ARTICLE D’OPINIÓ
Lluís Monge i Presència, regidor del PSC.
Tots coincidirem que aquest estiu, a nivell climatològic, ha estat extremadament advers. Des de finals de maig hem hagut de patir unes condicions que els entesos no han dubtat en qualificar com de rècord: les temperatures han estat anormalment altes i el nombre de dies que les hem patit ha estat molt elevat. Però també han estat uns mesos molt significatius pel que fa a la manca de pluja. De fet, en els darrers tres anys, a la nostra comarca ha plogut un 50 per cent menys del que venia sent habitual, i les esperades pluges que tradicionalment ens acompanyaven a partir de la segona quinzena d’agost, no s’han produït.
Així doncs podem dir que s’han donat totes i cadascuna de les condicions per a que es produïssin i es propaguessin ràpidament els temuts incendis forestals. Certament al nostre país n’hem patit alguns de certa importància, però cap d’ells ha tingut l’abast que s’ha pogut observar a Andalusia, Galícia o al País Valencià.
I això no ha estat per una casualitat. Malgrat tots els límits imposats per les restriccions pressupostàries i totes les millores que s’haurien d’haver produït, tant a nivell preventiu com de recursos, i que finalment no s’han donat, és indubtable que podem dir amb satisfacció que s’ha fet una feina ben feta.
Bona coordinació; bon treball previ; rapidesa en les actuacions; treball intens i valent quan s’ha produït l’incendi… Tots ells han estat factors clau per entendre aquests bons resultats. Certament podem afirmar que actualment es disposa de material tècnic que facilita, i molt, l’extinció (hidroavions; helicòpters; camions; basses…), però la clau d’aquesta avaluació cal cercar-la en el factor humà: el Cos de Bombers, els Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra, les Policies Locals…
Deixeu-me que entre tots destaqui als Agents de Defensa Forestal, a vegades injustament desconeguts. Els membres de les Agrupacions de Defensa Forestal són dones i homes, voluntaris que, durant tot l’any, des del més absolut anonimat, estan pendent de tenir les basses de reportatge ben plenes, d’arranjar camins, d’entrenar-se, de formar-se.
Coneixen com ningú el territori. Saben on s’han de posar per tenir la millor guaita. Coneixen les dreceres per arribar al foc. Discriminen quan una columna de fum llunyana és produïda per una empresa o és el començament d’un foc. Els caminadors sabadellencs els podran trobar molt sovint vigilant a l’entorn de la Salut, punt més alt de la nostra ciutat. I quan arriba l’estiu, molt pendent dels mapes meteorològics, els trobem sempre disposats a actuar de forma solidària a qualsevol localitat on s’hagi iniciat un incendi forestal.
Habitualment son els primers en detectar i arribar als inicis dels focs, factor clau per a la seva extinció. I quan hi arriben no dubten en jugar-se la vida per apagar-lo, segurament sense gaudir dels mateixos recursos que disposen altres cossos.
Com a ciutadà deixeu-me doncs que doni les gràcies a tots i totes els i les ADF, especialment als de Sabadell i als de la Comarca. Des del seu President, al Coordinador Comarcal, passant per tots i cadascun dels homes i les dones que han decidit, de forma voluntària, destinar el seu temps lliure per evitar que tots plegats perdem un dels béns més valuosos dels que gaudim: els nostres boscos.
