ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Ayuso, portaveu del PSC a l’Ajuntament
“El PSC manté el seu compromís amb l’acord unànim de les forces polítiques de la ciutat de cessió de la part de nord de Cal Balsach al Casal El Tallaret”. Aquesta ha estat la primera frase de la meva intervenció a dos plens municipals on s’ha tractat aquest tema. Avui el grup municipal socialista i el PSC de Sabadell mantenim la voluntat i el compromís de fer-ho possible.
Però també volem que les coses es facin bé, que es facin conforme marca la llei, amb respecte a la normativa urbanística vigent i també amb respecte amb allò que va aprovar el ple municipal de manera unànim el febrer de 2015.
Quan el nou govern de la ciutat va assumir el compromís de fer possible aquest acord va assumir també fer-ho amb respecte a la llei i als processos amb que les administracions públiques ens hem dotat democràticament. Però al nostre entendre el govern no ho ha fet.
Al ple del mes de gener ja vem tenir oportunitat de traslladar els nostres dubtes sobre la correcció de les condicions de la concessió així com respecte al procés seguit, o més ben dit, el procés que no s’havia seguit. En concret vam expressar dubtes sobre la durada de la concessió: 21 anys d’ús exclusiu i excloent d’un espai públic per part d’una entitat privada. Vam expressar dubtes també sobre el fet que la concessió sigui gratuïta, és a dir, l’entitat no haurà de pagar cap cànon ni lloguer durant 21 anys per la utilització de gairebé 900 metres quadrats d’un espai públic. Vam plantejar també dubtes sobre el fet que la concessió es vulgui fer per adjudicació directa, és a dir, sense concurrència pública o igualtat d’oportunitats per altres entitats que volguessin o poguessin presentar-se al procés de concessió. Vam plantejar dubtes sobre la inexistència d’una garantia suficient i finalment vam plantejar dubtes sobre la necessitat que, com estableix la llei urbanística vigent, abans d’acordar la concessió es modifiqui el Pla General per tal de permetre que a la part nord de Cal Balsach es puguin desenvolupar usos associatius.
Aquest darrer punt és especialment rellevant ja que la part nord de Cal Balsach està qualificada urbanísticament com a espai esportiu, i segons la normativa urbanística local i nacional es tracta d’usos exclusius i excloents, no permetent-se que es desenvolupin altres usos si no es porta a terme una modificació de la planificació urbanística que ho permeti. Per tant per tal que el Casal El Tallaret pugui desenvolupar les seves activitats associatives (que son les pròpies de l’entitat segons els seus estatuts) s’ha de procedir prèviament a aquesta modificació puntual del planejament de Sabadell. Això és el que diu també la moció aprovada per unanimitat al mes de febrer de 2015.
Això no s’ha fet. El grup municipal socialista a més de plantejar els seus dubtes al ple de passat gener va presentar al·legacions a l’aprovació inicial del procediment de concessió. El govern va desestimar les al·legacions i va portar a ple la continuació del procediment de concessió. És per això que el grup municipal Socialista va votar en contra del dictamen, i vam tornar a requerir al govern que compleixi amb la legalitat i respecti els acords de ple.
Hem advertit en tres ocasions, demanant fins i tot que el dictamen quedés sobre la taula per tal de discutir, debatre, i si era possible acordar una solució al que per nosaltres és una greu infracció urbanística. El govern va fer cas omís a les nostres sol·licituds i davant d’aquesta actitud el grup municipal socialista s’ha vist obligat a demanar empara als tribunals. Vam presentar una denúncia per possibles delictes de tràfic d’influències, prevaricació urbanística, contra l’ordenació del territori i de negociacions prohibides als funcionaris, i immediatament un jutjat de l’àmbit penal de Sabadell va requerir al govern que li enviés l’expedient de Can Balsach, i paralel·lament va citar al tinent d’alcalde Maties Serracant que comparegui davant dels tribunals en qualitat d’imputat (ara investigat).
