Dimecres dia 25 el Club Natació Sabadell, l’entitat més important de la ciutat pel nombre dels seus associats, anirà a les urnes per escollir president per als propers sis anys. Miquel Torres i Claudi Martí se sotmetran a la voluntat del soci. 17.000 dels 27.000 tenen dret a vot.
La campanya ha estat molt dura, i el soci mig, que l’únic que li interessa és fer servir les instal·lacions en les millors condicions possibles, es troba allunyat de la contesa electoral. Jo els aconsellaria als que vagin a exercir el dret a vot la cita evangèlica (Mateu 7.16) ‘Pels seus fruits els coneixereu’.
Es tracta d’analitzar, sense prejudicis previs, que ha fet Miquel Torres en sis anys en els àmbits econòmic, esportiu, instal·lacions, i gestió de l’entitat. Un passeig per Can Llong permet veure un canvi. La pregunta a plantejar-se és com va trobar el Club i com està ara. També en l’esportiu cal sospesar els èxits de patrocini per poder mantenir els equips amb un menor cost sobre el pressupost social.
Els qui eren els gestors de la Junta Ruiz, i els que d’aquests estan amb Claudi Martí, ell mateix amb plens poders en l’anterior equip rector del Club: com van deixar l’entitat i com està ara.
I l’anàlisi s’ha d’efectuar a la llum dels fets, no de mitges veritats. Com diu una norma del periodisme anglosaxó: els fets són sagrats i les opinions lliures. Però l’explicació dels fets, ni en campanya electoral ha de tergiversar-se.
El soci parlarà a les urnes i el dimecres 25 hi haurà un nou president. Bo seria que el veredicte de soci sigui acceptat per la candidatura que no sigui l’escollida amb fair play. El Club i la seva història s’ho mereixen.
