ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert, Diputat, Grup Parlamentari Socialista, Parlament de Catalunya.
Ja n’hi ha prou de convertir la Catalunya social en un tema a part: és EL TEMA amb majúscules, i les polítiques diàries ho han de reflectir.
El Parlament celebra el 9 i 10 de març, el ple per a l’emergència social i de reactivació econòmica. El ple, per si mateix, ja representa un relat sobre la situació que travessa Catalunya: una excepcionalitat social que s’arrossega des de l’inici de la crisi econòmica i que s’ha traduït en un imparable creixement de les desigualtats. Tot i que sembla que es produeix una millora de les dades macroeconòmiques, la desigualtat continua creixent.
La raó es troba, més enllà dels dèficits estructurals agreujats per la crisi, en l’immobilisme i inacció d’un Govern que ha preferit centrar-se en parlar de futurs hipotètics que de realitats tangibles així com en decisions polítiques que han aprofundit les desigualtats socials.
Per això convindria deixar de parlar de ‘plens extraordinaris’, perquè voldria dir que l’esperit de combatre les emergències socials, i la lluita per la reactivació econòmica, s’incorpora als plens ordinaris i a la gestió del dia a dia. Ja n’hi ha prou de convertir la Catalunya social en un tema a part: és EL TEMA amb majúscules, i les polítiques diàries ho han de reflectir.
Aquestes últimes setmanes s’ha vist al Parlament que el Govern té molts fronts oberts, i alguns d’ells creen tensions dins amb els seus socis de la CUP o fins i tot dins el mateix grup de Junts pel Sí. I això és perquè ara, després de tants mesos de provisionalitat, els toca governar. És el moment de resoldre els problemes que tenim en Serveis Socials, Educació, Sanitat, Habitatge i Subministraments a les llars i resta de serveis públics. La ciutadania ja no pot esperar més ni estar pendent de les dinàmiques dels partits.
Els socialistes considerem fonamental el ple per l’emergència social i la reactivació econòmica, i és en aquest ple on el Govern té una veritable oportunitat per abandonar la desídia del dia a dia i posar-se a treballar per la Catalunya social. No s’hi val a dir que amb un hipotètic Estat tot s’arreglaria: hi ha emergències que no entenen de terminis ni desconnexions, que s’han de resoldre aquí i ara.
El Grup Parlamentari Socialista centrarà les seves propostes en fer front a les necessitats més immediates de la ciutadania més vulnerable i també en el gir que ha de fer la política per tal d’atacar les causes de les desigualtats. Estem parlant amb entitats socials, sindicats, empleats públics, per establir la diagnosi i recollir totes les propostes territorials, d’alcaldes i entitats locals, per marcar les prioritats que s’han de debatre al ple, i que han de ser les de l’acció política del dia a dia.
Volem ser els garants que aquest ple no serà simplement un esdeveniment “extraordinari” o una declaració d’intencions, sinó el quilòmetre zero d’una manera de fer política que recuperi l’atenció a les necessitats urgents i que incorpori la dimensió social a la dinàmica parlamentària.
A la nostra comarca, veiem com cada setmana hem de lamentar l’anunci de tancament d’una indústria, i la històrica Delphi n’és el darrer exemple d’una llarga llista. Aquests dies hem sabut que les Oficines de Treball de Sabadell són de les més col·lapsades de Catalunya. Aquesta situació impedeix donar una atenció de qualitat (tot i l’esforç dels professionals) als aturats, cosa que els permetria millorar les seves oportunitats de formar-se i trobar una nova feina.
Necessitem un Govern centrat en les prioritats dels seus ciutadans/es: la reactivació econòmica i lluita contra l’atur. Necessitem l’impuls institucional imprescindible per tirar endavant grans pactes de país, com hauria de ser un Pacte pel Treball com s’ha fet a les Illes Balears. Cal posar al centre del debat la creació d’ocupació, el diàleg social i el model productiu, tot plegat per transformar el creixement econòmic, ja que s’està produint, en benestar i oportunitats pels ciutadans/es.
En definitiva, esperem que el Ple d’avui i de demà sigui el punt d’inflexió davant la insensibilitat social i la inacció governamental i, entre tots els grups parlamentaris i el govern siguem capaços d’alinear l’acció del govern amb les prioritats ciutadanes. No podem perdre més temps, ja n’hem perdut massa.