Aquest són els fets. Ara ens preocupen les conseqüències i les derivades de tot plegat. La primera és la pseudo fugida del regidor imputat. Maties Serracant no dimiteix, tot i haver exigit per activa i per passiva que altres ho fessin en circumstàncies similars. Maties Serracant no compleix els seu propi codi ètic que estableix que quan un càrrec electe és imputat per un delicte de corrupció, com és el cas, deixarà automàticament el seu càrrec electe.
Tampoc l’alcalde està a l’alçada de les seves paraules i dels seus compromisos. Entenem que sigui difícil mantenir el ja fràgil equilibri del govern abans d’aquests greus fets, però davant la negativa del regidor imputat a presentar la seva dimissió, l’alcalde hauria d’haver exercit la seva pressumpta autoritat i hauria d’haver cessat al regidor imputat i l’hauria d’haver apartat, no només de les responsabilitats institucionals, sinò també del seu escó al govern de la ciutat.
Diuen que “una cosa es predicar y otra dar trigo” i en aquest cas, el “nou govern”, el “govern de canvi i transformador” predica molt però no dona exemple. Bé, sí que poden ser un trist exemple d’alguna cosa: quan es compleix un any de nou govern aquest ja té un regidor imputat, i molt em temo que no serà l’últim.
Dir-li cínic, al senyor Ayuso, resultaria terriblement curt atés l’abast d’aquesta tal martingalada. Entre els “palabros” que fa servir n’hi ha un de curiós: derivada. Deu venir la física i, per tant, li cauria fora de registre, a l’escrit del senyor Ayuso. Però posats a fer, derivaré (ara en termes mariners). A la deriva, la seva, el senyor Ayuso imputat-investigat sembla voler, i de fet ho diu (perversament, és clar), que Maties Serracant caigui en aquesta tal situació judicial dels qui son al purgatori. previ a la condemna o la redempció. El senyor Ayuso, vist el que ha escrit aquí, es vol fer passar per bo a base de posar d’igual de dolent al senyor Serracant. Les comparacions són de natural odioses. I, en aquest cas, el senyor Ayuso no té autoritat per comparar (està al purgatori). No diré al Senyor Serracant que recorri al senyor bisbe en plan pare confessor (ell i els de la Crida i els més farisaico-catòlics del gran Xuli, encara serien capaços. Venen d’on venen i son el que son, per molt que es diguin republicans). Modestament, només recomano que depurin responsabilitats per avall. Atés que el tema va anar a tot de plens municipals, el secretari municipal no havia d’advertir sobre la legalitat de les decisions del consistori? A urbanisme no hi ha ningú que vetlli per la legalitat? La ignorància de la llei no exhimeix d’acatar-la. En aquesta Catalunya on, en les antípodes del republicanisme, del saltar-se la llei se n’ha dit “democràcia” (TV3 no para de predicar-enredar al respecte) això d’ara i aquí no és més que una anècdota fins i tot menor. El senyor Xuli, vist el que se li ha vist, no inspira cap solvència ni per tant confiança. És un altre fora de la llei, com el Bustos o l’Ayuso encara que no sigui de la mateixa organització d’aquests. Però el Senyor Serracant té ara una oportunitat per redimir-se i dirimir responsabilitats, a més de la seva pròpia, per molt que aquesta quedi en l’omissió o, dit en castís, la badada. La ignorància de la llei, insisteixo, no eximeix de complir-la. En castellà, és un clàssic: La ignorancia de la ley no exime de su cumplimiento. I, en més castís, ser babau no és cap mèrit per un regidor ni per ningú, més aviat tot el contrari.
Una nova crisis al PSC de Sabadell? Seria la tercera en poc temps propiciada per l’Ayuso. Diuen que regidors, exregidors i membres de la gestora no sabien res de les intencions de l’Ayuso d’interposar una denuncia. No seria hora de que plegués?
