ARTICLE D’OPINIÓ
Ingasi Giménez Renom, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Les violències exercides contra les dones han rebut diferents noms segons el moment històric i el context, entre d’altres consideracions: violència sexista, violència patriarcal, violència domèstica, violència de gènere i violència masclista. Sigui quin sigui el llenguatge utilitzat, es coincideix que es tracta d’un fenomen amb característiques particulars, no comparable a d’altres formes de violència. És una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, dins d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes.
D’aquestes, l’expressió violència masclista pot definir les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que alhora ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una gran part de la societat com a superior. Es tracta d’un fenomen estructural, transversal i de construcció social, i com a tal pot adoptar múltiples formes, que en molts casos tenen el seu origen en la cultura patriarcal i la seva transmissió.
La violència masclista es pot exercir d’alguna o vàries formes (física, psicològica, sexual o econòmica) i en diferents àmbits (parella, familiar, laboral i social), tal com es defineix a la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Segons dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a la Regió Policial Metropolitana Nord on es troba adscrita la nostra comarca, el Vallès Occidental, durant els 9 primers mesos de l’any 2015 hi ha hagut 2 víctimes mortals en l’àmbit de la parella, veïnes de Sabadell i Terrassa, de les 6 produïdes a territori català. Cap de les 6 dones assassinades havia denunciat prèviament al seu agressor.
I segons dades del Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género, en referència a dades dels partits judicials de la comarca, durant el 1er semestre del 2015 s’han realitzat un total de 862 denúncies per violència de gènere a la comarca i s’han tramitat 234 ordres de protecció. Aquest any, a la província de Barcelona hi ha comptabilitzades 1.113 usuàries de la teleassistència mòbil gestionat per Creu Roja i 14 dispositius electrònics per casos més greus. I encara més, el telèfon contra la violència masclista ha rebut ja 805 trucades aquest 2015 al Vallès Occidental.
Amb les dades a la mà i per tal modificar aquesta deriva històrica, tenim molta feina per fer. És cert que s’estan produint canvis socials d’apoderament femení, al mateix temps que s’inclou la transversalitat de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat en tots els àmbits. Però cal anar més enllà.
Per aquest motiu el Vallès Occidental ha fet un pas més endavant, creant una xarxa estable de treball i que posi en valor la trajectòria de tots els municipis de la comarca i que ens permeti compartir coneixements, pràctiques i recursos. Una de les tasques d’aquesta xarxa és l’elaboració d’un protocol comarcal per l’abordatge de la violència masclista. També en destaca la voluntat de treball conjunta per a la sensibilització a la ciutadania.
La lluita contra la violència masclista s’ha d’organitzar de forma transversal i coordinada des de les administracions i els agents socials, integrant les línies bàsiques d’actuació en àmbits tan diferents com l’educació, la legislació, l’actuació policial o la sensibilització. La protecció i atenció a les víctimes ha d’anar acompanyada de polítiques de caire social adequades i d’un marc legislatiu adient , de la mateixa forma que les polítiques d’igualtat eficients s’han de recolzar en una educació lliure de sexisme.
Tant les campanyes de sensibilització com els plans d’actuació en l’ensenyament no poden deixar de banda l’altra cara de la moneda de la violència de gènere: la figura de l’agressor. Sovint ens centrem en les víctimes com si les agressions fossin un risc aleatori que poden patir les dones. Hem de recordar que darrera de cada assassinat, de cada pallissa, de cada insult, hi ha un home, una manera de pensar i una societat que tolera el seu masclisme. Hem de capgirar aquest marc cultural heretat ple de prejudicis i discriminació, sovint incorporats al nostre subconscient col·lectiu. Només així podrem acabar d’una vegada per totes amb aquesta tragèdia quotidiana.
