ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista
El vidre és la realitat i el símbol de la transparència, una demanda clau en la política actual. Doncs bé, fa unes setmanes que es retalla el formigó de la barana construïda al mig del Passeig Manresa en la rampa del presumpte aparcament sobre l’estació dels FGC per tal de fer-la de vidre i transparent. Mala consciència hi deu haver que ràpidament la canviïn. La transparència deixarà les tripes a l’aire: ara serà molt més visible el pendent obscur i la caverna tel·lúrica cap on porta la cosa.
Era una necessitat urgent de fer? De cap manera. És una obra inclosa en algun projecte explícit de l’aparcament? Tampoc. De fet, la rampa i això és el és significatiu, és una aparició sense base administrativa que l’empari. Generalitat i Ajuntament, mà sobre mà, l’han construït sense cap empara legal. Ni la rampa ni la constricció de l’eix central a un sol carril no han estat mai objecte de cap tràmit amb informació pública, anàlisi d’alternatives i impacte de la qüestió. És plenament il·legal i com tota obra al mig de l’espai públic una infracció que no caduca.
Però ara la volen més bonica: de vidre, moderna, lleugera, subtil… I esperem que cap bus l’escometi com un brau i vagin al botavant… vidres, viatgers i badocs!
L’obra s’ha fet pausadament al llarg d’un pilot de dies, tot matant el transport públic urbà i resulta més elevat el preu que paga la gent amb demores i mal servei que el tall de la barana mateixa. La desconsideració ha estat de tal magnitud que un mínim de sensibilitat hauria fet l’obra en caps de setmana, per no afegir més mal al tall històric del transit públic pel centre. Ara les raons són purament estètiques, no pas per la construcció de l’estació dels Ferrocarrils i troben finalment una ciutadania tant entrenada en el sofriment que ens empassem una nova dosi de cop de puny a l’estomac.
No és concebible major irresponsabilitat respecte del transport públic amb l’augment del dèficit social i econòmic del transport. Proposo al candidat governamental Ayuso que es retrati a l’obra i hi posi paradeta electoral i expliqui allí el seu programa de suport al transport públic.
Una mínima sensibilitat, almenys, hauria separat tallar la banda central de la barana de la resta del costat dels edificis per tal que la interrupció de trànsit durés la meitat de l’actual, però tampoc, el tall ha avançat autista i simètric, de nord cap a sud, no fos cas que l’obra fos amb menys impacte. Pura fatxenderia, com si treballessin al pati de casa seva. Però hi ha més: un cop acabada l’obra contra el formigó, resulta que el tall del carrer persisteix, ja que ara manca el subministrament i col·locació de la barana definitiva i toca esperar! I tampoc segueix sense passar res. Cap escàndol pel tall del transport. Una ciutat de 200.000 habitants que maltracta el seu transport públic és inimaginable, excepte a Sabadell.
Bé, on som? És una casta que impera i mana com una aristocràcia elevada i inaccessible? Doncs no. És solament la seva caspa! És una estultícia que deixa la ciutat nevada de ronya.
I el repte és si la ciutadania ens espolsarem d’una vegada tanta vergonya pròpia i aliena.
Que la ciutat, adusta i arrogant, ja no ens deixem munyir més ni que se’ns acostin amb sabre! Pel maig el veredicte.
