec que s’escau augmentar-lo en les pròximes convocatòries, amb l’objectiu de no generar frustracions en les entitats que per motius diversos no puguin mai accedir a les subvencions. S’ha de tenir en compte que no totes tenen el mateix poder de convocatòria i per tant algunes no poden arribar a moure’s per intentar publicitar els seus projectes. Seria bo també que, una vegada coneguts els guanyadors, l’Ajuntament valorés quins dels ‘perdedors’ caldria prendre en consideració, per diferents motius, aprovant una partida especial si així ho creu el Ple. Té sentit, per exemple, que els projectes que tenen com a pressupost mil euros quedin ignorats per l’administració? Per acabar, caldria que aquest milió d’euros s’incrementés en els pròxims anys, ja que és previsible que creixin els projectes presentats. El doble no estaria pas malament.
Cal també fer una valoració exhaustiva de la participació. Tot i que la dada és ridícula (podien votar els majors de 14 anys), és un primer pas. Els ciutadans estem massa acostumats a votar cada quatre anys i és molt difícil que en poc temps canviem el nostre cervell per entendre que som necessaris i formen part d’una comunitat. L’ajuntament de Sabadell ha de posar també les eines perquè entenguem que no hi ha trampes i que realment podem recolzar projectes amb el nostre vot. La idea és bona i ens convé especialment en aquests moments on la política està tan desvirtuada i on els índexs de participació en les diferents eleccions baixen de manera brutal. Sempre s’ha dit que l’ajuntament és la institució que els ciutadans tenen més a prop i per tant la que poden valorar d’una manera més objectiva. Malauradament, els votants perceben que alcaldes i regidors són ben lluny del votant, augmentant també aquí l’abstenció. Aquest procés participatiu és una primera pedra per guanyar-se la ciutadania, per implicar-la en allò que pot ser útil, vistós i profitós per a tots. Ha funcionat bé i naturalment pot millorar. Per molts anys!
