ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista
Durant anys al Vallès hi ha hagut dues idees territorials que han produït una enorme confusió. La primera ha estat la proposta del Quart Cinturó i fa dècades que dura. La segona, és la del Ferrocarril Orbital. Aquesta, menys coneguda, persegueix la construcció d’una nova línia de ferrocarril, tot unint tram existents i construint-ne altres de nous, que aniria de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. La idea d’un gran arc allunyat de Barcelona parteix de la mateixa idea inicial del Quart Cinturó, o gran via concèntrica a la capital.
Aquestes dues grans propostes són els elements estrella del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat ara fa uns tres anys, i afecten principalment al Vallès, en el qual 1,3 milions d’habitants i una gran complexitat territorial demanen una solució territorial adequada. Els altres territoris, com el Maresme, el Garraf, o el Penedès queden menys afectats per aquesta concepció, ja que la meitat de les capitals relligades són del Vallès.
Que una política d’arcs o corones no és l’adequada, o que almenys no hauria de ser l’element més destacat d’un pla, en dóna raó el mateix fet que recentment els ajuntaments al llarg de la vall prelitoral s’hagin associat en l’entitat B30, que va de Martorell a Granollers. En ella i de manera destacada es posa en valor l’evidència de la continuïtat urbana establerta al llarg de l’autopista AP7 i de la línia de rodalies R8, que venen a ser com la via romana Aurèlia posada la dia. Aquest element lineal central, no pas un arc exterior, és exactament el tram urbà més significatiu del corredor del mediterrani. Tot plegat molt obvi, però completament ignorat en el recent Pla Territorial i en la idea de “Ciutats de l’Arc Metropolità”, que la línia Orbital pretenia unir.
La irracionalitat de la línia Orbital no radica en la seva pretensió d’unir determinades poblacions avui desconnectades, sinó la concepció que puguin existir fins i tot combois que fessin el seu recorregut i que calgui realment tota la seva traça.
Per exemple, és positiu unir Granollers amb Mataró, o Vilanova amb Vilafranca, de forma que l’anomenat “vuit ferroviari català” quedi doblat. Però tota una altra cosa és pensar que l’opció de la unió ferroviària de Terrassa amb Martorell entri en el mateixa prioritat, quan el factor topogràfic complica molt la seva unió i es faria a través d’espais molt poc poblats. Finalment, resulta que la línia Orbital en el tram més dens, en el Vallès, era per on preveia menys inversió i es reduïa a connectar les línies de rodalies existents, però de forma massa complicada. Per exemple, entre la R8 amb la línia R4 de Manresa amb un arc de túnels i viaductes a l’alçada de Barberà, quan la prioritat es resoldria simplement amb una estació d’enllaç en la cruïlla de les dues línies (prop de Baricentre, al sud de Badia).
El fet, però, és que la línia es va aprovar, es van fer estudis costosos i que mai no es va posar en dubte. I és vergonyós perquè el resultat no suporta una raonable crítica en termes de demanda, de traçat o de rendibilitat.
Actualment no se’n parla gaire de la línia Orbital i s’admet plantejar només els trams més raonables (com el Mataró – Granollers) i arxivar els impresentables, però la idea era única i sencera i aquesta és rotundament criticable. Fins fa poc eres una mica extraterrestre si t’atrevies a criticar la línia Orbital, però amb la crisi les tornes han canviat i ha quedat clara la seva absoluta manca de tot rigor.
Pel mateix camí, però amb més polèmica, ha anat la proposta del Quart Cinturó. Produeix ja profunds dubtes en molts dels seus grans promotors inicials i ningú no pot amagar que resultaria un nou front d’urbanització que transformaria la part alta del Vallès.
El realisme propi del temps de crisi i un exercici de raó han ajudat a consolidar l’enteniment del Vallès com un sistema urbà fortament lineal, un esquema que certament no elimina altres lectures, però sobre les quals hi preval de forma destacada. El Vallès és una gran espinada territorial amb una columna vertebral en tota la seva longitud i amb elements transversals a ella. Pensar en esquemes orbitals, quan la base de l’esquema encara està molt mancat no deixa de ser d’una irrealitat considerable. El sol fet de la manca d’estacions d’intercomunicació entre les diferents línies que creua la R8 de Granollers a Martorell posa suficientment de manifest l’estat d’abandonament de l’estructura bàsica d’aquest territori, que és precisament per on cal començar a cosir-lo.