El més intrigant de l’article és el final: “quan es compleix un any de nou govern, aquest ja té un regidor imputat, i molt em temo que no serà l’últim”. Si ho he entès bé, el Sr. Ayuso ve a dir que hi podria haver irregularitats en l’actuació de l’administració pública en compliment d’un mandat (unànime) del ple de l’ajuntament; però que enlloc d’acudir al conteciós-administratiu ha decidit tirar per la via penal per presumptes delictes de tràfic d’influències i que, per això, perquè ELL ha denunciat, ara el nou govern ja té imputats “i no serà l’últim”! Cal entendre-ho com una amenaça? Sempre que vulgui discutir un procediment administratiu presentarà una denúncia? Ja posats, en vista que les seves amenaces suposen una posada en perill pels regidors que s’ha demostrat com a realitzable, caldria denunciar el Sr. Ayuso per un delicte d’amenaces?
Aquest article és un absolut despropòsit i fa afirmacions falses o contradictòries. Sembla comprensible que no hi hagi concurs públic si el ple (per unanimitat!) va decidir cedir l’espai a El Talleret. Com es pot convocar un concurs per cedir un espai a una entitat en concret? No té sentit. Qui ho diu que no és compatible l’ús pel que s’ha cedit l’espai amb “l’ús esportiu” quan la llei el que diu és que no pot ser un ús incompatible? Per què afirma que la cessió és gratuïta si s’ha calculat en funció a la realització d’unes obres (necessàries pel manteniment de l’espai) de milers d’euros i tal com preveu la llei que es pot fer en alguns casos de cessions? I en tot cas, on veu el tràfic d’influències o la prevaricació urbanística si s’està obeint un mandat unànime del Ple (no d’una part) i seguint la llei urbanística?
Per discutir els aspectes tècnics que posa falsament sobre la taula sempre pot recórrer a la jurisdicció contenciosa. Haver optat per la via penal no fa més que posar en evidència el joc brut tradicional, constant i permanent del grup municipal del PSC de Sabadell, totalment esquitxat de corrupció i que es va destapant que té els mateixos escrúpols morals quan governa que quan és a l’oposició.
Pongamos, por un poner y en plan pongos, que una comunidad de escalera acuerde tener a bien que en viviendas de la susosicha se establezcan negocios de prostitución. Desde luego, la tal decisión no equivaldría a legalizar la prostitución. En lo del Dret a Disidir, pues ya que ni la mayoría vecinal (Insisto, a ese personal que se dice político le pasa lo que al Maties porque ellos mismos se han puesto fuera de la ley a lo chulo. A los Ayuso-Bustos, que también pero con la pasta enmedio trincada en ca n’alsina o en can xupa, ni se les ocurrió llevar a pleno municipal sus presuntas y por ello investigadas tropelías)Los plenos municipales no tienen ninguna competencia para saltar leyes ni, explicita o implicitamente, hacérselas a medida,en plan Dret a disidir. En mis tiempos, el respeto a legalidad era la piedra de toque del republicanismo, y no sólo por hacer frente a los caciques de turno que en su prepotencia se lo saltaran. Este alcalde delata por ahi que en lo de republicano va al nivel de las repúblicas islámicas o las bananeras. El Maties se habrá dejado enredar en esa orgía ilegalista. Sobre Ayuso y su “colla”, impresentables como socialistas, pues ya ha escrito esto aquí que valdría como autoacta de defunción política, tras lo de las piezas mercuriales en lo suyo y en lo de su mentor Bustos. Y, respecto a este del tal Thomas presumiendo de bueno, pues un fuera de la ley pero en aficionao y gratis. Ni puntería ni media hostia, con perdón. Catalunya es ahora como un Far West, el Parlament de la Forcadell, el Saloon, y Sabadell un Cansisiti de tres al cuarto. Pero vamos, que a ver como sigue esto. Lo del OK Corral era mogollón de cutre, en pleno desierto que ni el de los campos de níjar de Goitisolo y sus posteriores exteriores para spaghettiwesterns, y no veas la del Duelo de Titanes que en plan peli va de aquello. A falta de cuatreros quizá se podrían poner unos funcionarios, más como actores meritorios que como extras. Y de pistoleros, el que la tenga más larga, claro. Ayuso ha desenfundado.
