ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Ayuso, portaveu del PSC a l’Ajuntament
“El PSC manté el seu compromís amb l’acord unànim de les forces polítiques de la ciutat de cessió de la part de nord de Cal Balsach al Casal El Tallaret”. Aquesta ha estat la primera frase de la meva intervenció a dos plens municipals on s’ha tractat aquest tema. Avui el grup municipal socialista i el PSC de Sabadell mantenim la voluntat i el compromís de fer-ho possible.
Però també volem que les coses es facin bé, que es facin conforme marca la llei, amb respecte a la normativa urbanística vigent i també amb respecte amb allò que va aprovar el ple municipal de manera unànim el febrer de 2015.
Quan el nou govern de la ciutat va assumir el compromís de fer possible aquest acord va assumir també fer-ho amb respecte a la llei i als processos amb que les administracions públiques ens hem dotat democràticament. Però al nostre entendre el govern no ho ha fet.
Al ple del mes de gener ja vem tenir oportunitat de traslladar els nostres dubtes sobre la correcció de les condicions de la concessió així com respecte al procés seguit, o més ben dit, el procés que no s’havia seguit. En concret vam expressar dubtes sobre la durada de la concessió: 21 anys d’ús exclusiu i excloent d’un espai públic per part d’una entitat privada. Vam expressar dubtes també sobre el fet que la concessió sigui gratuïta, és a dir, l’entitat no haurà de pagar cap cànon ni lloguer durant 21 anys per la utilització de gairebé 900 metres quadrats d’un espai públic. Vam plantejar també dubtes sobre el fet que la concessió es vulgui fer per adjudicació directa, és a dir, sense concurrència pública o igualtat d’oportunitats per altres entitats que volguessin o poguessin presentar-se al procés de concessió. Vam plantejar dubtes sobre la inexistència d’una garantia suficient i finalment vam plantejar dubtes sobre la necessitat que, com estableix la llei urbanística vigent, abans d’acordar la concessió es modifiqui el Pla General per tal de permetre que a la part nord de Cal Balsach es puguin desenvolupar usos associatius.
Aquest darrer punt és especialment rellevant ja que la part nord de Cal Balsach està qualificada urbanísticament com a espai esportiu, i segons la normativa urbanística local i nacional es tracta d’usos exclusius i excloents, no permetent-se que es desenvolupin altres usos si no es porta a terme una modificació de la planificació urbanística que ho permeti. Per tant per tal que el Casal El Tallaret pugui desenvolupar les seves activitats associatives (que son les pròpies de l’entitat segons els seus estatuts) s’ha de procedir prèviament a aquesta modificació puntual del planejament de Sabadell. Això és el que diu també la moció aprovada per unanimitat al mes de febrer de 2015.
Això no s’ha fet. El grup municipal socialista a més de plantejar els seus dubtes al ple de passat gener va presentar al·legacions a l’aprovació inicial del procediment de concessió. El govern va desestimar les al·legacions i va portar a ple la continuació del procediment de concessió. És per això que el grup municipal Socialista va votar en contra del dictamen, i vam tornar a requerir al govern que compleixi amb la legalitat i respecti els acords de ple.
Hem advertit en tres ocasions, demanant fins i tot que el dictamen quedés sobre la taula per tal de discutir, debatre, i si era possible acordar una solució al que per nosaltres és una greu infracció urbanística. El govern va fer cas omís a les nostres sol·licituds i davant d’aquesta actitud el grup municipal socialista s’ha vist obligat a demanar empara als tribunals. Vam presentar una denúncia per possibles delictes de tràfic d’influències, prevaricació urbanística, contra l’ordenació del territori i de negociacions prohibides als funcionaris, i immediatament un jutjat de l’àmbit penal de Sabadell va requerir al govern que li enviés l’expedient de Can Balsach, i paralel·lament va citar al tinent d’alcalde Maties Serracant que comparegui davant dels tribunals en qualitat d’imputat (ara investigat).
Aquest són els fets. Ara ens preocupen les conseqüències i les derivades de tot plegat. La primera és la pseudo fugida del regidor imputat. Maties Serracant no dimiteix, tot i haver exigit per activa i per passiva que altres ho fessin en circumstàncies similars. Maties Serracant no compleix els seu propi codi ètic que estableix que quan un càrrec electe és imputat per un delicte de corrupció, com és el cas, deixarà automàticament el seu càrrec electe.
Tampoc l’alcalde està a l’alçada de les seves paraules i dels seus compromisos. Entenem que sigui difícil mantenir el ja fràgil equilibri del govern abans d’aquests greus fets, però davant la negativa del regidor imputat a presentar la seva dimissió, l’alcalde hauria d’haver exercit la seva pressumpta autoritat i hauria d’haver cessat al regidor imputat i l’hauria d’haver apartat, no només de les responsabilitats institucionals, sinò també del seu escó al govern de la ciutat.
Diuen que “una cosa es predicar y otra dar trigo” i en aquest cas, el “nou govern”, el “govern de canvi i transformador” predica molt però no dona exemple. Bé, sí que poden ser un trist exemple d’alguna cosa: quan es compleix un any de nou govern aquest ja té un regidor imputat, i molt em temo que no serà l’últim.