El recurso a la vía penal es un exceso (y un oportunismo). Con seguridad quien ha realizado la denuncia tiene animadversión al denunciado. Pero ni lo uno ni lo otro es novedoso.
Hace mucho tiempo que se aplica en Sabadell la desmesura en las descalificaciones a quien opina, milita etc. en otra onda. De la política como espacio para formar ciudadanos, como fue en otro tiempo la exposición de argumentos sobre proyectos municipales por quienes gobernaban o aspiraban a ello, hemos ido pasando a la descalificación global y con “argumentos” ad hominem (rechazo de una idea por descalificación de quien la expresa).
Disculpa, no me refiero a tu escrito, Thomas. Es bastante mesurado en términos relativos.
Si bien ¿Qué tiene que ver que se apruebe por unanimidad un procedimiento -en el que han de prevalecer garantías legales de concurrencia entre los posibles beneficiarios, cumplimiento de las normas urbanísticas etc.- con que no pueda/deba denunciarse su aplicación concreta si no se atiene a todo ello? ¿Qué proporcionalidad guarda la cesión excluyente por 21 años de un espacio de 900 metros cuadrados con la excelente ubicación que ocupa Can Balsach con que sus beneficiarios futuros asuman el coste de las obras para adecuarlo al uso que ellos pretendan realizar -no se trata de una inversión de gran que eleve el valor del edificio por adecuarse a cualquier tipo de usos que pueda decidir el municipio en el futuro-, que por lo demás apenas tendría un coste apenas superior a los mil euros al mes? Con otro uso privado y parcelado en espacios que permitiesen loft, restaurants, comercios ¿que precio de mercado alcanzaría ese espacio y podría emplearse para becas comedor o lo que se precise?
No. No es deseable la judialización y menos por lo penal. Pero suponer que el afirmar que ya hay un imputado y que “em temo que no serà l’últim” constituye un delito de amenazas ¿No constituye un contrasentido superior a los que crees advertir en las afirmaciones de terceros? ¿seguro que no encontraríamos descalificaciones generales de los adversarios por los ahora denunciados que por tildarles de delincuentes (corruptos…) pudieran ser objeto de nuevas denuncias antes que esa presunta amenaza?
¿Empezarán ahora quienes acaban de iniciar la senda de la denuncia a fijar pegatinas por las farolas con dibujitos de alguien que se apropia de un gran edificio público y lemas del tipo “Estil CRIDA/CUP no gràcies”?
Me temo que andamos por una senda que daña el buen nombre de la ciudad en su conjunto. No sólo por los delitos ya juzgados o presuntos. Muchas de las reacciones descalificatorias con quien opine distinto añaden descrédito colectivo. O detenemos esa ya larga marcha o la política municipal quedará reducida al terreno en que prevalezca quien mayores insultos pronuncie… por distanciamiento de quienes abominen del espectáculo.
TAL VEZ EL CONTROL DE INSERCIÓN DE OPINIONES DEBERÍA SER ALGO MENOS LAXO EN LA TOLERANCIA CON EL ESTILO DE LAS DESCALIFICACIONES. NO ME REFIERO A CENSURAR CUALQUIER DISCREPANCIA DE FONDO, ME LIMITO A AQUELLAS QUE POR SU FORMA PUDIERAN SER OBJETO DE DENUNCIA. NO SOY DOCTO EN EL TEMA, PERO MÁS ALLÁ DE INCLUIR EXPRESIONES DE DUDOSO GUSTO EN LOS COMENTARIOS (PUES LIMITAR LA EXPRESIÓN AL QUE NO ALCANCE CIERTOS UMBRALES FORMALES SERÍA UN ACTO TAN CLASISTA COMO ARBITRARIO), OBSERVO NO POCAS EXPRESIONES QUE PUDIERA SER OBJETO DE DENUNCIA.
p.d. THOMAS, te pido disculpas de nuevo, pues discrepo de alguna de tus inferencias, como muestro más arriba, pero no mereces que la reflexión que he introducido esté bajo tu escrito, que no destaca por su tono dado el ambiente enrarecido.
No hace falta que me pidas disculpas. Se trata de eso, de debatir, no me he sentido ofendido (por otro lado, el post de Juanitu no me merece ningún comentario, no lo he ni entendido casi… xD).
Aprovecho para realizar apreciaciones a tus comentarios y para el caso:
En primer lugar, no hablo de decisión unánime de forma banal, como si ello lo justificara todo. Lo acentúo por su relevancia en un caso en el que la decisión es totalmente legal. No es lo mismo una cesión que una concesión, su régimen jurídico es distinto y el pueblo tiene plenas competencias para tomar una decisión como ésta a través del Pleno municipal. Dejar claro eso.
Sobre la oportunidad o no de la cesión (obras, precio, años, metros cuadrados, etc.), bastaría con defender que así se ha decidido democráticamente y respetando la Ley (diga lo que diga el Sr. Ayuso). Lo que emites son juicios de valor políticos, respetables (puedes no estar de acuerdo con la decisión), pero la opinión política mayoritaria es otra. Y como parece que el aspecto técnico preocupa pues se puede precisar algo más: 1) es perfectamente legal ceder el espacio; 2) es perfectamente legal y proporcional el cálculo realizado de años en función a la inversión a realizar por la entidad, pues se calcula según criterios legales; 3) es perfectamente compatible su uso como no contradictorio con el deportivo (no hace falta más que ver que el edificio adyacente es un Centro Cívico); 4) No se puede contemplar muchas otras opciones por cuanto el edificio se ha catalogado como edificio protegido por su interés cultural (a lo mejor deberíamos preguntarnos pq el PSC convirtió en “uso deportivo” un edificio que luego protegió para que no pudiera echarse abajo ni modificarse substancialmente…), 5) para el caso, la cesión tuvo su período de exposición pública (le requerida por ley) de 30 días, en los que se podía haber presentado las enmiendas oportunas… En resumen, que creo que el Sr Ayuso consigue (mediante mentiras) general la sospecha de ilegalidad sobre algo que no debería tenerla…
Sobre las “amenazas” del Sr. Ayuso, pretendía tener un tono irónico… No lo denunciaría por ello… Pero suena totalmente a “amenaza realizable” que se deje en el aire que este gobierno puede tener más imputados en el futuro si quien lo afirma es el denunciante que ha dejado en esta situación al actual investigado… Era un sarcasmo para decir que (ahí creo que estaremos de acuerdo), es algo cínico realizar una afirmación como ésta, que estaría a la altura de una denuncia por amenazas por haberla realizado… 😉
Finalmente, opino que, lamentablemente, el Sr Ayuso ya se ha salido con la suya (ya ha ganado), pq ha conseguido generar un debate en el sentido del “todos son iguales”, que consigue restar importancia a sus imputaciones y desgastar al nuevo gobierno de la ciudad… (y lo ha logrado utilizando los juzgados… y aquí no vale salirse por la tangente con el “y tu más”, pues las imputaciones del PSC en Sabadell han tenido un recorrido legal probado y fehaciente, algo que no creo que llegue a suceder con este caso… un absoluto despropósito…)
Saludos!
Segona vegada que veig que un demana per un altre el que ell no fa ni pensa fer. Qui té més motius per a fer-ho?
Sembla que tot rau en canviar la condició d’una classificació urbanística de l’edifici en qüestió. Ok, acceptant aquesta possible errada del govern municipal, la pregunta és:
Cal fer una denúncia penal? No hi ha uns procediments administratius?
El que es veu és una intenció de fer mal, tornar ull per ull del que el denunciant està passant.
En el cas de Ca n’Alzina -beneficiaris privats amb ànim de lucre- es va canviar la condició urbanística de la zona per a fer tots els canvis que allà s’han realitzat?
“Una cosa es predicar y otra dar trigo…”